Uğur Şahin i Özlem Türeci, els pares turcoalemanys de la vacuna més esperançadora contra el covid-19

BarcelonaLa vacuna més prometedora fins ara per immunitzar-nos contra el covid-19 no ha aparegut de cop i volta ni l'ha desenvolupat el gegant farmacèutic nord-americà Pfizer. És el resultat d'un treball de dècades d'una parella de científics alemanys d'origen turc que han dedicat les seves vides a la lluita contra el càncer. Uğur Şahin (55) i Özlem Türeci (53), professors de la Universitat de Mainz, van fundar fa 12 anys BioNTech, l'spin-off en qui Pfizer ha confiat per invertir en la recerca d'un remei contra la pandèmia. La seva vacuna contra el coronavirus ha estat la primera a donar un bon resultat en un assaig clínic a gran escala i esperen obtenir llum verda de les autoritats nord-americanes aquest mateix mes.

Şahin i Türeci són ara a la llista de les 100 persones més riques d'Alemanya (i segur que escalaran posicions després que dilluns BioNTech passés dels 4.600 als 21.000 milions de dòlars de cotització en borsa arran de l'esperançador anunci que la seva vacuna té un 90% d'eficàcia i és segura), però els seus orígens són humils. Ell era fill d'un immigrant turc que treballava a la fàbrica de Ford a Colònia, i ella, d'un metge que també havia emigrat de Turquia a Alemanya. Es van conèixer treballant a l'hospital d'Homburg, on tots dos es dedicaven a la recerca en oncologia. Segons van confessar en una entrevista, fins i tot el dia del seu casament es van passar una estona treballant al laboratori.

El gran mèrit científic de la parella -ell és el director financer de l'empresa i ella la directora mèdica- és haver pensat en utilitzar el nostre sistema immunitari com un aliat contra el càncer i crear vacunes genèticament personalitzades. La primera publicació de la seva nova tecnologia és del 2010, a la revista Cancer Research, amb l'aplicació experimental en ratolins contra el melanoma. Aquell mateix any es va aplicar en vacunes contra la tuberculosi. El 2014 la seva tècnica es va consagrar en una revisió a la revista Nature i tres anys més tard van fer el salt per utilitzar-la no ja per combatre tumors sinó una malaltia infecciosa, el virus del Zika.

BioNTech no va trigar a abocar-se a la lluita contra el coronavirus: van assignar 500 dels seus 1.500 investigadors a treballar-hi i es van posar en contacte amb Pfizer i la farmacèutica xinesa Fosun al març.

Integritat científica

"No em sorprèn que la vacuna de BioNTech doni aquests bons resultats -explica Josep Tabernero, cap del departament d'oncologia mèdica de la Vall d'Hebron-. Hem treballat molt amb aquest laboratori i la qualitat de la ciència i dels seus productes és excepcional". Tabernero havia compartit reunions de treball amb la doctora Türeci i en recorda bé la "integritat científica".

Pere Joan Cardona, microbiòleg de l'Hospital Germans Trias i Pujol especialitzat en tuberculosi, destaca com ha funcionat el procés de transferència tecnològica en aquest cas. "Ells estaven treballant a la universitat, van trobar una tecnologia disruptora fa 12 anys i van tenir la necessitat de portar-la al mercat, van generar el seu spin-off encarat cap a l'oncologia però després van trobar-hi noves aplicacions per a malalties infeccioses i ara l'han aplicat al coronavirus. La transferència tecnològica ha de ser un cercle virtuós, perquè està molt bé fer un descobriment, però si després no es desenvolupa no serveix de res.