Brussel·les presenta el seu primer pla antiracista a remolc del Black Lives Matter

Brussel·lesLa Comissió Europea no ha tingut mai una persona negra ocupant el càrrec com a comissari. I dins les dependències de l'edifici comunitari és molt més provable que una persona d'una minoria ètnica porti davantal que no pas americana. Des d'aquesta hegemonia blanca, l'executiu comunitari ha rebut critiques per no fer prou contra la discriminació racista, sobretot després que les protestes sota l'eslògan del Black Lives Matter s'estenguessin també arreu d'Europa denunciant que el racisme i la discriminació policial també existeixen al Vell Continent. Per adreçar les crítiques, aquest divendres, l'executiu brussel·lès ha presentat el primer pla antiracista de la Unió Europea.

"Hem arribat a un moment de reflexió. Les protestes van enviar un missatge clar, el canvi s'ha de produir ara. I no serà fàcil, però s'ha de fer. Treballarem dur i no dubtarem en reforçar la legislació si és necessari. La mateixa Comissió Europea adaptarà la seva política de contractació per reflectir millor la societat europea", ha explicat la vicepresidenta de Valors i Transparència, Vera Jourová. Quan va arribar al càrrec, Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió, va assegurar que el seu col·legi de comissaris representava tota la diversitat de la Unió Europea. Per primera vegada aconseguia gairebé paritat de gènere, però cap dels seus integrants prové d'una minoria ètnica.

D'aquí que un dels punts més destacats sigui analitzar a fons la composició del mateix executiu europeu i, com ha dit Jourová, "adaptar la seva política de contractació". En el document oficial, Brussel·les assegura que la Comissió, com a organització per la qual treballen unes 32.000 persones, ha de "predicar amb l'exemple". Per això, promet prendre diverses accions dins la seva política de recursos humans per "promoure la diversitat". Crearà una oficina d'inclusió i diversitat dedicada a aquest objectiu i, a més, recollirà per primera vegada dades sobre la diversitat dels seus treballadors a través d'una enquesta voluntària i anònima. També es compromet a revisar els processos de selecció per assegurar que són lliures de discriminació i millorar la representativitat de les minories ètniques.

Aquesta és la part més tangible a nivell intern de la Comissió Europea, que anima la resta d'institucions comunitàries a fer el mateix. Però, com a òrgan executiu de la Unió Europea, Brussel·les busca estendre aquesta filosofia a la resta de països de la UE, malgrat tenir molt poques competències a la pràctica. D'entrada, la Comissió de Von der Leyen es compromet a revisar la directiva comunitària sobre igualtat, per determinar si hi ha buits legals respecte a la discriminació i el racisme, i obre la porta a modificar-la o presentar nova legislació el 2022. "La nostra manera de ser explícits contra el racisme és fer feina", ha reivindicat la comissària d'Igualtat, Helena Dalli.

En el seu pla d'acció, Brussel·les posa especial èmfasi en els problemes relacionats amb l'aplicació de la llei, és a dir, amb les forces de seguretat. Amb l'esclat del Black Lives Matter als Estats Units també es van denunciar diversos casos de racisme policial arreu d'Europa, fins i tot el d'una eurodiputada a Bèlgica, i la Xarxa Europea contra el Racisme fa anys que denuncia que l'escorcoll indiscriminat de persones de minories ètniques (l'anomenat racial profiling) es produeix de manera sistemàtica, com reflectia l’últim informe Ser negre a la UE, de l’Agència Europea per als Drets Fonamentals. Per això, la Comissió Europea posa especial èmfasi en combatre aquestes pràctiques en el pla d'acció i assegura que pressionarà els estats europeus perquè també impulsin plans antiracistes des dels seus governs abans del 2022.