La UE sancionarà Rússia per l'enverinament de Navalni i també Lukaixenko per la repressió a Bielorússia

Brussel·lesEls ministres d'Exteriors de la Unió Europea han fet un pas més aquest dilluns contra el règim d'Aleksandr Lukaixenko a Bielorússia. Després d'una primera trobada en què no van aconseguir apuntar-lo directament per incloure'l en una segona llista de sancionats per la falsificació de les eleccions de l'agost, aquesta vegada sí que han decidit incloure'l en una nova llista de persones contra les quals s'aplicaran sancions. A més, també s'ha acordat sancionar Rússia per l'enverinament del líder opositor Aleksei Navalni. En aquest cas, però, no s'ha detallat encara qui formarà part de la llista, sinó que només s'ha arribat a l'acord per començar a elaborar-la.

La ministra d'Exteriors espanyola, Arancha González-Laya, ha explicat després de la trobada que ha sigut una decisió unànime la de sancionar les persones involucrades en l'enverinament de Navalni, perquè implica un trencament del compromís internacional d'eliminar les armes químiques amb les quals va ser enverinat pel règim de Putin. "Les sancions són una manera d'expressar el nostre rebuig a l'ús d'armes químiques", ha reblat, però ha remarcat que la UE ha de mantenir els ponts de diàleg que té oberts amb la Rússia de Putin, i no ha volgut detallar quins noms s'estudien per ser inclosos a la llista.

Sancions a Lukaixenko

En el cas de Bielorússia, els Vint-i-set estan trigant a fer el pas per incloure Lukaixenko al llistat. El debat havia quedat atrapat en les exigències de Xipre de mantenir la mateixa duresa contra Turquia, que continua perforant en aigües en disputa entre els dos països a la recerca de gas. Aquesta vegada, però, després de reprendre el diàleg amb Erdogan i d'elevar el to en l'última trobada, l'alt representant de la UE, Josep Borrell, ha explicat que "s'ha donat llum verda política per preparar les mesures que incloguin Lukaixenko en la segona llista". França i Alemanya han sigut els principals impulsors d'aquesta mesura, com ha explicat a l'entrada de la reunió el mateix ministre d'Exteriors germànic, Heiko Maas.

Segons el seu portaveu, Peter Stano, hi ha hagut una clara unanimitat entre els ministres presents a la reunió, que s'ha celebrat a Luxemburg. "Fer les coses com fins ara no funciona amb la UE", ha dit Borrell en advertència a Lukaixenko. Tot i això, no s'ha establert un calendari clar ni s'ha dit quan s'engegarà el procés sancionador.

Amb Turquia la situació és diferent, perquè la relació de la Unió amb Ankara està lluny d'una solució. "Considerem que Turquia s'ha d'involucrar ja de manera positiva a trobar solucions. Els últims anuncis de Turquia que afecten zones marítimes de Grècia i Xipre són lamentables i només portaran a més tensions", ha dit Borrell aquest dilluns, i ha recordat que, de moment, el que s'ha fixat és un ultimàtum fins a finals d'any per "repensar" la relació de la UE i Turquia si el país que lidera Erdogan continua per la mateixa via com fins ara.

La UE té diversos mecanismes sancionadors que utilitza en la seva política exterior i que poden anar des d'embargaments d'armes o restriccions de viatges fins a congelació d'actius o comptes bancaris, i d'altres restriccions econòmiques que afecten les importacions o les exportacions. En els casos de Rússia i Bielorússia, es tracta de sancions econòmiques i financeres que involucren les entitats bancàries perquè impliquen congelar l'accés a comptes o a certes operacions.