La UE només reobrirà fronteres amb una quinzena de països i manté el veto als EUA

Brussel·lesEls vint-i-set governs de la Unió Europea han portat al límit la negociació per decidir a quins països tercers obren les fronteres externes a partir d'aquest dimecres, 1 de juliol, després d'haver-les tancat a causa de la pandèmia de coronavirus. Els ambaixadors han negociat durant una setmana amb moltes dificultats, i aquest dilluns han tancat una breu llista d'una quinzena de països als quals obrir les portes. Finalment aquest dimarts al migdia els governs l'hi han donat el vist-i-plau definitiu en una votació per procediment escrit i per majoria qualificada. Això vol dir que la decisió oficial no s'ha pres fins poques hores abans de la reobertura de fronteres, cosa que prova la dificultat de la negociació.

A partir de dimecres, doncs, la UE només obrirà les seves fronteres a països com Algèria, Austràlia, el Canadà, Geòrgia, el Japó, Montenegro, el Marroc, Nova Zelanda, Ruanda, Sèrbia, Corea del Sud, Tailàndia, Tunísia i l'Uruguai. En el cas de la Xina, només s'obririen les portes si el gegant asiàtic fa el mateix amb els ciutadans europeus. Es mantindria el veto d'entrada, doncs, a països com els Estats Units, el Brasil o Rússia. I, segons ha explicat aquest dimarts la ministra portaveu, María Jesús Montero, Espanya mantindrà el mateix principi de reciprocitat amb el Marroc, que hores d'ara també té l'accés als europeus vetat amb l'objectiu d'evitar l'operació estret. A més, el govern espanyol ajorna l'obertura a finals de setmana pel retard en l'aprovació oficial de la llista per part de la UE.

L'espai Schengen encara no funciona a ple pulmó. Per exemple, hi ha estats com els nòrdics que encara no permeten la lliure circulació d'altres ciutadans europeus, i la frontera terrestre entre Espanya i Portugal tampoc està oberta (ho farà l'1 de juliol). La Comissió Europea va pressionar fa unes setmanes perquè tots els països europeus aixequessin les restriccions dins la UE el dia 15 de juny, amb la idea també de començar la reobertura gradual de fronteres exteriors a partir del juliol. Però encara que hi hagi certes restriccions dins l'espai Schengen, la gran majoria dels països han obert portes i, per tant, qualsevol viatger d'un país tercer que arribés a territori Schengen gaudiria de llibertat de moviment.

És per això que, malgrat les dificultats, els governs han negociat fins al final per aconseguir coordinar-se. Si no s'hagués arribat a un acord i cada país tirés pel dret de manera unilateral, tindria afectacions sobre la resta de països. D'aquí també que l'enfocament hagi estat de màxima prudència i força restrictiu, tenint en compte la curta llista de països considerats "segurs" que voten aquest dimarts les capitals.

Les discrepàncies cal trobar-les en els diferents interessos econòmics, turístics i, fins i tot, diplomàtics de cada estat europeu. No és el mateix per a Croàcia, Itàlia o Espanya que es mantinguin les restriccions als turistes russos, per exemple, que per a Alemanya. Com tampoc és el mateix tancar les portes als viatgers del Brasil per a Portugal que per a França. Tal i com ha explicat aquest dilluns la ministra d'Exteriors espanyola, Arancha González Laya, en una entrevista a la SER, hi havia països que volien una reobertura més àmplia i d'altres més restrictiva, però ha insistit en què es tractavad'una decisió basada en criteris epidemiològics i sanitaris i no diplomàtics.

El següents passos seran els d'anar revisant periòdicament la llista per afegir o eliminar països, sempre en funció de criteris epidemiològics. Quins són aquests criteris? Que la situació de contagis o nous casos de coronavirus sigui similar o millor que la que hi ha a la UE, amb menys de 20 nous casos de mitjana per cada 100.000 habitants. Tot i això, un dels problemes en aquest cas és el de la fiabilitat de les dades de cada país, una altra de les qüestions que explica la prudència de la UE.