La UE delega en Líbia el control migratori

Brussel·lesLa Unió Europea (UE) ha fet un gir en la seva política d’immigració per blindar-se davant l’arribada per vies irregulars de nous estrangers. L’auge dels partits populistes i d’extrema dreta ha fet que els governs europeus hagin optat en els últims anys per frenar el discurs antiimmigració d’aquests partits tancant les fronteres i traslladant el control de les fronteres exteriors a països tercers com Líbia, un país fallit assetjat per màfies que trafiquen amb els immigrants i refugiats que intenten arribar a Europa per la ruta del mediterrani central.

La UE -premi Nobel de la pau- s’ha convertit en una fortalesa que privilegia els seus interessos polítics a la defensad dels drets humans. Ni la colpidora imatge d’Aylan, el nen sirià que es va ofegar en una platja turca, va fer canviar la política dels Vint-i-vuit. En plena crisi migratòria, Europa va apostar per finançar Líbia amb un únic objectiu: tancar una altra ruta de la immigració clandestina. Diners a canvi de retornar a Líbia els immigrants interceptats al mar.

Líbia va rebre l’any passat 130 milions d’euros de la UE “per fer front al flux migratori” i 46 milions més per equipar i formar guardacostes, els mateixos que han proferit en diferents ocasions amenaces de mort a immigrants i ONGs en alta mar. Són diners destinats a un país que, des del derrocament de Muammar al-Gaddafi el 2011, no ha tingut un govern estable.

ONGs i organismes internacionals han denunciat insistentment la situació al país dels immigrants i refugiats, que estan tancats en centres d’internament on pateixen tot tipus d’abusos. Han de suportar “tortures, detencions arbitràries, extorsions i condicions impensables en centres de detenció dirigits pel govern de Líbia”, assegura Iverna McGowan, directora de l’oficina europea d’Amnistia Internacional. Segons l’ONG, només l’any passat els guardacostes libis van interceptar 20.000 persones al mar i les van tancar als centres de detenció.

Denúncia de l’ONU

L’alt comissionat de l’ONU per als drets humans, Zeid Ra’ad al Hussein, va visitar a finals de l’any passat els centres de detenció i va demanar a la comunitat internacional que no tanqués els ulls davant els “horrors inimaginables” que viuen els immigrants a Líbia. “És una atrocitat per a la consciència humana”, va advertir l’alt comissionat. Al Hussein també va assegurar que la intervenció de la UE al país “no ha fet res per a reduir el nivell d’abusos que pateixen els refugiats”.

Als centres de detenció oficials s’hi sumen els no oficials, una mena de presons secretes gestionades per les màfies a les quals ni les ONG ni l’ONU tenen accés. Un reportatge de la CNN va denunciar que els immigrants eren venuts com a esclaus. “Europa necessita urgentment posar la dignitat humana al centre de les seves polítiques migratòries”, reclama McGowan. L’agència de l’ONU per als refugiats (ACNUR) denuncia que, malgrat les seves advertències sobre la situació dels immigrants a Líbia, “segueixen produint-se detencions d’immigrants i refugiats i les condicions són les mateixes” que mesos enrere.

L’ACNUR calcula que 2.800 refugiats van morir intentant creuar el Mediterrani l’any passat. En els últims dos anys s’han rescatat en aigües del Mediterrani central -entre la costa de Líbia i Itàlia- més de 285.000 persones, segons dades de la Comissió Europea. Brussel·les també comptabilitza 13.000 persones mortes al mar en aquesta ruta entre el 2011 i el 2016, sense comptar els milers d’immigrants que van morir al Sàhara intentant arribar a Líbia per embarcar-se rumb a la UE. La del Mediterrani central és la ruta que registra una mortalitat més elevada. L’Agència Europea de Fronteres (Frontex) afirma que l’arribada d’immigrants clandestins pel Mediterrani van disminuir el 2017, una tendència que ha continuat en els primers mesos del 2018.

Tallar els fluxos migratoris

Davant la crisi migratòria que va viure la UE entre el 2015 i el 2016, els socis van optar per impulsar una nova estratègia en matèria d’immigració: tallar els fluxos d’immigrants abans que trepitgessin territori europeu o retornar-los als països des d’on havien sortit. Els Vint-i-vuit van signar un acord amb Turquia per poder retornar els immigrants que arribessin a la UE des de les costes turques, i a Líbia es va posar en marxa l’operació militar marítima Sophia, dedicada a desmantellar les màfies que trafiquen amb persones.

Una delegació del Parlament Europeu liderada per la socialista espanyola Inés Ayala té previst visitar Líbia a l’abril. Ayala defensa la política migratòria de la UE -basada, explica, en el model espanyol d’invertir en els països d’origen de la immigració- i nega que els socis europeus siguin “còmplices” de la situació als centres de detenció. “Europa finança la millora dels centres. S’ha d’atendre la supervivència d’aquestes persones. Estem treballant per fer que no siguin centres tancats”, explica l’eurodiputada socialista.