Els socis de la UE no es posen d'acord per reobrir les fronteres exteriors

Brussel·lesQueden cinc dies per a l'1 de juliol, la data que es va marcar Brussel·les per començar el procés de reobertura de les fronteres exteriors de la Unió Europea –blindades a causa de la pandèmia del coronavirus– i els socis europeus no aconsegueixen pactar la primera llista de països als quals començar a obrir les portes. Després de tres dies de reunions per intentar pactar els noms, els ambaixadors dels Vint-i-set continuen sense trobar la majoria necessària per pactar una reobertura de les fronteres exteriors coordinada. Cada estat membre és competent de la gestió de les seves fronteres i la Comissió Europea pot proposar o coordinar, però si no hi ha acord no pot forçar tots els estats a prendre les mateixes decisions.

Tal com ha explicat aquest divendres el secretari d'estat de Turisme francès, Jean-Baptiste Lemoyne, l'objectiu era tancar una primera llista d'entre 20 i 50 països amb els quals recuperar les connexions, però el problema és principalment quins països deixaran fora. El pes del sector turístic, les aerolínies i el comerç internacional afegeixen pressió a una negociació que intenta prioritzar criteris epidemiològics malgrat les pors de generar conflictes diplomàtics i geopolítics. Segons Bloomberg, hi ha un acord principal sobre una llista de 15 països considerats prou segurs, cosa que implicaria una primera reobertura molt limitada, però com confirmen fonts diplomàtiques els governs s'han donat temps fins aquest dissabte a la tarda per fixar les seves posicions i veure si l'acord és possible. Si demà no es tanca, els ambaixadors europeus podrien tornar a reunir-se dilluns.

Segons els esborranys amb què han treballat al llarg de la setmana els ambaixadors, la UE pretén mantenir les restriccions amb un llarg reguitzell d'estats com els Estats Units, el Brasil o Rússia, però també bona part de l'Amèrica Llatina o Singapur. En canvi, d'altres com el Vietnam, Austràlia, el Canadà, el Marroc, Uganda, Etiòpia o Uganda estaven dins la llista "blanca". La Xina és un dels punts polèmics.

Però els problemes no són només diplomàtics. De fet, un dels aspectes més controvertits és la fiabilitat de les dades epidemiològiques de cada país. Cal recordar que el mateix president dels Estats Units, Donald Trump, va ironitzar amb la possibilitat de reduir el ritme de tests als Estats Units per millorar també les dades de contagis.

Actualment, segons l'última actualització del Centre Europeu per al Control i Prevenció de Malalties (ECDC), a Europa hi ha una mitjana de 19 contagis per cada 100.000 habitants en un període de 14 dies. Només a Portugal i Suècia (i el Regne Unit encara que no formi part de la UE) es registren taxes superiors. Aquesta és la referència de la UE a l'hora d'establir el criteri per aixecar restriccions, que la situació del tercer país sigui igual o millor.

Malgrat els interessos econòmics i turístics, les dificultats per començar a reobrir fronteres són tan evidents que ni tan sols el secretari d'Estat dels Estats Units, Mike Pompeo, s'ha fet mala sang pel fet que Europa mantingui les restriccions amb els EUA. "És un repte per a tots nosaltres decidir com i quan obrir les nostres economies i societats. Tothom està intentant trobar la solució", ha dit en una entrevista per videoconferència organitzada pel centre d'estudis German Marshall Fund, que recull l'agència Efe.

"Caldrà veure quin nivell d'activitat i viatge és el més apropiat perquè tots dos ens assegurem que les nostres economies tornen a funcionar i proporcionem protecció i seguretat a la nostra gent", ha assegurat Pompeo, que també ha deixat clar que les autoritats de totes dues parts estan "treballant per fer-ho bé". De fet, la reciprocitat és una altra de les qüestions a tenir en compte, perquè els Estats Units mantenen també les restriccions d'entrada als europeus.