La UE llança el seu primer programa espacial amb 9.000 milions d'euros

BarcelonaLa Unió Europea (UE) posa en marxa el seu primer programa espacial amb una inversió de 9.000 milions d'euros fins al 2027. El llançament històric s'ha fet efectiu aquest dimarts amb la signatura formal de l'acord de col·laboració amb l'Agència Espacial Europea (ESA), que han anomenat l'Acord Marc d'Associació Financera. Amb aquesta ingent inversió, els 27 membres es llancen a l'espai però amb uns objectius molt terrenals, que passen sobretot per millorar el sistema de GPS europeu, que competeix amb el dels Estats Units, i modernitzar la xarxa de satèl·lits europeus per poder monitoritzar millor els canvis a la superfície terrestre, sobretot pel que fa al canvi climàtic, de manera que es pugui vigilar de prop el compliment de les polítiques del Pacte Verd.

"Amb el pressupost europeu més gran fins avui, aquest programa serà l'instrument per desenvolupar l'ambició espacial d'Europa", ha explicar el comissari de Mercat Interior europeu, Thierry Breton, durant l'acte de presentació del nou acord. L'ESA és un organisme independent intergovernamental format per 22 països europeus (inclòs el Regne Unit) i l'acord preveu que mantingui "el seu nivell d'autonomia" actual. Però la inversió de la UE s'afegirà al pressupost propi de l'ESA per aconseguir un salt qualitatiu en les capacitats espacials que té ara.

Els vaixells insígnia de l'ESA són els sistemes de navegació per satèl·lit Galileo i EGNOS i el programa Copernicus d'observació del planeta. El nou acord financer permetrà a Copernicus, per exemple, "pujar al nivell següent i reforçar el rol de l'ESA com a arquitecte de l'Observació Europea de la Terra" amb una nova generació de satèl·lits que permetran vigilar millor l'escalfament global, però també prevenir incendis o millorar l'eficiència del sector agrícola. El comissari ha afegit també que "Copernicus s'haurà d'adaptar a noves competències en el camp de l'observació sanitària". "Vull ser molt clar: no podem continuar com fins ara", ha dit Breton: "Galileu i Copernicus són històries d'èxit, però no n'hi ha prou".

El 2024 la UE llançarà la segona generació de satèl·lits Galileo, que permetran operar tecnologies molt innovadores que oferiran serveis i capacitats molt competitives als governs i les empreses europeus gràcies a la seva precisió de geolocalització, com els cotxes sense conductor, els drons autònoms i l'anomenada internet de les coses (connectivitat d'objectes quotidians).

Amb el nou acord signat aquest dimarts es crearà una agència del programa espacial de la UE, l'EUSPA, un pas de gegant per poder reduir la dependència de la UE en aquest sector, dominat pels Estats Units, la Xina i, cada cop menys, Rússia.

"Realment, Europa necessita reflexionar sobre què volem aconseguir a l'espai, com un mitjà per dur el continent europeu un pas endavant, en termes del seu posicionament econòmic i com un actiu estratègic", ha afegit el director general de l'ESA, Josef Aschbacher. Els EUA i la Xina "són exactament a qui hem de mirar", ha dit Aschbacher, conscient que Washington, per exemple, té un pressupost espacial fins a set vegades més gran que el de la UE per al seu programa espacial i Pequín "hi està invertint enormement".

Al marge de l'acord amb la UE, l'ESA també està en ple procés de selecció d'astronautes per als seus programes d'exploració de l'espai, un procés d'any i mig per seleccionar-ne una nova generació.