La UE vol deixar Grècia fora de Schengen

BarcelonaFa un any Grècia s’enfrontava a l’amenaça de ser expulsada de la zona euro si no acceptava una nova dosi d’austeritat, després de sis anys de crisi. Ara podria quedar-se aïllada de l’espai europeu de lliure circulació de persones per no haver blindat els seus 10.000 quilòmetres de costa davant la crisi de refugiats que ha provocat la guerra a Síria, la pitjor des del 1945. Quan el govern d’Alexis Tsipras encara no ha començat a aplicar les traumàtiques mesures del nou rescat (retallada de pensions, pujada d’impostos, més privatitzacions) i demà afronta una nova vaga general, la UE cada dia està més a prop d’institucionalitzar el retorn de les fronteres entre els seus membres. I ahir mateix Brussel·les reclamava a Atenes que corregeixi les “greus deficiències” en el control de fronteres al país hel·lènic.

Des de la tardor, set països s’han acollit a la clàusula de l’acord de Schengen que permet aixecar fronteres de manera temporal davant una crisi.Però el que fins ara era una mesura excepcional per als refugiats va pel camí de convertir-se en permanent. Si la crisi de l’euro va estar a punt de fer anar pel pedregar el procés de construcció europea, ara és la crisi de refugiats, combinada amb la reacció als atemptats jihadistes, el que tiba les costures de la UE. Els seus dos pilars, la moneda única i la lliure circulació, han trontollat per la baula més feble, Grècia, que ara torna a ser un laboratori de sortides improvisades marcades per la retòrica i el curtterminisme.

“Grècia ha hagut de gestionar l’arribada de gairebé un milió de refugiats i immigrants només l’any passat, en plenes mesures d’austeritat pressupostària, amb controls de capitals en vigor, amb pocs funcionaris i mal pagats, i un govern sense experiència… Si la UE tanca les fronteres i deixa aquí desenes de milers de persones sense recursos atrapades, desesperades, que no es volen quedar i que no tenen cap perspectiva de trobar feina, ens estarà posant una bomba de rellotgeria. No se m’acut una altra manera de definir-ho”, alerta des d’Atenes a l’ARA Aliki Mouriki, sociòloga del Centre Nacional de Recerca Social. “Diuen que el govern grec no protegeix les illes, què fem? ¿Deixem que tota aquesta gent que arriba en pasteres s’ofegui?”.

El ministre de Defensa grec i soci de govern de Syriza, l’ultraconservador Panos Kammenos, va prometre ahir que l’exèrcit grec s’arremangarà per treballar en la crisi, cosa que no havia fet fins ara. I el primer ministre, Alexis Tsipras, ha demanat ajuda a Frontex, l’agència europea de protecció de fronteres. Però ningú es creu que Grècia pugui frenar l’arribada de refugiats, que s’ha mantingut en 2.000 persones diàries (63.000 el mes passat, un 60% dones i criatures) encara que aquesta és l’època més perillosa de l’any per fer la travessa a l’Egeu.

Per Dimitris Christopoulos, professor de ciència política i vicepresident de la Federació Internacional pels Drets Humans, “és absurd criticar Grècia perquè no protegeix la seva frontera: una cosa és que l’administració grega no sigui eficient i una altra que se li demani que blindi més de tres mil illes, a les quals arriben milers de persones en barques molt precàries. O les rescatem o les obliguem a girar cua, i això és sinònim de deixar-les morir al mar”. Aquest expert en immigració, però, assegura que deixar Grècia aïllada tampoc no resoldrà el problema: “Aquí s’hi quedaran algunes desenes de milers de persones, però la resta buscarà un altre camí, que passarà per Bulgària, Itàlia, i també Espanya; això ja ho sabem ara”. El pla B, convèncer el govern turc perquè continuï retenint els refugiats dins el seu territori, no funciona: encara no se sap d’on sortiran els 3.000 milions d’euros promesos al govern d’Erdogan a canvi que faci de policia de les fronteres europees. Ni Ankara hi sembla gaire disposada, almenys mentre es continuïn exigint visats als ciutadans turcs per entrar a la UE.

La frontera, desplaçada

El pla de Brussel·les no ha de comportar necessàriament expulsar Grècia del tractat de lliure circulació, però sí desplaçar de facto. “Si es prorroguen dos anys els controls es crearà una infraestructura permanent de murs, tanques i desplegament policial que quedarà institucionalitzada i després serà molt més difícil de revertir”, explica Pol Morillas, del CIDOB. “Però és evident que això tampoc no frenarà l’arribada de refugiats: és posar pedaços en lloc d’abordar el problema de fons. Hi ha d’haver una solució europea, i tampoc fins ara s’ha vist voluntat de posar-la en marxa”, afegeix. Dels 120.000 refugiats que la UE s’havia compromès a repartir-se, només se n’han reallotjat fins ara 400.