Internacional07/05/2014

La UE davant l'independentisme: del "rebuig inicial" a l'"acceptació pragmàtica"

Un ex alt càrrec de la Comissió Europea i assessor principal a l'European Policy Centre de Brussel·les apel·la en un informe sobre l'independentisme al pragmatisme de la UE en aquestes qüestions

Ara
i Ara

BarcelonaGraham Avery, director general honorari de la Comissió Europea i assessor principal a l'European Policy Centre de Brussel·les, assegura en un informe publicat en català pel CIDOB que "la política implícita de la UE en relació amb l'independentisme a Europa consisteix en un rebuig inicial, seguida d'una acceptació pragmàtica".

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"Quan la independència és imminent o s’ha convertit en un fet establert, la reacció de la UE i dels seus estats membres ha estat la de tractar el problema i mirar de trobar solucions als problemes resultants", assegura Avery.

Cargando
No hay anuncios

Aquest analista assegura que aquest pragmatisme té com "a condició que el procés que va conduir a la independència pugui ser considerat com a constitucional" i posa d'exemple que, en el cas de Crimea, "la qüestió de la constitucionalitat del referèndum és un factor clau per la UE i els seus membres".

El sentit comú a Escòcia

Cargando
No hay anuncios

És en aquest sentit que, sobre el cas escocès, aquest ex alt càrrec europeu assegura que "si Escòcia vota per la independència, la solució de sentit comú és que la seva adhesió a la UE entri en vigor el mateix dia de la seva independència, i que no seria de l’interès de la UE ni dels seus estats membres obligar els escocesos a sortir de la UE i sol·licitar el seu ingrés des de l'exterior".

Avery, que es declara neutral en el cas d'Escòcia, assegura que els tractats de la UE diuen "que la integritat territorial es considera una funció de l’estat membre i que la UE ho respecta", però que "això no ha impedit que la UE accepti la redefinició per part dels estats membres del seu territori geogràfic en diverses ocasions", i posa com a exemple els casos d'Algèria, Groenlàndia o la reunificació alemanya.

Cargando
No hay anuncios

No a la paràlisi de la UE

Aquest ex alt càrrec europeu desmunta l'argument que més estats dins de la UE significarien una paràlisi: "Tot i que pot ser més complicat amb més membres amb dret a vot, no és necessàriament més difícil per a les principals institucions de presa de decisions de la UE (el Consell o el Parlament) actuar per majoria –o per majoria qualificada– de vot. Alguns partidaris de la teoria de jocs dirien que amb més actors fins i tot podria ser més fàcil trobar solucions majoritàries".

Cargando
No hay anuncios

Tampoc accepta la teoria que un nou estat nascut dins de les fronteres de la UE seria una catàstrofe econòmica: "La mida del mercat intern de la UE no es veu afectada i la seva influència externa pel que fa al pes en les negociacions en camps com el comerç no es veu disminuïda. De fet, es pot argumentar que el pes de la UE en els assumptes internacionals s’incrementa, ja que guanya un escó i vots addicionals a les Nacions Unides i altres organitzacions internacionals".