La UE repren negociacions per sotmetre's a la jurisdicció del Tribunal Europeu de Drets Humans

Brussel·lesLa confusió és habitual: Consell d'Europa o Consell Europeu? La segona és la institució de la Unió Europea on es reuneixen i es representen tots els estats. El primer és un organisme fundat el 1950 a Estrasburg, integrat actualment per 47 membres (també tots els de la UE) i encarregat de vetllar pel compliment dels drets humans i els valors democràtics. Del Consell d'Europa en penja el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). En aquest joc de nines russes amb noms similars, tots els països de la UE estan adherits al Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, però la Unió Europea com a organisme no hi està adherida. Això vol dir que no pot ser jutjada com a institució pel Tribunal Europeu de Drets Humans. Ara, però, la UE ha reprès les converses per adherir-s'hi.

L'adhesió de la UE al Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals "significarà que la UE està subjecta a les mateixes normes i al mateix sistema de revisió internacional dels drets humans que els seus vint-i-set estats membres i els altres 20 membres del Consell d'Europa".

Així ho ha defensat la vicepresidenta de Valors i Transparència de la Comissió Europea, Vera Jourová, en un comunicat conjunt amb la secretària general del Consell d'Europa, Marija Pejčinović, en què es defensa l'adhesió com un pas més lògic de la Unió cap a la defensa i promoció dels drets fonamentals i els valors de l'estat de dret. A més, també permetrà que la Unió Europea prengui part en casos en què es denuncien estats membres davant el TEDH per l'aplicació de la llei comunitària.

Els fons antipandèmia, en risc pel compliment de l'estat de dret

Aquest anunci arriba just quan el respecte a l'estat de dret està esdevenint el principal obstacle per posar en marxa el pla de recuperació econòmica que ha de salvar Europa de la seva pitjor recessió des de la Segona Guerra Mundial. Un dels motius pels quals els fons europeus antipandèmia acordats abans de l'estiu estan en risc és perquè els governs d'Hongria o Polònia, sota processos d'infracció precisament per la seva deriva autoritària, volen impedir que es vinculi la concessió dels fons al compliment de principis fonamentals com la llibertat d'expressió, la independència judicial o la separació de poders.

Justament aquesta setmana, Alemanya (que ostenta la presidència rotatòria de la UE) ha presentat una proposta per crear un mecanisme de supervisió i control de l'estat de dret que es lligui al fons antipandèmia. Una proposta que els ambaixadors intentaran consensuar aquest dimecres perquè els caps d'estat i de govern la puguin discutir en cimera a finals de setmana i intentar treure el desllorigador de la negociació. Tot i això, Hongria i Polònia ja s'hi ha mostrat en contra, mentre que altres països també la rebutgen per insuficient.

Tot plegat amenaça amb ajornar la posada en marxa del fons antipandèmia, en unes negociacions on també s'hi ha de comptar el xoc entre l'Eurocambra i els mateixos governs no només pel mecanisme de control de l'estat de dret, sinó també per la retallada al pressupost comunitari de llarg termini que el Parlament Europeu vol evitar.

"En aquests temps difícils la represa d'aquestes negociacions crucials envia un fort senyal de compromís entre les nostres dues organitzacions, els nostres estats membres i els valors fonamentals que defensem", rebla el comunicat de Jourová i Pejčinović.

En realitat, la UE fa anys que està compromesa a adherir-se a aquest conveni. En el Tractat de Lisboa el 2009 s'hi va deixar per escrit la intenció de fer-ho. Des d'aleshores, entre 2010 i 2013 s'havia negociat entre les institucions i els països que la integren, però el 2014 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va concloure que un acord com aquest no seria compatible amb la llei comunitària. Des del 2019, però, es buscava la manera d'encaixar-ho i ha decidit reprendre formalment les negociacions aquesta setmana.