Internacional12/03/2020

La UE ofereix 2.000 euros als refugiats a Grècia perquè tornin al seu país

La mesura serà només per als immigrants que hagin arribat abans de l'1 de gener a les illes

Cristina Mas
i Cristina Mas

BarcelonaLa Comissió Europea continua posant preu als drets humans. Per descongestionar les illes gregues, on s'han acumulat milers de refugiats en els últims anys en camps en condicions infrahumanes, mentre esperen resposta a les seves peticions d'asil, Brussel·les oferirà una ajuda de dos mil euros per persona a qui torni al seu país d'origen. Ho ha anunciat en roda de premsa des d'Atenes la comissària europea d'Afers Interiors, la sueca Ylva Johansson. L'oferta només estarà en vigor durant un mes i s'hi podran acollir només els refugiats que hagin arribat a Grècia abans de l'1 de gener. Per tant, en queden exclosos els pocs que han pogut travessar la militaritzada frontera grega des que el govern turc va anunciar que obria les portes el 27 de febrer.

Cargando
No hay anuncios

L'objectiu és, en paraules de Johansson, "treure pressió" a les illes gregues, on en les últimes setmanes grups neonazis han sembrat el terror entre refugiats i grups de voluntaris que els ajuden. Al febrer, abans que el president turc, Recep Tayyip Erdogan, anunciés l'obertura de les fronteres, segons l'ACNUR estaven tancats al purgatori de les illes gregues 36.000 sol·licitants d'asil en els centres de recepció de cinc illes, que estan preparats per acollir 5.400 persones.

Des del 2016 s'havien acollit als programes d'ajuda al retorn voluntari des de Grècia fins a 18.181 persones, de les quals unes quatre mil des de les illes. Aquests programes, que gestiona l'Organització Internacional de les Migracions (OIM), ofereixen uns 400 euros d'ajuda per retornar. La Comissió espera que, amb l'aportació econòmica addicional, s'hi acullin unes cinc mil persones. L'OIM i l'agència europea de vigilància de fronteres Frontex també participaran en l'operatiu. Fonts de la Comissió han aclarit a aquest diari que les ajudes es faran només per retornar al país d'origen i no a Turquia.

Cargando
No hay anuncios

"És una oportunitat temporal que s'adreça a un grup en concret. Els refugiats no tornaran, evidentment, si no poden fer-ho, però els migrants econòmics potser ja saben que no podran obtenir una resposta positiva a les seves peticions d'asil i potser hi estaran interessants", ha explicat la comissària. No hi ha cap estadística, però, que determini quants migrants econòmics hi ha atrapats a illes com Lesbos o Samos, i la realitat és que el sistema d'asil grec està tan col·lapsat que les peticions triguen molt a tramitar-se i les respostes també arriben molt tard. I això és el que ha fet que s'acumulin tants casos.

Cargando
No hay anuncios

La situació més brutal es viu a les illes de Samos i Lesbos, en centres de recepció com el de Mória (amb capacitat per a 3.500 persones i on n'hi malviuen amuntegades més de 20.000). La majoria són afganesos, sirians, iraquians, palestins, somalis o congolesos. A part de diversos incendis mortals provocats per les precàries condicions en què els refugiats miren d'escalfar-se durant l'hivern, en aquests centres hi ha hagut baralles multitudinàries, brots infecciosos i les agressions sexuals estan a l'ordre del dia.

Cargando
No hay anuncios

A més de l'anunci de les ajudes al retorn, la comissària ha assegurat que han discutit amb el govern grec que permeti als refugiats demanar asil com estableix el dret internacional i la legislació europea, després que Atenes anunciés que no s'acceptarà cap petició durant el mes de març. A banda, Johansson ha dit que la Comissió i Grècia organitzaran juntament amb UNICEF una conferència el mes de maig per abordar la situació dels menors no acompanyats a Grècia, després que set països de la UE s'hagin ofert a acollir-ne 1.600.

La comissària també ha promès que la reforma del sistema europeu d'asil, regulat pel reglament de Dublín, estarà a punt abans de l'abril. Actualment el sistema preveu que els refugiats només puguin demanar protecció al país pel qual accedeixen a la UE, cosa que fa que Grècia, Itàlia i Espanya hagin de tramitar la majoria de les sol·licituds.