La UE planteja retornar a Turquia els sirians que arribin a Grècia

Brussel·lesTurquia sap que és imprescindible per arribar a una possible solució en l’actual crisi de refugiats. Davant la desesperació de la UE per impedir que augmenti el flux d’immigrants, Ankara intenta forçar un pacte del qual surti beneficiada. Els caps d’estat i de govern europeus, reunits a Brussel·les, han acordat negociar amb Turquia que accepti els refugiats que arribin a Grècia, inclosos fins i tot els sirians. El pla s'ha d'acabar de tancar en una propera trobada el 17 i 18 de març, i es basa en quatre idees:

• que Ankara accepti la devolució de tots els migrants i refugiats que arribin a Grècia de manera irregular

• el cas dels refugiats sirians, la UE ofereix l'anomenat 1 per 1: per cada sirià deportat des de Grècia que Turquia accepti quedar-se, les capitals europees acolliran un sirià procedent de Turquia a través d'un procediment legal

• Accelerar els plans per permetre l'entrada dels turcs als països de la UE sense visat, a partir de juny de 2016

• Accelerar el pagament de 3.000 milions d'euros compromès l'octubre i establir un fons addicional per contribuir a les despeses de l'acollida. Turquia ha reclamat tres mil milions més.

• Accelerar el procediment d'adhesió de Turquia a la UE.

Ankara reclama a canvi més diners i accelerar les negociacions d’adhesió a la UE, i els líders europeus han decidit donar-se més temps: l'acord s'ha de tancar en una altra cimera el 17 o 18 de març.

El paraigua de l’acord tindria com a marc legal el pacte de readmissió bilateral d’immigrants entre Atenes i Ankara, que es va firmar el 2002, però que no es va començar a aplicar fins a la setmana passada, quan 308 immigrants (no refugiats de guerra) van ser enviats altre cop cap a Turquia.

En una reunió aquest dilluns entre el primer ministre holandès, Mark Rutte; la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el primer ministre turc, Ahmet Davutoglu, fins i tot es va obrir la porta a poder repatriar també sirians i iraquians. Un retorn que contravindria el dret internacional i les convencions de Ginebra, ja que es tracta de refugiats de països en guerra.

Com a solució, es planteja que per cada immigrant retornat cap a Turquia els països europeus es comprometin a acollir un refugiat sirià des de Turquia, traslladat legalment des dels camps de refugiats turcs. “Sempre que les xifres d’entrades il·legals es redueixen pràcticament a zero”, va advertir Rutte quan va arribar a la reunió.

Exigències de l’executiu turc

L’estratègia busca enviar el missatge que només es pot arribar a territori europeu de manera legal, amb l’objectiu d’acabar amb les màfies. Ja no valdrà demanar asil a la UE, ni travessar la ruta dels Balcans, una via que els líders europeus volen donar per tancada. Tot i així, la proposta va crear divisions. El primer ministre hongarès Viktor Orbán va ser un dels que va amenaçar de vetar-la, però la proposta també aixecava reticències de França i Xipre.

Però Turquia vol cobrar cara la col·laboració amb la UE. Ahmet Davutoglu va exigir 3.000 milions d’euros addicionals a partir del 2018 (a més dels 3.000 milions ja compromesos fins al 2017), obrir fins a 5 capítols de les negociacions d’adhesió a la UE, i avançar en l’exempció de visats per als turcs al juny. Les dues últimes propostes són les més controvertides, “un focus de tensió”, van apuntar ahir fonts diplomàtiques. Especialment l’acceleració de les negociacions d’adhesió a la UE, a la qual Xipre s’oposa.

Per la seva banda, la UE demana que Turquia es comprometi a gestionar la frontera per reduir les xifres d’immigrants que arriben a territori europeu. “L’objectiu és desencoratjar les persones que arrisquen la vida i els diners, perquè no els servirà de res”, reiteren fonts diplomàtiques. Davant la proximitat del bon temps, la UE vol prevenir l’arribada de més vaixells plens d’immigrants i refugiats a les costes gregues.

“Aquesta cimera demostra que Turquia és indispensable per a la UE i la UE per a Turquia”, va deixar anar Davutoglu quan va arribar ahir. L’acostament europeu arriba en un moment en què la urgència per la crisi ha deixat abandonades les històriques preocupacions de la UE en relació amb Turquia. Els drets humans, la llibertat de premsa o el conflicte amb els kurds s’han apartat. Molt difícils de dissimular, per altra banda, després de la intervenció del diari Zaman -el més venut, i crític amb el govern- i el canal ImcTV. Diversos líders europeus van mostrar preocupació per aquesta qüestió durant la reunió, entre ells el president de l’Eurocambra, Martin Schulz: “Hem parlat sobre llibertat de premsa amb el primer ministre Davutoglu i, com era previsible, hem discrepat”.

La recerca d’un acord amb Turquia va centrar la trobada d’ahir, però en el rerefons continua la incapacitat per reubicar 160.000 refugiats des de Grècia i Itàlia, dels quals només se n’han distribuït 660. Mentrestant, més de 36.000 persones continuen bloquejades a Grècia des que Macedònia va tancar la seva frontera fa dues setmanes.

Macedònia tria només iraquians i sirians per obrir la seva frontera

El govern macedoni ha començat a seleccionar els estrangers que deixa passar per la seva frontera, i per ara accepta només sirians i iraquians que provinguin de regions amb el conflicte viu i exclou, per exemple, els que arriben de Damasc o Bagdad. Així, segons les ONG que treballen sobre el terreny, en 24 hores van obrir la tanca només per a 300 persones d’aquestes nacionalitats i procedències concretes, i es va barrar el pas a la resta, tot i que tinguessin la documentació en regla. Babar Baloch, el portaveu de l’ACNUR (l’agència de l’ONU per als refugiats), a Idomeni, a la frontera entre Grècia i Macedònia, va confirmar a Efe aquesta tria “arbitrària”, i va denunciar que les últimes setmanes Macedònia havia prohibit ja el pas als afganesos, a qui no considera refugiats, així com tampoc els immigrants per causes econòmiques. La política macedònia amenaça de complicar encara més el coll d’ampolla en què s’ha convertit Grècia, on ja hi ha 36.000 persones bloquejades.