La UE dona el tret de sortida a les negociacions post-Brexit amb el Regne Unit

Brussel·lesLa Unió Europea ha donat aquest dimarts el tret de sortida a les negociacions amb el Regne Unit per decidir quina ha de ser la relació entre la Unió i l'illa britànica a partir del 2021. És aleshores quan s'acaba el període de transició que ara mateix implica que, a la pràctica, gairebé tot segueixi igual. Però el Regne Unit i la UE han de decidir de quina manera es volen relacionar d'aquí a 10 mesos en àmbits tan complexos com el comercial, econòmic, de seguretat, en política exterior o en circulació de persones. Per això, aquest dimarts, els estats europeus han donat llum verda a les directrius que fixen la posició base de la Unió i que confien a l'equip de la Comissió Europea que encapçala Michel Barnier. "Estem llestos, seran negociacions difícils i exigents", ha dit Barnier després de segellar el document amb els representats dels Vint-i-set.

És un formalisme necessari. El text aprovat és una declaració d'intencions de 46 pàgines que ha costat una mica més del previst de pactar perquè la UE i el Regne Unit han de construir a partir d'ara una nova relació que arrenca amb cert desgast després de tres anys de feixugues negociacions només per pactar l'acord de retirada. Queda el més complicat, i mentre la UE està disposada a oferir l'acord "més proper i ambiciós possible", a l'altre costat de la taula hi ha el govern del premier britànic Boris Johnson, que no ha deixat de fer declaracions provocadores assegurant que no té cap intenció de seguir les normes comercials de Brussel·les i que acusa Brussel·les de no respectar la seva economia. Fins i tot, han fet un fil de Twitter des del compte de premsa de Downing Street responent al mandat publicat per la Unió en què reivindiquen un acord similar al de Japó o Canadà.

Conscients de la duresa de l'interlocutor, l'acord que han segellat els Vint-i-set aquest dimarts és una mica més contundent que el que preveia el primer esborrany. Brussel·les té por que el Regne Unit actuï de manera deslleial en temes de competència i per això fa especial èmfasi en la necessitat de respectar "la igualtat de condicions". El text reitera que cal "assegurar l'autonomia de la capacitat de decisió de la Unió, el seu marc regulador i la protecció dels seus interessos financers", a més de la protecció del mercat únic europeu. La UE es posa a si mateixa com a referència per deixar clar que no cedirà "a canvi de res" (en paraules del mateix Barnier) i per això, assenyala que l'acord futur ha de "protegir els elevats estàndards comuns" en temes com les ajudes d'estat, el medi ambient, la competència o el mercat laboral.

França ha sigut un dels països que ha pressionat perquè s'endurís la posició de partida europea, sobretot per una qüestió que s'albira espinosa durant les negociacions: la pesca i l'accés a les aigües. Per això, la Unió Europea vincula el tractat comercial amb la pesca i deixa clar que l'acord futur ha de garantir i mantenir l'accés "recíproc" a les aigües i també "les quotes i la tradicional activitat de la flota europea". És a dir que la Unió vol que continuï com fins ara. El Regne Unit ja ha criticat aquesta vinculació perquè Londres considera que la resta de tractats comercials no vinculen l'àmbit pesquer. "És difícil imaginar que tinguem un acord pesquer amb Japó i Corea del Sud", ha etzibat Barnier, recordant que cada acord comercial és diferent i reiterant que aquests són els mínims de la Unió i que si no es respecten no hi haurà acord.

Poc temps

Les parts són conscients que tenen molt poc temps i per això, les negociacions començaran dilluns 2 de març a Brussel·les. Es crearan una desena de taules de negociació sectorials que es reuniran dilluns, dimarts i dimecres, i dijous se n'exposaran les conclusions. Després, la segona ronda de trobades continuarà a Londres, segons ha explicat Barnier. L'acord hauria d'estar enllestit a finals de juny perquè hi hagi temps de concloure tots els tràmits de ratificació. A més, seria aleshores quan el Regne Unit hauria de constatar si necessita més temps (una nova pròrroga), una opció, però, que Johnson no vol ni plantejar. Brussel·les posarà tota la diplomàcia disponible per aconseguir un acord "el més ambiciós possible", però deixa clar que qui ha decidit que hi hagi poc temps per aconseguir-ho és Londres. "Ningú posa en dubte la independència econòmica i política del Regne Unit, però hem d'assegurar que no posem més traves quan hauríem d'estar progressant", ha conclòs Barnier.