La UE proposa reduir dràsticament els controls duaners a Irlanda per salvar l'acord del Brexit

Brussel·lesQuan es va pactar el recargolat protocol d'Irlanda del Nord dins l'acord del Brexit a Brussel·les ja eren conscients que portar-lo a la pràctica seria gairebé quadrar el cercle. Però no hi havia cap altre remei si es volien respectar els Acords de Pau de Belfast (1998), que eviten una frontera física entre les dues Irlandes: calia mantenir la del Nord dins el mercat únic europeu i, per tant, calen controls duaners als productes que hi entrin des de Gran Bretanya. Però Londres no hi posa el seu gra de sorra, no s'estan duent a terme els controls compromesos a la frontera marítima, entre molts altres requisits que Boris Johnson ha acabat reconeixent que no pretén complir malgrat haver-los signat.

Brussel·les ja estava mentalitzada per a un estira-i-arronsa constant i per això ha proposat un seguit de mesures per reduir dràsticament la burocràcia a la frontera en el comerç de productes sanitaris i fitosanitaris, per exemple. Això no vol dir, però, que hi hagi la mínima intenció de reescriure l'acord, com demana ara el Regne Unit, en el que suposa l'enèsim desafiament post-Brexit. Brussel·les intenta salvar el protocol per evitar el xoc de trens definitiu i una guerra comercial amb mesures que anomena "creatives", fa concessions importants, però no es mourà del carril marcat per l'acord.

A la Comissió Europea hi ha tensió i neguit. De portes enfora allarga la mà i assegura que espera la millor voluntat des de Londres per buscar una solució a l'embolic nord-irlandès. "Prefereixo centrar-me en l'agenda positiva, en les solucions, i espero que David Frost [el negociador britànic] s'uneixi a aquest esforç", ha dit el vicepresident de la Comissió Europea, Maros Sefcovic, que ha evitat entrar al cos a cos amb Londres. Ara bé, de portes endins, sap que pot esperar el pitjor. És a dir, que Johnson premi el botó de l'article 16 i faci volar pels aires el tractat comercial que va costar anys, esforços i molts maldecaps.

Brussel·les ja està acostumada a les amenaces vingudes des de la capital britànica, però la situació a Irlanda del Nord empitjora i es tem que escali fins a revifar la violència que tant va costar de deixar enrere. Ara bé, com ja va passar a l'últim tram de la negociació del text, fer-hi qualsevol canvi de fons és reobrir la caixa dels trons perquè no només hi ha el protocol nord-irlandès. Ara toca negociar les relacions amb Gibraltar, i França també té la mosca al nas pels entrebancs que Londres està posant a l'hora de concedir llicències de pesca.

L'àrbitre del conflicte

La mare dels ous és ara l'àrbitre que gestiona les relacions de les dues parts. La principal demanda de David Frost, el negociador britànic, és que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no sigui l'àrbitre en qualsevol de les disputes que hi hagi en l'aplicació del protocol o de l'acord en si mateix. Johnson així ho va firmar, però ara, vistes les dificultats per aplicar les condicions pactades per evitar la frontera física, ho vol canviar. Brussel·les no passarà per aquí, tot i que reconeix que aquest està sent ara el principal escull. "Tot plegat ho va signar el Regne Unit", ha recordat Sefcovic.

De moment, doncs, Brussel·les manté el principi de bona fe i defensa la viabilitat de les mesures proposades, que passen per reduir la burocràcia en els controls duaners, per exemple demanant menys documents en el comerç de medicaments, fins a un nivell "excepcional", segons ha dit Sefcovic, també d'aliments (incloses les salsitxes). Brussel·les, que ha escoltat les parts afectades i admet que hi ha marge de millora, assegura que les seves propostes impliquen reduir fins a un 80% els controls que s'han de dur a terme actualment per comerciar en productes fitosanitaris. Sefcovic defensa que amb les propostes presentades s'han explorat tots els angles possibles del protocol, que fins i tot ha anat més enllà de la legislació europea, per oferir una nova interpretació del protocol i acomodar la situació.

"Estem demostrant molta flexibilitat, però els controls s'han de fer correctament. Crec que és comprensible que vulguem protegir la integritat del mercat únic", ha explicat el vicepresident de la Comissió, que ha allargat la mà al seu "estimat col·lega Lord Frost": "És obvi que estem fent el màxim que podem i espero que sigui recíproc. He convidat Frost a dinar divendres i espero que puguem aprofundir en aquestes propostes per començar un procés intens de converses a nivell expert i polític. [...] Estaré molt content si podem començar l'any nou amb noves normes i ens podem centrar en una agenda positiva en les relacions entre la UE i el Regne Unit".

Però no deixarà d'haver-hi controls. El mercat únic europeu és el valor més preuat de la Unió i és un complex engranatge perfeccionat després de molts anys amb uns criteris sanitaris, fitosanitaris, de seguretat i ambientals estrictes. Que un producte entri a Irlanda del Nord des del Regne Unit sense complir aquests requisits pot provocar problemes de salut pública o de seguretat a qualsevol altre punt de la Unió. Però, a més, políticament és important que la UE reivindiqui el valor afegit de formar part del mercat únic i el defensi davant la que va ser la seva primera fragmentació. Amb tot, Brussel·les és conscient que Londres no en tindrà prou, però tot i això espera poder negociar tot un seguit de propostes que en cap cas retoquen el text legal sinó que poden emmarcar-s'hi perfectament, segons fonts comunitàries, i creua els dits perquè l'enfrontament no vagi més enllà i s'hagi d'arribar als mecanismes d'infracció o als litigis.