Brussel·les promet mobilitzar 100.000 M€ als països del carbó perquè acceptin els compromisos sobre el clima

No aclareix com calcula la xifra, però va destinada a seduir estats com Polònia o la República Txeca

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, durant la conferència de premsa posterior a la primera reunió del Col·legi de Comissaris
Júlia Manresa
11/12/2019
3 min

Brussel·lesSi la Unió Europea en el seu conjunt no ha pogut firmar una declaració comprometent-se a la neutralitat d'emissions el 2050 és perquè hi ha països altament dependents dels combustibles fòssils que s'hi oposen, com ara Polònia. Però amb la voluntat de seduir aquests països a les portes d'una cimera europea on esperen que s'aixequi el veto, i també de complir la promesa de promoure un Green Deal (un pacte verd europeu vinculant legislativament), la nova Comissió Europea encapçalada per Ursula von der Leyen promet mobilitzar 100.000 milions d'euros per a la transició ecològica justa, una xifra rodona i arrodonida a l'alça que Brussel·les no deixa clar com s'obtindrà.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Quan Von der Leyen intentava aconseguir el suport dels eurodiputats per tenir la llum verda de l'Eurocambra al seu nou govern ja va anunciar un ambiciós projecte verd que liderarà el vicepresident executiu socialista de la Comissió Frans Timmermans, i dins del qual hi ha diverses línies d'actuació. La mateixa Von der Leyen ho ha descrit aquest dimecres com el moment europeu de "l'home a la lluna" i ha assegurat que inclou 50 passos pràctics i no només declaracions d'intencions. Una de les línies d'actuació és la creació d'un fons europeu per donar suport a les zones i regions més dependents dels combustibles fòssils, on la descarbonització tindrà més impacte. Justament s'està negociant el marc financer plurianual (el pressupost de la UE per als pròxims set anys), i és dins d'aquest marc on quedarà delimitada la quantitat d'aquest fons. Però l'objectiu de la Comissió és que s'hi destinin entre 5.000 i 8.000 milions d'euros procedents dels fons de cohesió o d'altres partides dels fons europeus que cada estat té assignades.

La Comissió Europea confia que aquesta xifra es "multipliqui" fins als 100.000 milions d'euros perquè s'emmarca dins d'un "mecanisme de transició justa" que inclou recursos del Banc Europeu d'Inversions (BEI) i del programa Invest-EU, que facilita línies de crèdit amb condicions favorables. Tot això embolcallat amb ajuts d'assessorament tècnic i altres recursos no monetaris especialment pensats per a zones concretes on, per exemple, la mineria és molt important, com a Polònia. Dins d'aquest paquet la Comissió també promet promoure una flexibilització de la normativa que preveu ajudes perquè els estats puguin impulsar la descarbonització.

Brussel·les insisteix que encara s'ha de detallar si aquests recursos es destinarien només a un conjunt de països especialment necessitats o es podrien estendre a més regions, però ja hi ha detectades un conjunt de regions de certs estats membres que en serien les potencials beneficiades. D'Espanya, per exemple, les dues Castelles, Astúries, Andalusia o l'Aragó en serien destinatàries, segons un esborrany de proposta que va avançar El País.

A banda d'aquests recursos econòmics, el Green Deal de la Unió Europea també passa perquè el 30% del pressupost de la Unió Europea es destini a polítiques climàtiques i pel compromís de revisar totes les iniciatives legislatives des d'un punt de vista del compliment amb la transició ecològica. Un dels compromisos és apujar fins al 55% l'objectiu de reducció d'emissions per al 2030 (des del 40% actual) per poder complir amb l'Acord de París i no superar els 1,5 ºC d'escalfament global. Tot i això, aquesta ambició topa amb reticències no només dels països usuari de carbó sinó de potències com la mateixa Alemanya.

El Green Deal de la Comissió Europea també vol prendre accions concretes perquè el sector de l'aviació pagui més impostos en funció de les emissions que emeti (per exemple, amb una taxa al querosè), i promoure el desenvolupament de les xarxes ferroviàries perquè serveixin d'alternativa als mitjans de transport més contaminants.

Brussel·les també promet impulsar mecanismes que penalitzin l'entrada a la Unió Europea de productes que generen moltes emissions en la seva fabricació amb un impost fronterer al carboni. D'altres potes d'aquesta ambiciosa iniciativa són promoure l'economia circular, la recerca i la innovació en l'economia verda, l'agricultura sostenible o la renovació d'edificis per reduir el seu impacte mediambiental en el consum i millorar-ne l'eficiència energètica. A més, Brussel·les també ha anunciat la creació d'un projecte paneuropeu d'investigació per desenvolupar bateries elèctriques que permeti mobilitzar 3.200 milions d'euros d'ajuts estatals de Bèlgica, Finlàndia, França, Alemanya, Itàlia, Polònia i Suècia.

stats