La UE estén la mà a Erdogan malgrat les vulneracions de drets a Turquia

Brussel·les / BarcelonaDes de Washington arriben esperances amb Joe Biden a la Casa Blanca, però a la Unió Europea no deixen d'acumular-se-li tensió en les seves relacions exteriors. Les últimes setmanes ha viscut enfrontaments diplomàtics directes amb la Xina i també amb Rússia. Amb Turquia també s'acumulaven mesos de problemes, però que Ankara continuï retenint al voltant de 4 milions de refugiats sirians sembla que és un argument per tornar a estendre la mà al president turc Recep Tayyip Erdogan malgrat les recents vulneracions de drets en aquell país. La UE està disposada a ignorar-les i renovar l'acord pel qual Turquia rep fons europeus (6.000 milions d'euros des del 2016) a canvi d'evitar l'arribada d'aquestes persones al seu territori.

"La UE està a punt per tractar amb Turquia de manera progressiva, proporcionada i reversible per millorar la cooperació en diverses àrees d'interès comú", diu la declaració dels Vint-i-set. L'enfocament "positiu" es manté malgrat que la setmana passada Erdogan va iniciar el procés per il·legalitzar el partit prokurd HDP –tercera formació del país–, divendres va retirar Turquia de la Convenció d'Istanbul contra la violència contra les dones i, a més, va cessar sense explicacions el governador del Banc Central, que s'havia compromès amb una política d'estabilitat financera.

"Aquestes qüestions no són positives i s'han de tenir en consideració, però altres problemes han millorat i volem tenir la millor relació possible amb Turquia", deia dilluns el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, després de presentar el document per millorar les relacions amb Ankara. Per desenvolupaments positius la UE es refereix a la desescalada de tensió en les perforacions a la recerca de gas en aigües del Mediterrani Oriental. La UE ho agraeix, però manté l'amenaça d'actuar si es repeteix: "Demanem a Turquia que s'abstingui de noves provocacions o accions unilaterals que vulneren la llei internacional. Reafirmem la determinació de la UE de fer servir els instruments a la seva disposició per defensar els seus interessos i mantenir l'estabilitat regional".

"Alemanya, Espanya i les institucions europees, havien fet un esforç per evitar la trencadissa", sobretot després que França, el desembre va apostar clarament per endurir el to, però com que no hi havia consens, tot va quedar postposat al març, també a l'espera de l'arribada de Biden a la Casa Blanca", recorda Eduard Soler, del CIDOB.

Sigui com sigui, els socis europeus no tenen una visió homogènia de Turquia: Espanya hi té una forta exposició financera (el BBVA es va ressentir dilluns de la caiguda de la borsa turca), els països de l'Est no volen crisis dins l'OTAN perquè veuen en Rússia un enemic més perillós, França és més bel·ligerant però Alemanya –en ple any electoral amb un 4% de població d'origen turc i un discurs estigmatitzador de la ultradreta– va amb peus de plom. I Grècia i Xipre prefereixen una Turquia més europeïtzada que hostil.

Retirada de la Convenció d'Istanbul

La retirada de la Convenció d'Istanbul contra la violència de gènere ha generat protestes per part de l'esquerra i grups feministes. És un "moviment per acontentar el sector més reaccionari del seu partit i també la ultradreta de l'MHP, que dona suport al govern", explica Lurdes Vidal, de l'Institut Europeu de la Mediterrània. "Erdogan està desenvolupant una particular versió d'islamonacionalisme ultra, una aliança amb la ultradreta basada en arguments identitaris, i que s'ha traduït en coses com la reconversió en mesquita de Santa Sofia", afegeix.

Polèmica destitució del governador del Banc Central

Erdogan sempre havia defensat un creixement alimentat pel crèdit barat, però l'erosió de la lira i la inflació, que al febrer es va situar en un 15,6% en termes anuals, han minvat la popularitat de la seva presidència. Erdogan ha volgut donar un cop de puny damunt la taula i forçar el tercer relleu de governador en dos anys. Ja hi havia posat el seu gendre, Berat Albayrak, perquè actués al seu dictat. El desgavell va donar pas a Naci Agbal, però la seva ortodòxia ha durat quatre mesos. Ara Erdogan situa en el càrrec Sahap Kavcioglu, sense experiència tècnica i que fa témer per l'estabilitat de la moneda turca.

Il·legalització del partit prokurd

I en un context de tremolors econòmiques i pandèmia a l'alça, Erdogan ha girat els ulls contra la dissidència, ni que sigui a costa del tercer partit polític del país, el prokurd HDP. "Hi ha un deteriorament de la situació econòmica, amb molt més atur, que ha carregat més l'estat. Ha hagut d'assumir una forta despesa per mantenir el control de la població. La situació ja era complicada i segurament serà pitjor. Per això es prepara el terreny, per desarticular l'oposició i utilitzar el context de pandèmia per dissuadir la dissidència", afegeix Vidal.