La UE acorda imposar sancions a Bielorússia després d'elevar el to contra Turquia

Després de vuit hores, els caps d'estat i de govern aconsegueixen superar el veto de Xipre

Charles Michel, president del Consell Europeu, amb  Nicos Anastasiades, president de Xipre, el primer ministre holandès, Mark Rutte, i el primer ministre d'Estònia, Juri Ratas.
i Júlia Manresa Nogueras
02/10/2020
3 min

Brussel·lesHores d'estira-i-arronsa per esgarrapar adverbis temporals i circumstancials més contundents. Una dinàmica que s'ha allargat fins a la matinada durant la cimera europea que s'ha celebrat a Brussel·les i en què, finalment, els vint-i-set caps d'estat i de govern dels països de la Unió Europea han aconseguit pactar sancions a 40 membres del règim de Lukaixenko a Bielorússia. Arribar-hi no ha sigut fàcil. Han hagut de superar el bloqueig en forma de cruïlla pels continus desafiaments de Turquia amb les perforacions en aigües xipriotes i que provocava que el govern de Xipre exigís una duresa similar contra el govern de Recep Tayyip Erdogan per donar llum verda a les sancions per a Bielorússia.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Sobre aquesta disjuntiva ha transcorregut una jornada de negociacions en què els líders europeus han fet i refet un esborrany de conclusions i durant la qual Xipre ha pressionat per endurir el to contra Turquia. El govern d'Erdogan continua perforant en aigües del Mediterrani en un territori tradicionalment en disputa entre Grècia, Xipre i Turquia a la recerca de gas. Unes operacions que es van intensificar a l'estiu i davant les quals Atenes va optar per mobilitzar l'exèrcit. Els governs d'Atenes i de Nicòsia exigien una contundència que països com França i Alemanya es resistien a donar. Finalment, però, ho han aconseguit.

"És un requisit absolut continuar el diàleg de bona fe i abstenir-se de fer accions unilaterals que vagin contra els interessos de la UE i violin el dret internacional i els drets sobirans dels estats de la UE", diu el comunicat pactat a la una de la matinada, en què es reitera la "plena solidaritat amb Grècia i Xipre". S'eleva el to i s'amenaça amb "prendre totes les mesures necessàries", però no s'activen sancions contra Erdogan. Un doble enfocament que, per ara, ha acontentat Atenes i Nicòsia, perquè també s'amenaça amb supervisar la decisió "al desembre com a molt tard" si Turquia no deixa de "violar els drets sobirans de la República de Xipre".

Turquia és habitualment una pedra a la sabata de la política exterior europea a causa del poder de negociació que atorga tenir la clau de la porta d'entrada de milers de persones refugiades provinents de Síria, una carta que Erdogan ja va fer servir al març per demanar més fons europeus i ajuda en la guerra d'aquest país. El president turc fa temps que desafia l'immobilisme de la Unió Europea i els Vint-i-set van fent equilibris.

Resoldre aquest bloqueig era condició indispensable per poder avançar en la posada en marxa de sancions contra el règim d'Aleksandr Lukaixenko a Bielorússia, un conflicte davant el qual la UE s'ha mostrat contundent en la retòrica però que no ha aconseguit convertir en fets malgrat acollir la líder opositora Svetlana Tikhanóvskaia. La unanimitat a l'hora de decidir qüestions tan significatives en termes geopolítics com aquestes dues continua hipotecant la capacitat de reacció de la Unió, que ha trigat més del que voldria a activar aquesta via. De fet, la mateixa Tikhanóvskaia va demanar "valentia" a la UE per sancionar el mateix Lukaixenkho però, per ara, s'inclouen 40 dirigents del seu règim en un procés que s'iniciarà aquest mateix divendres.

I, tot plegat, en una cimera descafeïnada, a l'ombra de l'últim capítol del serial del Brexit després que Brussel·les hagi decidit activar la via legal contra Londres, però també amb el permanent fantasma de Putin ara que el líder opositor rus Aleksei Navalni hagi denunciat des d'Alemanya que no té cap dubte que va ser el president del seu país qui va ordenar enverinar-lo. Però, sobretot, a remolc de les dificultats per fer avançar els tràmits necessaris per obrir l'aixeta de les ajudes europees antipandèmia, ara per ara tancada per l'oposició de Polònia i d'Hongria a lligar-les al compliment de l'estat de dret. Els Vint-i-set van acordar dimecres començar a negociar aquest aspecte amb el Parlament Europeu, sobre la base d'una proposta alemanya de mecanisme de control que no convenç els Països Baixos, ni tampoc l'Eurocambra, perquè és massa tou.

stats