La UE busca reduir la dependència energètica de Rússia
El gas, el petroli i els interessos comercials frenen les sancions econòmiques d’Europa contra Moscou
Brussel·lesSi el país que hagués envaït Crimea no fos Rússia, la Unió Europea hauria actuat amb molta més contundència davant la flagrant violació de les lleis internacionals a mans de Moscou. Rússia desafia Occident i la resposta que ha obtingut fins ara d’Europa ha sigut molt tímida. La mesura més contundent aprovada ha estat una llista de responsables polítics i militars russos i crimeans que tenen prohibida l’entrada a la UE.
Per què els socis europeus es resisteixen a imposar sancions econòmiques que frenin els plans expansionistes russos? Els perills polítics de trencar relacions amb Rússia són incerts, però la UE té molt clar que les conseqüències d’una guerra energètica amb Rússia podrien afectar països que tenen una fortíssima dependència del gas i el petroli rus. La mesura tindria un efecte boomerang per a la UE. “No és una decisió fàcil. Té moltes implicacions tant per a ells com per als europeus”, expliquen fonts comunitàries.
La UE produeix menys de la meitat de l’energia que consumeix i necessita comprar-la a l’exterior. El principal proveïdor de gas de la Unió és Rússia: el 34% de les importacions europees de gas provenen del país. També és el segon proveïdor de petroli d’Europa. Una de les sancions que s’estudien és excloure Gazprom, el gegant estatal gasístic rus, com a proveïdor europeu. Però alguns països comunitaris en pagarien un preu molt alt, atès que importen el 100% del gas que consumeixen de Rússia. Socis com Alemanya tenen més diversificació de proveïdors, però Gazprom n’és el principal.
Països més perjudicats
Europa està hipotecada davant Rússia per aquesta dependència energètica. El problema d’imposar sancions en el sector energètic és que mentre que socis com Espanya no en patirien les conseqüències, d’altres com Lituània i Letònia es quedarien sense gas. “Uns socis es veurien afectats més que altres. En el tema de comerç energètic, les Repúbliques bàltiques es veurien molt més afectades que la resta”, explica Carlos de Sousa, analista del think tank europeu Bruegel.
Rússia, però, també hi tindria molt a perdre perquè el 84% de les seves exportacions de petroli i el 76% de gas natural van a parar a la UE. “Els russos necessiten vendre el gas. No se’l poden menjar”, apunten fonts comunitàries. Europa és el seu principal client i, si deixa de ser-ho, les pèrdues econòmiques per al país serien milionàries.
L’expert en qüestions energètiques del Centre d’Estudis Europeus (CEPS) Arno Behrens creu que en el cas de sancions econòmiques en l’àmbit energètic el gran perdedor és Rússia, sobretot si Europa aprova un full de ruta per reduir la dependència energètica del país en els pròxims anys. “El pitjor per a Moscou seran els efectes a llarg termini que pot tenir aquesta crisi política entre Europa i Rússia. La UE pot canviar de proveïdors de gas. Potser ara no es trencaran els contractes amb Gazprom, però quan s’acabin no es renovaran”, assegura.
De fet, un dels compromisos que van acordar els líders en la cimera d’ahir és la reducció de la dependència energètica de Rússia. Apostar per energies netes, millorar les interconnexions energètiques entre els estats membres i diversificar proveïdors seran prioritats d’ara endavant. La idea no és nova, però la crisi política amb Moscou ha tornat a posar sobre la taula la necessitat de canviar la política energètica europea. “La crisi actual servirà a la UE com a motivació per prendre mesures”, assegura l’analista del CEPS Arno Behrens.
La UE, a punt de recuperar-se d’una profunda crisi econòmica, també tem les sancions comercials a Rússia perquè tindran efectes negatius per a les empreses comunitàries. Les xifres, però, demostren que la balança comercial s’inclina del costat europeu. Rússia és el tercer soci comercial de la UE, però per a Moscou els països europeus són el principal destí de les seves exportacions. El 2012 les exportacions europees a Rússia van arribar als 215.000 milions d’euros, gairebé el doble que les exportacions russes amb destí comunitari.
Turisme creixent
El turisme -a Espanya, per exemple, els turistes russos tenen cada vegada més pes- també és un dels sectors que es veurien més afectats si Europa trenca les relacions amb Putin. De moment, però, la UE no sembla disposada a prendre mesures econòmiques si la situació no empitjora. Brussel·les prepararà tots els detalls de les possibles sancions en els pròxims dies. La UE té l’esperança que tinguin un efecte dissuasiu per a Rússia i no calgui aprovar-les. La por d’Europa a sancionar Putin deixa poc marge de maniobra a la UE per aturar els moviments militars russos.
