Els rics de la UE es neguen a posar més diners al pressupost

Brussel·les“M’he portat una pometa per passar la nit i una biografia de Frédéric Chopin. Llegiré una mica, què més podem fer?” Amb aquesta obstinació arribava aquest dijous a la cimera de líders europeus el primer ministre neerlandès, Mark Rutte, enrocat en la seva posició sobre la negociació del pressupost europeu per als sis anys vinents, com un piló que barra el pas d’un camí pel qual sap que tothom vol passar. Rutte és una de les cares més visibles del grup dels quatre països que defensen una retallada del pressupost comunitari. Una intransigència que explica en gran mesura el bloqueig en què es troben les converses. Les converses d'ahir dijous es van allargar fins a la una de la matinada, sense cap acord, i es reprenen aquest matí de divendres.

Els líders van arribar a la seu del Consell Europeu al migdia conscients que la nit seria llarga, perquè les postures d’entrada estaven molt allunyades. Es van anar reunint amb el president de la institució, Charles Michel, amb l’objectiu d’intentar arribar a un consens (o més aviat constatar el desacord) sobre la proposta que el belga els havia presentat ara fa una setmana: un marc pressupostari que suposaria un 1,074% del PIB de la UE (1,095 bilions d’euros), molt lluny de l’1,3% del PIB que reclama l’Eurocambra, però per sobre del llindar de l’1% que els estats de l’austeritat (els Països Baixos, Suècia, Dinamarca i Àustria) estan disposats a suportar. La retallada d’entrada és inevitable perquè, amb la marxa del Regne Unit (un dels principals contribuents), se’n van entre 10.000 i 14.000 milions d’euros anuals de contribució, però també perquè els quatre estats frugals es neguen a pagar més per compensar la pèrdua. Més enllà de les declaracions de Rutte, la seva posició estava tan consolidada que els quatre caps d’estat van entrar en grup a les trobades amb Michel, que, al seu torn, mantenia reunions bilaterals amb la resta.

A l’altre extrem del conflicte hi ha un grup de quinze països autobatejats com els amics de la cohesió, amb Espanya, Portugal i estats de l’Est al capdavant que intenten mantenir un discurs igualment ferm per evitar que la intransigència dels nòrdics i els neerlandesos els perjudiqui especialment en forma de retallades en agricultura i fons de cohesió, com preveu la proposta que hi havia ahir damunt la taula (53.000 milions d’euros menys per a la PAC i 44.000 menys en cohesió).

Espanya ja va entrar a la cimera deixant clar que era una proposta inacceptable i el govern de Pedro Sánchez ja va deixar clar que els seus esforços estaven absolutament centrats en evitar ni una dècima de retallada a la PAC. Aquí Sánchez té com a aliat natural França, per a qui també és especialment important el sector agrícola. Per això el president francès, Emmanuel Macron, també es va mostrar desconfiat per la possibilitat de poder assumir un acord i va exigit millores en l’oferta de la PAC reivindicant que els agricultors “donen de menjar a Europa”.

Però el to de França és menys contundent que el d’Espanya o el dels frugals. I amb un to semblant també va arribar Portugal, que, malgrat liderar el bloc de la cohesió, opta per la constructivitat: “Hem de fer un esforç perquè ningú es refugiï en la minoria del veto”, va dir António Costa, esperançat en contagiar flexibilitat. “Alemanya ve amb la predisposició de trobar una solució”, va afegir Angela Merkel.

Punts de vista que contrastaven amb el to del canceller austríac, Sebastian Kurz, que es felicitava perquè les propostes han anat en “el bon camí” de les retallades. Per això, una de les claus per anar trobant punts de consens seran els xecs (les compensacions d’ingressos per contribuir més, instaurades pels britànics i que la majoria de països demanen eliminar progressivament). Una de les maneres per pal·liar les retallades en agricultura i cohesió serà el grau de manteniment d’aquestes compensacions.