La UE recula i ofereix concessions al Regne Unit

Brussel·lesEl primer ministre britànic, David Cameron, ha aconseguit que la Unió Europea li posi sobre la taula una proposta feta a mida de les seves demandes. Tot i que Londres volia més concessions, les propostes de Brussel·les entren dins del marge raonable per evitar una crisi majúscula: la sortida del Regne Unit de la UE. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va enviar ahir un document als líders europeus per preparar la cita del 18 i 19 de febrer, quan els estats miraran d’arribar a un acord amb Londres. Tot i que “encara queda molta feina per fer”, va aclarir Tusk.

Què es negocia i què vol el Regne Unit?

El premier va enfocar la seva campanya electoral fa gairebé un any prometent que canviaria les relacions entre el país i el club europeu, en un moment en què el partit UKIP, que demana obertament sortir de la UE, li trepitjava els talons en les enquestes. Al novembre Cameron va presentar quatre propostes que demanaven menys integració europea, més sobirania als Parlaments nacionals, evitar la discriminació als països que no formen part de l’eurozona i restringir les ajudes socials als treballadors europeus que treballen al Regne Unit. Si ho aconseguia, prometia una campanya favorable a mantenir el país a la UE.

Quina és l’oferta sobre prestacions socials?

Després de dos mesos de negociacions, el president del Consell Europeu ofereix aplicar un mecanisme de protecció en cas que el país consideri que ha rebut una “afluència de treballadors d’altres estats membres d’excepcional magnitud durant un llarg període de temps”. El país haurà de justificar que la situació posa en perill el seu estat del benestar o que el mercat de treball o que els serveis públics estan sota pressió excessiva. Si això passa, l’estat podrà restringir les prestacions fins a un màxim de quatre anys, així com els crèdits fiscals a les persones amb sous més baixos o ajudes a l’habitatge social. Això es podria aplicar a tots els nous treballadors que entrin al Regne Unit a partir del moment en què es posi en marxa el mecanisme, però no a les persones que ja treballen en el país.

Una proposta que busca més o menys Europa?

Cameron renega de la clàusula inclosa en els tractats que promou més integració, perquè creu que discrimina la sobirania dels estats. Tanmateix, segons el document, la clàusula no obliga a una “integració política”, tot i que tampoc menysté aquells països que sí que li donen suport. Històricament, el Regne Unit ha mostrat el seu rebuig al dictat de Brussel·les i al fet que els Parlaments nacionals no puguin tenir res a dir en la legislació europea. Per intentar calmar les preocupacions de Londres, l’oferta inclou la creació d’una “targeta vermella” a les propostes de la Comissió Europea. Si després de tres mesos 16 Parlaments nacionals rebutgen una proposta, els estats hauran d’incloure esmenes o l’hauran de descartar definitivament. El Parlament Europeu, escollit pels votants dels Vint-i-vuit, ja té aquest poder de codecisió juntament amb els estats, però els euroscèptics no són majoria a l’Eurocambra i difícilment poden frenar legislacions. A més, les normatives que es considerin “innecessàries”, o si existeixen les mateixes lleis als països, no s’hauran d’aplicar.

L’euro, la moneda de la UE?

Des del naixement de l’euro, el Regne Unit ja va anunciar que no tenia cap intenció de renunciar a la lliura. El país, però, lamenta que en els tractats s’indiqui que l’euro és la moneda de la UE, cosa que considera una “discriminació”. La proposta de Tusk recorda que està “prohibida” qualsevol forma de discriminació als estats per la seva moneda, independentment de la que sigui. El tercer rescat grec va fer sortir de polleguera el Regne Unit -especialment-, ja que es va utilitzar com a aval part del pressupost europeu.

La proposta indica ara que en cas que s’utilitzin diners de països que no formen part de la zona euro “es reeemborsaran completament”. Tot i així, la proposta recorda que el país no tindrà el poder de vetar cap decisió que afecti la zona euro, una de les línies vermelles de França, que és un dels països més reticents a oferir concessions al Regne Unit.

Segons indiquen fonts comunitàries, cap de les propostes presentades requereix canvis en els tractats, com es temia en un principi, i tot forma part del marc legal actual. Però les mateixes fonts admeten que això no significa que no s’hi puguin incloure en un futur. Després de la presentació de les propostes, Cameron va assegurar a través del seu compte de Twitter que durant la negociació hi ha hagut “un veritable progrés” en “les quatre àrees en què el Regne Unit demana canvis”. En declaracions a la cadena BBC va afegir que el document recull canvis que fins no fa gaire es consideraven “impossibles” d’assolir, però va deixar clar que encara queden “coses importants” per discutir.

Un dels primers països que va reaccionar ahir va ser la República Txeca, que va considerar que la clàusula sobre els beneficis socials -la més criticada pels països de l’Europa de l’Est, amb un alt nombre de nacionals residents al Regne Unit-“és acceptable”, tot i que caldrà negociar fins quan es podrà aplicar.