La UE ajorna la decisió sobre la retallada d'emissions per al 2030

BarcelonaLa llei climàtica de la Comissió Europea fixa el compromís europeu d'assolir la neutralitat climàtica el 2050, però no estableix objectius concrets a més curt termini. Per a la pròxima dècada, que els científics han definit com a crucial per evitar els pitjors efectes de l'emergència climàtica, la llei europea diu només que cal "explorar les opcions [que hi ha] per a un nou objectiu el 2030 de reducció del 50% al 55% de les emissions respecte del 1990".

Una decepció que la mateixa Greta Thunberg s'ha afanyat a denunciar des de l'hemicicle del Parlament Europeu, on aquest dimecres intervenia convidada pel comitè mediambiental de la cambra. "Aquesta llei és una rendició, perquè la natura no negocia i no es poden signar pactes amb la física. I no us permetrem que abandoneu el nostre futur", va dir Thunberg, que va fer aixecar de les cadires un bon grapat de diputats europeus per aplaudir-la.

Thunberg havia participat poques hores abans també en l'inici de la reunió de la Comissió Europea, al costat de la presidenta Ursula von der Leyen. "No estem d'acord" amb Greta Thunberg en els mètodes per arribar a la neutralitat climàtica, ha admès després en roda de premsa el vicepresident responsable del Pacte Verd Europeu, Frans Timmermans, però ha restat importància a aquestes divergències en l'estratègia perquè l'objectiu final és compartit. "Sense el moviment impulsat per ella probablement avui no tindríem un Pacte Verd Europeu i no estaríem parlant d'aquesta llei climàtica", ha volgut ressaltar Timmermans sobre Thunberg.

La disparitat d'estratègia amb Greta Thunberg a la qual es referia Timmermans també la va posar en relleu la mateixa activista sueca en el seu discurs. Thunberg reclama que els plans de retallada d'emissions s'ajustin al "pressupost de carboni" que els científics estimen que es pot emetre abans del 2050: per evitar pujar dels 2 ºC d'escalfament el món no pot superar les 1.800 gigatones de CO2, un pressupost total que s'hauria de repartir amb criteris de justícia entre tots els estats del món. Aquest és el plantejament de Thunberg i de moltes ONG i entitats acadèmiques, però la UE no té en compte aquestes xifres i se centra en fixar reduccions partint de les seves pròpies emissions.

Un grup de 12 estats, entre els quals es compta Espanya, reclamava ahir dimarts en una carta a Timmermans que fixi l'objectiu de reduir el 50% o el 55% de les emissions per al 2030 dins dels compromisos que la UE ha de presentar a l'ONU aquest any 2020. Però la Comissió vol primer fer un "pla de valoració de l'impacte per augmentar els objectius climàtics de la UE el 2030", una anàlisi que vol presentar durant l'estiu del 2020 abans de prendre una decisió definitiva per a aquest termini. La llei que es presenta avui s'haurà d'esmenar després per incloure aquest objectiu al 2030 un cop estigui acordat.

"No espereu cinc anys més per començar a retallar les emissions", els reclamava Greta Thunberg, insistint que la retallada hauria de començar aquest mateix 2020, cosa que sembla més que improbable. "Quan els vostres nens van fer sonar l'alarma antiincendis, vau sortir fora de casa per olorar el fum i comprovar que la casa s'estava cremant, que no era una falsa alarma, però després vau tornar dins de casa per acabar de sopar i us vau ficar al llit sense haver ni tan sols trucat als bombers", els va recriminar la jove sueca fent servir la seva mateixa metàfora sobre la crisi climàtica: "se'ns crema la casa". D'aquesta manera, recriminava als líders europeus que hagin declarat l'emergència climàtica (el novembre del 2019) i hagin anunciat un Pacte Verd i una llei climàtica "fent veure que les paraules buides faran que tot se solucioni".

Timmermans es defensava dient que fixar ja a la llei un objectiu concret de retallada per al 2030 no seria realista perquè cal avaluar "minuciosament" fins on es pot arribar en aquests temps. "Si els nostres experts ens diuen que necessiten fins a finals de l'estiu per donar-nos una valoració de l'impacte, haurem d'esperar, perquè cal fer-ho ràpid però ben fet", deia Timmermans responent a preguntes dels periodistes, i recordava també que encara hi ha tres estats membres de la UE que no han presentat a Brussel·les els seus objectius estatals, cosa que dificulta també fixar objectius comuns.

ONGs com Greenpeace també han posat ja el crit al cel alertant que això probablement voldrà dir que aquesta valoració de l'impacte no es presentarà fins al setembre i que, per tant, "als governs de la UE els serà extremadament difícil tenir acordat el nou objectiu [el 2030] abans de la crucial cimera climàtica de l'ONU del novembre a Glasgow, la COP26".

És en aquesta cimera que tots els 189 estats signants de l'Acord de París haurien de presentar nous objectius de reducció estatal actualitzats i més ambiciosos que els que van presentar el 2015, quan es va signar l'acord. La UE es vanta sempre de liderar la lluita climàtica en aquest fòrum global, però aquest cop podria ser que arribés a la cita amb els deures per fer.

"Sense cap pla de reducció per al 2030 basat en la ciència i sense mesures per acabar amb els subsidis als combustibles fòssils [en aquesta llei climàtica] ens encaminem al fracàs. Dècades de titubeig i de mesures a mitges ens han portat a un punt en què la mateixa supervivència de la vida a la Terra està en perill per la catàstrofe climàtica. El moment d'actuar és ara i no d'aquí a 10 anys", alerta Sebastian Mang, responsable de política climàtica de Greenpeace UE.