La UE, pendent de la possible reelecció de l’euroescèptic Viktor Orbán

BudapestEls dos aliats més fidels de Vladímir Putin, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i el president serbi, Alexander Vucic, tenen una cita aquest diumenge amb les urnes per renovar el mandat. L’esclat de la guerra a Ucraïna ha fet créixer l’interès per aquestes eleccions, sobretot a Brussel·les. Així com la victòria de Vucic es dona per feta, Orbán s’enfronta al més seriós desafiament dels seus dotze anys ininterromputs de govern. 

Per primer cop els principals partits de l’oposició hongaresa, un total de sis provinents d'un ampli espectre ideològic, s’han unit rere un sol candidat, Peter Marki-Zay, l’alcalde d’una petita ciutat de perfil conservador. Tot i que les enquestes donen un estret marge a favor d’Orbán, la majoria d’analistes consideren que és el principal favorit perquè compta amb un partit més estructurat, més recursos materials i una llei electoral que li és favorable. Durant el seu govern, Orbán s’ha anat escorant cada cop més a la dreta fins a convertir-se en un referent dels moviments populistes i d’extrema dreta. 

La guerra d’Ucraïna ha afegit incertesa a unes eleccions on un 20% de l’electorat encara es declara indecís. L’inici de les hostilitats va agafar Orbán a contrapeu, perquè tot uns dies abans s’havia reunit amb Putin convençut que no hi hauria una escalada en el conflicte. Des de llavors, el líder hongarès ha anat modelant la seva posició. Per bé que va donar suport al règim de sancions aplicat a Rússia tant a la Unió Europea com a l’OTAN, s’ha negat a permetre el pas d’armes per territori hongarès destinades a l’exèrcit ucraïnès.

I, juntament amb Alemanya, ha bloquejat la possibilitat d’ampliar les sancions amb la prohibició d’importar gas rus, del qual Budapest és molt dependent. L’estratègia d’Orbán ha estat presentar-se com un garant de la pau, acusant l’oposició de voler arrossegar el país a la guerra enviant-hi soldats. “Si vols la pau, no pots votar l’esquerra”, ha declarat. L’afirmació és del tot falsa perquè Marki-Zay s’ha limitat a donar suport a la posició de l’OTAN, que no preveu l’enviament de soldats a Ucraïna. Tanmateix, gràcies al control mediàtic del Fidesz, el partit d’Orbán, la idea pot haver agafat en bona part de la població. 

La tebior d’Orbán amb el Kremlin ha provocat el trencament de l’anomenat grup de Visegrad, que agrupa els països de l’Europa de l’Est membres de la UE. La República Txeca i Polònia han estat els més bel·ligerants amb la posició d’Orbán, i han fet cancel·lar una cimera dels ministres de Defensa prevista per demà dimecres. “La divisió dins el grup de Visegrad és important dins la UE perquè s’ha significat fins ara per una posició hostil respecte als migrants des del 2014”, sosté Pol Morillas, director del Cidob. 

A més, Polònia i Hongria havien segellat una aliança més estreta al voltant de valors il·liberals i contraris als principis rectors de la UE, com l’assetjament a la independència judicial, i feien front comú a possibles càstigs de Brussel·les. “L’aïllament d’Orbán dependrà de l’evolució de la guerra i de quant duri. Però, en tot cas, fins i tot estant sol, si és reelegit podrà continuar bloquejant totes aquelles iniciatives europees que requereixen la unanimitat”, explica Morillas, que posa com a exemple el bloqueig d’una posició comuna respecte a Hong Kong. Brussel·les respiraria alleujada amb una derrota d’Orbán. 

Per la seva banda, el president serbi, Alexander Vucic, també ha hagut de fer exercicis de contorsionisme polític a causa de la guerra d’Ucraïna. Tot i tenir una població majoritàriament pro-russa, va votar a favor de la resolució de l'ONU de condemna a la invasió per no dificultar el seu propòsit d'entrar a la UE.