La UE intenta no quedar despenjada de les converses sobre la seva pròpia seguretat

Brussel·les"Dues coses estan clares: hem d'aconseguir una posició de la UE unida i hem de fonamentar el nostre paper, recolzant-lo amb vies d'acció concretes, és a dir, no només el que pensem o volem, sinó el que pretenem fer". Són paraules del cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, que, en una setmana de reunions clau al més alt nivell institucional per intentar desescalar el conflicte a la frontera d'Ucraïna, veu com la Unió Europea no té una cadira reservada a la taula. Els Estats Units i el Kremlin es van reunir a Ginebra dilluns i aquest dimecres és l'OTAN qui recupera per primera vegada des del 2019 el format de diàleg amb Rússia. Però la Unió com a tal no hi és.

Borrell està fent tots els esforços al seu abast per reivindicar tant el seu paper com el de la UE i per això va viatjar la setmana passada a Kíev i va deixar clar que no es pot parlar de la seguretat d'Europa sense els europeus. També per això es reuneix aquest vespre i fins demà amb els ministres d'Exteriors i de Defensa en un format informal a Brest (França). Prèviament ha publicat un llarg comunicat en què fixa quins han de ser els objectius de la Unió en tot aquest entramat d'esforços diplomàtics per evitar el "risc real" de conflicte armat al continent, tal com va dir el mateix secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, aquest dilluns després de reunir-se amb Ucraïna.

L'exministre espanyol ho té clar: Rússia intenta deliberadament "pintar" la Unió Europea com un actor "irrellevant" i separar-la dels Estats Units, i la UE no s'ho pot permetre. Per això els últims dies diverses veus han reiterat l'excel·lent coordinació entre la Casa Blanca i Brussel·les. El mateix Borrell explica que el secretari d'Estat nord-americà, Anthony Blinken, li ha donat la garantia que els Estats Units no parlaran de la seguretat d'Europa sense tenir en compte els europeus. I també per això aquesta setmana el govern nord-americà publicava un llistat amb tots els contactes diplomàtics mantinguts amb Brussel·les. "Estem absolutament compromesos amb el compromís que no es pot parlar d'Ucraïna sense Ucraïna, de la mateixa manera que estem compromesos amb el compromís de no parlar d'Europa sense Europa", ha dit Blinken. De fet, també aquest mateix dimecres el secretari general d'Acció Exterior de la UE, Stefano Sannino, s'ha reunit amb la vice secretària d'Estat nord-americana, Wendy Sherman, tal com ha comunicat el departament que encapçala Borrell.

Des de Washington, doncs, arriben garanties, però després de Trump la Unió va guanyar consciència de la necessitat de ser autosuficient i de la impossibilitat de fiar-ho tot, incloent-hi la seva seguretat, al gran germà nord-americà. Aquesta és una de les obsessions de Borrell i d'aquí que insisteixi que els ministres d'Exteriors i de Defensa han de "treballar en quina és la contribució i el rol precís" de la UE en aquesta escalada de tensió, no només amb dialèctica sinó també amb "accions i contribucions clares". L'ambició de les autoritats russes, diu Borrell, és amenaçar l'ordre polític posterior a la Segona Guerra Mundial: "Moscou vol tornar a l'acte fundacional OTAN-Rússia del 1997. [...] Actua com una potència revisionista".

Putin demana a Washington i a l'OTAN que reculin a l'est d'Europa. De fet, ha demanat directament que renunciïn a incorporar Ucraïna i Geòrgia, cosa que des dels Estats Units i Europa es considera una vulneració del dret de qualsevol estat a decidir amb qui vol aliar-se. Però Rússia no només ho demana sinó que ho fa mentre acumula milers de soldats a les fronteres d'Ucraïna per condicionar les negociacions. Totes aquestes rondes de contactes d'aquesta setmana continuaran dijous a Viena, on es reuneix l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa. Però ni l'OTAN ni els Estats Units són naïfs. "No seria realista pensar que es resoldrà tot aquesta setmana", deia Stoltenberg dilluns. Els aliats estaran satisfets si després de tota aquesta marató diplomàtica aconsegueixen que Rússia no s'aixequi de la taula i es comprometi a no fer servir la força.