La UE enterra les quotes de refugiats obligatòries per als estats

Brussel·elsNo hi haurà més quotes obligatòries d’acollida de refugiats per als socis europeus. L’actual sistema de repartiment aprovat davant la pressió del drama migratori ha fracassat -només un país està complint amb els compromisos- i els estats membres no volen repetir el mecanisme en futures crisis. La qüestió s’abordarà avui en una reunió de ministres d’Interior dels Vint-i-vuit. A la cita està previst que es confirmi el nou rumb que agafarà la Unió Europea en temes d’immigració: la solidaritat no serà obligatòria. Ja ho va avançar Jean-Claude Juncker al setembre. “La solidaritat no es pot imposar”, va assegurar el president de la Comissió Europea.

Segons un text que van debatre ahir a la nit els titulars d’Interior, i al qual ha tingut accés l’ARA, els governs europeus apostaran per flexibilitzar el concepte de solidaritat obligatòria i acceptaran que els governs que no vulguin acollir refugiats ajudin econòmicament o donin un cop de mà oferint, per exemple, instal·lacions per rebre els immigrants en el cas dels països veïns, com ara Itàlia i Grècia.

“El component de solidaritat podria també tenir altres formes, des de contribucions econòmiques específiques fins a contribucions més àmplies fetes a mida”, afirma el document de treball. En resum: la UE enterra les quotes obligatòries i defensa ara una solidaritat a la carta. Només acolliran refugiats els estats membres que vulguin i la resta podran escollir com contribuir-hi, “tenint en compte la perspectiva i la capacitat de cada estat membre”.

La nova política fa referència a futures crisis migratòries. De fet, oficialment no està previst que es modifiqui l’actual pla de recol·locació d’immigrants, però a la pràctica és evident que aquesta és la idea que s’aplica també a les quotes del pla aprovat el 2015. Hongria es nega a participar en el pla -no ha acceptat acollir ni un sol refugiat- i no ha rebut cap sanció.

Multes al calaix

Malgrat els rècords històrics d’arribada d’immigrants que registren Grècia i Itàlia, molts d’ells fugint de guerres com la de Síria, Brussel·les mira cap a una altra banda i ja ha oblidat la idea llançada per Juncker al maig d’imposar multes als estats membres que es neguessin a acollir refugiats. La Comissió proposava que els governs díscols paguessin 250.000 euros per cada persona que deixessin d’acollir. El discurs del president de l’executiu comunitari ha canviat radicalment des de l’inici de la crisi migratòria. De parlar de multes contundents ha passat a parlar de la necessitat de no imposar la solidaritat.

El document elaborat per la presidència de torn eslovaca, que detalla com farà front la UE a les crisis migratòries, admet el fracàs de l’actual sistema comú d’asil. I demana als socis establir “un consens en la política migratòria a llarg termini”. També reclama a les capitals que compleixin amb la seva obligació de “controlar les fronteres externes de la UE”. De fet, la millora de la seguretat de les fronteres externes és una de les obsessions de la nova política migratòria.

La resposta de la UE a la crisi que viu -després del referèndum del Brexit, de l’arribada massiva d’immigrants i de l’auge del populisme- ha sigut un viratge polític cap a la dreta. La prioritat ja no són els refugiats, sinó que Europa vol reforçar la seguretat a les fronteres per frenar la immigració clandestina i detectar possibles terroristes.

Cent desapareguts en un naufragi

Un grup de migrants que han sobreviscut al naufragi de l’embarcació on viatjaven al Mediterrani van denunciar ahir la desaparició d’un centenar de persones que eren amb ells. Així ho assegura Metges Sense Fronteres, que també ha informat que ha acollit 27 dels rescatats i que han recuperat vuit cossos sense vida. “Aquesta tragèdia és inacceptable. Cada dia hi ha un desastre d’aquest tipus”, va dir l’organització humanitària.

Segons els mitjans de comunicació italians, el naufragi es va produir dimecres a 60 quilòmetres de les costes de Líbia. L’Organització Mundial per a les Migracions ha publicat dades que diuen que el 2016 més de 5.000 migrants han mort a tot el món, dels quals gairebé 4.000 ho han fet en les diferents rutes del Mediterrani.