La UE eleva el to contra Lukaixenko i l'acusa de "gangster"

Brussel·lesA Brussel·les el to contra el règim d'Aleksandr Lukaixenko a Bielorússia s'eleva cada vegada més. Ja fa mesos que Polònia, Letònia i Lituània alerten que milers de persones s'amunteguen a les seves fronteres empeses pel règim de Bielorússia. Però els últims dies la situació s'ha agreujat i la Unió Europea té encara més clar que Lukaixenko busca fer xantatge després de les diverses rondes de sancions decretades tant contra ell com contra el seu entorn per haver vulnerat els principis democràtics i els drets humans al seu país. Després d'haver-lo acusat de "cinisme" i d'"instrumentalitzar" les persones migrants, aquest dimarts la Unió l'ha qualificat directament de "gàngster" perquè juga "amb la vida de la gent amb propòsits polítics".

De fet la UE, amb la Comissió Europea al capdavant, busca vies per aturar aquestes actuacions de "gàngster" amb el seguiment de patrons de vol i rutes migratòries en una trentena de països on s'ha detectat (o hi ha indicis) que les autoritats bielorusses, a través d'ambaixades o agències oficials, busquen "potencials viatgers" per oferir-los visat i viatge organitzat fins a Minsk per "llançar-los", després, a les fronteres de la UE. Ho ha explicat un dels portaveus de l'executiu comunitari, Peter Stano, que ha esmentat països com el Marroc, Síria, l'Iran, Qatar, Somàlia, l'Índia, Sri Lanka, Algèria, Líbia, el Iemen, Sud-àfrica i fins i tot Veneçuela. Es calcula que a Minsk, cada setmana, hi arriben una trentena de vols procedents d'aquests països.

L'objectiu de la UE és ara "conscienciar" els ciutadans d'aquests països perquè no caiguin en la "trampa" del règim bielorús. Per això el vicepresident Margaritis Schinas té previst fer uns quants viatges a alguns d'aquests països, tot i que el calendari encara no s'ha concretat. A l'estiu, ha explicat Stano, el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ja va viatjar a l'Iraq, el principal país d'origen, per parlar justament de la qüestió. Les reunions es van tancar amb la suspensió d'uns quants vols de l'Iraq a Minsk. És una de les vies que Brussel·les explora ara mateix, la de suspendre vols o incrementar els controls dels vols que es dirigeixin a Bielorússia des d'alguns d'aquests països.

Brussel·les defensa que si Lukaixenko actua així és justament perquè la política de la UE contra el seu règim fa mal allà on ha de fer mal: "Tenim raons per creure que funciona, hem introduït quatre rondes de sancions a 166 persones i també a quinze entitats responsables de vulnerar els drets humans i democràtics, i també hem aplicat sancions sectorials", ha defensat Stano. Cal recordar que la UE fins i tot va optar per aïllar l'espai aeri bielorús arran del segrest d'un vol de Ryanair per detenir el periodista Roman Protassévitx.

Polònia evita la supervisió europea

La Comissió Europea també ha posat a disposició de Polònia, Lituània i Letònia pressupost d'emergència i recursos d'agències europees com Frontex, Europol i l'Agència d'Asil. Lituània, per exemple, compta amb 70 persones de l'agència i 35 milions d'euros de suport d'emergència, ha explicat la portaveu Dana Spinant. Però Polònia no ha volgut activar cap d'aquests mecanismes, cosa que implicaria tenir observadors que han de respondre directament a Brussel·les sobre les actuacions de les autoritats a les fronteres. El govern ultraconservador polonès ha creat una zona militaritzada amb fins a 11.000 soldats, hi ha aixecat una tanca de filat i pues, ha aprovat la construcció d'un mur i hi ha aplicat l'estat d'emergència. Es té notícia que s'han disparat gasos lacrimògens contra les persones que intenten passar a territori europeu i que s'hi impedeix l'accés de mitjans de comunicació que puguin acreditar actuacions il·legals a les fronteres.

De fet, la comissària de l'Interior, Ylva Johansson, ha dit aquest dimarts que Polònia hauria de ser "més transparent" respecte a la protecció de les seves fronteres i acceptar la presència d'agents de Frontex com fa Lituània. "Seria bo que hi hagués més agents a Polònia, cal transparència i saber què s'hi fa", ha dit Johansson en una situació que recorda la que es va viure a la frontera entre Turquia i Grècia l'any passat, quan Erdogan va obrir-la a milers de refugiats sirians per aconseguir més fons europeus i Brussel·les va secundar la mà dura de Grècia en contra de les persones que intentaven passar a territori europeu.

La UE està gestionant aquesta crisi amb un llenguatge gairebé bèl·lic. Aquest dimarts, els Vint-i-set han acordat suspendre parcialment l'acord que facilitava els visats entre la UE i Bielorússia, una mesura dirigida principalment als funcionaris del règim, i al comunicat corresponent es torna a fer referència al compromís de la UE de contrarestar "l'atac híbrid" de Bielorússia. En ple desafiament de Polònia a l'estat de dret i als fonaments europeus, Brussel·les es veu obligada a fer pinya amb el govern de Morawiecki. El president del Consell, Charles Michel, viatjarà aquest dimecres a Varsòvia com a mostra justament del seu suport.