La UE refà l’acord amb Turquia pels dubtes legals que genera
Brussel·les presenta avui una proposta nova que descarta expulsions col·lectives
Brussel·lesBrussel·les s’ha vist obligada a fer front a la realitat: el principi d’acord sobre la crisi de refugiats entre la UE i Turquia aconseguit la setmana passada provoca dubtes legals. Criticat per diferents països, entre els quals Espanya, i organitzacions internacionals per la possibilitat d’expulsar massivament refugiats que provinguin de Turquia, la UE preveu rebaixar la seva proposta inicial. La Comissió Europea presentarà avui un nou document que posarà sobre la taula dels líders europeus demà.
No hi haurà expulsions col·lectives i tots els refugiats que arribin a Grècia podran demanar asil. “Els casos s’estudiaran un per un”, avancen fonts comunitàries. La Comissió Europea ha matisat la seva postura una setmana més tard que el seu president, Jean-Claude Juncker, en defensés la legalitat. “No es faran expulsions automàtiques”, expliquen les mateixes fonts. Es tracta que el pacte “sigui factible i viable”. És a dir, conforme a la Convenció de Ginebra, que prohibeix les expulsions en massa. Tanmateix, Brussel·les espera que les sol·licituds es tramitin amb rapidesa a les illes gregues perquè no desbordin els equipaments del país, que ja acullen 40.000 persones.
Segons la normativa europea, un país pot rebutjar una petició d’asil si la persona prové d’un tercer estat considerat “segur”. Grècia, en el marc del pacte bilateral amb Turquia, ho podria fer. No obstant això, cal que Ankara canviï la seva legislació per garantir que tots les persones rebran una protecció internacional, equivalent a la del Conveni de Ginebra, que Turquia no ha ratificat. El país euroasiàtic només ofereix aquesta protecció als sirians, per la qual cosa cal que es reformi la seva legislació perquè englobi altres nacionalitats.
Un “reequilibri” a la vista
La nova proposta de Brussel·les va en la línia de les paraules del president del Consell Europeu, Donald Tusk, que ahir va dir que l’acord s’havia de “reequilibrar” per ser legal. Tusk va viatjar a Xipre per reunir-se amb el primer ministre, Nicos Anastassiadis, que no va cedir i va rebutjar que el seu país doni “el consentiment per l’obertura de nous capítols” per l’adhesió de Turquia a la UE, una de les contrapartides donades a Ankara per la seva ajuda en la crisi de refugiats.
Tampoc convenç una de les principals demandes del govern d’Erdogan: l’acceleració de l’exempció de visats al juny, una data que segons les fonts consultades és improbable que es pugui complir. Tusk va viatjar després a Ankara per reunir-se amb el primer ministre, Ahmet Davutoglu, que li va entregar una llista de desitjos que ha d’intentar encaixar amb vint-i-vuit executius. Una feina que “no serà fàcil”, segons va admetre.