La UE acorda ajornar el Brexit sis mesos més

Brussel·lesEl Brexit s'allargarà, com a mínim, sis mesos més. Després de gairebé cinc hores de reunió extraordinària, els Vint-i-set han acordat aquesta matinada oferir al Regne Unit una nova pròrroga flexible del Brexit fins al 31 d'octubre. La data no és una casualitat, és justament abans que es constitueixi la nova Comissió Europea després del mandat de les eleccions del 26 de maig.

Però malgrat concedir més temps, els líders europeus volien evitar que el bloqueig polític del Regne Unit es traslladés a la política europea. És a dir, que el Regne Unit no jugui net a ser un membre de la UE, perquè, en realitat, en vol marxar. Per això Consell Europeu ha estat prop de cinc hores discutint la manera d’evitar que un Brexit més llarg hipotequi la nova legislatura després que Theresa May els demanés una altra pròrroga fins al 30 de juny, més enllà de les eleccions europees. Per primer cop, la divisió interna s'ha fet evident.

Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea han estat reunits fins gairebé la una de la matinada per debatre la petició del Regne Unit, però ja treballaven amb l’esborrany proposat pel president del Consell Europeu, Donald Tusk, de concedir una pròrroga flexible màxima d’un any. Uns límits temporals que els líders havien de concretar. A partir d’aquí, però, calia esperar que May aclarís com pensava aprofitar aquest temps extra per aconseguir aprovar l’acord de sortida rebutjat tres vegades abans pel Parlament britànic.

Per a Tusk, amb aquesta nova data el Regne Unit té temps per intentar aprovar l'acord o "replantejar-se del tot" l'estratègia del Brexit. Ha reconegut que la pròrroga dels sis mesos és més curta que el que volia però s'ha mostrat satisfet i ha demanat al Regne Unit que "sisplau, no desaprofitin aquest temps". A més, després de la reunió ha detallat que al juny es revisarà la situació de cara a la nova data del 31 d'octubre.

May ha respost a les preguntes dels líders durant poc més d’una hora i, segons fonts diplomàtiques, s'ha mostrat “molt més clara” que en les cimeres anteriors, quan se li havia retret falta de concrecions i garanties. La premier ha venut les seves converses amb l’oposició com un pas “inèdit”, però això incialment no ha estat suficient per convèncer plenament França que es mereixia la pròrroga que demanava. I d’aquí la divisió.

“Hem d’impulsar un renaixement europeu i no volem que ara el Brexit ens bloquegi. L’hora de la decisió és ara”, afirmava amb contundència el president francès, Emmanuel Macron, tot just arribar a la reunió. França ha mantingut des del principi la veu més dura, donant prioritat al “bon funcionament de la UE” per davant de qualsevol altra cosa. No hi havia dubte que es volia evitar de totes totes la possibilitat d’arribar a un Brexit caòtic, però França va insistir fins a l’últim moment en la línia més contundent. Fonts diplomàtiques de l’Elisi fins i tot van insinuar que era més important garantir el correcte funcionament de les institucions comunitàries que evitar el Brexit caòtic. Per això Macron va pressionar perquè només es concedís una pròrroga curta, fins al 30 de juny.

Però Theresa May ja havia entrat a la reunió assumint que una pròrroga flexible però més llarga del que demanava no era tan mala opció. “El que és important és que qualsevol pròrroga ens permeti sortir així que hàgim aprovat l’acord de sortida”, ha repetit diverses vegades a preguntes dels periodistes.

La posició intransigent de Macron no ha trobat l’acollida que reclamava. Malgrat haver impulsat la convocatòria d’una petita cimera –prèvia a la reunió amb May– amb països com Bèlgica, Luxemburg i els Països Baixos, a més d’Alemanya (la més afectada per un Brexit caòtic, sobretot per les connexions comercials), bona part de les veus europees més rellevants es van mostrar absolutament obertes a concedir un ajornament llarg. La cancellera alemanya, Angela Merkel, sòcia habitual de Macron, no li feia costat en aquest cas. Ja havia deixat clar davant el seu propi Parlament que estava disposada a allargar el Brexit fins al 2020, i la seva sintonia amb May es feia evident fins i tot en el color del vestit.

Donant suport a Macron, tot i que sempre amb més prudència, hi havia veus com les de Bèlgica, Dinamarca i Suècia, que a l’arribar a la cimera també insistien en la necessitat de garantir el bon funcionament de la Unió, perquè allargar-ho més suposa “més riscos”, com deia el primer ministre suec, Stefan Löfven. En canvi, països com Àustria, Portugal, Itàlia i fins i tot Espanya es mostraven disposats a intentar-ho tot per evitar el Brexit caòtic.

França assegurava ahir que no estava sola i, de fet, el mateix negociador de la UE, Michel Barnier, insistia que la pròrroga ha de ser proporcional a la seva utilitat. Sí que hi havia consens que el Regne Unit ha de deixar clar si participarà o no en les eleccions europees del 26 de maig, però també que mantindrà un compromís de “cooperació lleial”, perquè serà un “país que marxa”. Per fer-ho possible ahir els Vint-i-set discutien opcions com ara reproduir el format de reunions entre 27 i no 28 per a qüestions clau com ara els pressupostos futurs o buscar el compromís que el Regne Unit no interferirà en aquesta mena de debats. L’encaix jurídic d’aquesta renúncia és complex però la voluntat política és el que buscava França, que fins i tot va suggerir que els britànics renunciessin al dret a veto. Tot plegat en una reunió que s’allargava més de quatre hores i que va posar a prova la unitat dels Vint-i-set sense el Regne Unit.

Però el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha deixat clar que això no era possible. Que no es poden tractar de manera diferent ni establir diferències entre estats membres de la UE. Juncker i Tusk han reiterat que confien en el compromís de "cooperació sincera" del Regne Unit i han fet referència a la seva voluntat de tornar-se a reunir només entre 27 per a qüestions clau però mai a obligar el Regne Unit a renunciar als seus drets com a estat membre de la UE.