La UE eleva la seva promesa de retallar emissions del 55% al 57% el 2030

BarcelonaLa Unió Europea lluitava des de fa setmanes per aconseguir un acord intern que li permetés complir la seva paraula. La promesa la van fer tots els estats a Glasgow l'any passat, a la COP26, i deia que anirien a la COP27 d'Egipte amb nous plans de reducció d'emissions més ambiciosos que els que tenien (el que es coneix en les negociacions climàtiques com els NDC, sigles en anglès per al terme contribucions determinades nacionalment).

La cimera de l'ONU ja fa nou dies que va començar i només 28 governs (d'un total de 192) havien presentat nous NDC (cap dels grans contaminants). Aquest dimecres, però, la Unió Europea –que com a bloc és el quart emissor mundial, darrere de la Xina, els EUA i l'Índia– ha presentat un nou compromís. En lloc de reduir un 55% les seves emissions l'any 2030, les retallarà un 57%. Dos punts més.

El vicepresident climàtic de la Comissió Europea, Frans Timmermans, ho ha anunciat en una intervenció des de Sharm al-Sheikh. "No deixeu que ningú us digui, aquí o fora d'aquí, que la UE està fent marxa enrere en la lluita climàtica", ha dit el comissari, conscient que els últims moviments de la UE en el marc de la crisi energètica generada per la guerra d'Ucraïna estan fent ombra al seu paper de pretès líder en la lluita climàtica. "Sí, estem cremant més carbó, estem buscant més gas natural on puguem trobar-lo. Però només serà durant tres anys, després adoptarem seriosament un canvi i introduirem més renovables. Tot i això, estem encara en l'objectiu i fins i tot millorant l'objectiu marcat de descarbonització", ha afirmat Timmermans.

En les últimes setmanes, els estats membres de la UE, de fet, han aconseguit tancar acords polítics respecte de "tres pilars" del Pacte Verd Europeu, uns acords que prendran forma de legislació en els pròxims mesos i que faran possible aquest 57%, segons ha explicat Timmermans. En concret, es tracta de la prohibició de vendre cotxes nous de combustió a partir del 2035, un repartiment més estricte dels esforços de reducció d'emissions que ha de fer cada estat membre i, especialment, una nova estratègia per fer que els boscos europeus captin més carboni.

Però les ONG climàtiques ja s'han apressat a qualificar el nou compromís de la UE d'"insuficient", sobretot perquè queda lluny del 65% que es calcula que li pertoca reduir a la UE el 2030, un esforç superior al d'altres països donada la seva gran contribució històrica a les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Primer esborrany d'acord final a Sharm al-Sheikh

Tot plegat ocorre el mateix dia que s'ha fet públic el primer esborrany de l'acord final de la COP27, que s'hauria de tancar divendres (tot i que previsiblement es tancarà dissabte). El text encara és molt imprecís, però pretén mantenir viu el límit dels 1,5 ºC. De cara a aquest acord, l'Índia ha fet una aposta aquest any que se li podria haver escapat un pèl de les mans. L'any passat, el govern indi va ser el blanc de totes les crítiques quan va rebaixar el llenguatge de l'acord final, la Declaració de Glasgow, per evitar que el document demanés la desaparició de l'ús del carbó.

Per això, aquest any, el delegat climàtic de l'Índia ha volgut posar el focus en els altres combustibles fòssils, com el gas i el petroli, i ha demanat que l'acord final inclogui una crida a "reduir l'ús tots els combustibles fòssils", unes paraules que, irònicament, no han aparegut en cap compromís climàtic formal encara. La declaració de Glasgow només es comprometia a "reduir [que no fer desaparèixer, com es volia fer dir] l'ús del carbó i eliminar els subsidis ineficients als combustibles fòssils".

La intenció de l'Índia, que és ja el tercer emissor mundial de CO₂, era desviar l'atenció cap als països que encara cremen gas i petroli, especialment després de la crisi d'Ucraïna. Però la seva crida per incloure un compromís potent al respecte en l'acord final ha estat assumida ja per molts altres governs i sembla que agafa força.