La UE comença a estudiar la petició d'adhesió d'Ucraïna, Geòrgia i Moldàvia

Brussel·lesLa Unió Europea ha començat el llarg procés d'avaluar l'adhesió d'Ucraïna, Geòrgia i Moldàvia al club comunitari, després que aquests tres països de l'est del continent presentessin la setmana passada les sol·licituds per la via accelerada. La primera llum verda a aquestes peticions l'han donada aquest dilluns els ambaixadors dels vint-i-set països de la Unió, tal com ha comunicat la presidència francesa de torn a través de Twitter.

Això no significa que els tres països ja tinguin les portes de la Unió obertes, sinó que és el primer pas d'un llarg procés burocràtic, que en casos com el de Macedònia del Nord, per exemple, dura des del 2004, quan el país va presentar la seva sol·licitud. Però enmig d'aquesta guerra que el president rus ha començat contra Ucraïna, cal llegir-ho com un missatge polític. Occident acusa Putin d'interpretar el món a través de les tradicionals esferes de poder posteriors a la Segona Guerra Mundial, i el que fa la UE amb aquesta benvinguda simbòlica als països que se senten amenaçats per Moscou és situar-los al seu torn sota l'esfera europea, és a dir, occidental.

La Comissió Europea haurà d'elaborar ara un informe amb la seva avaluació sobre les possibilitats d'adhesió d'aquests països, en funció de si compleixen o no els anomenats criteris de Copenhaguen, és a dir que tinguin "institucions estables", compleixin els principis de l'estat de dret respecte als drets humans, la capacitat de fer front a la competència i al mercat de la UE i la capacitat de respondre a les obligacions que implica ser a la UE, entre d'altres. Si l'informe de la Comissió és favorable, aleshores comença un procés de negociació que implica l'adaptació de les lleis i normes d'un país a la llarga llista de normes comunitàries. La UE acostuma a donar ajuda financera als països que es troben en aquest procés per ajudar-los a adaptar-se. Els països actualment candidats oficials són Albània, Macedònia del Nord, Sèrbia, Montenegro i Turquia. Bòsnia i Hercegovina i Kosovo són candidats potencials.

El president del Consell Europeu, Charles Michel, ha assegurat al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que els líders europeus en parlaran a la cimera que se celebra a finals d'aquesta setmana a Versalles. Els contactes de la UE amb Zelenski són constants i el seu ministre d'Exteriors ha estat convidat a les últimes reunions a Brussel·les, també de l'OTAN. Michel també s'ha trucat aquest dilluns amb el president rus, Vladímir Putin, per demanar-li que aturi "immediatament" les operacions militars a Ucraïna i garanteixi la seguretat dels corredors humanitaris. Segons Michel, ha acordat amb Putin mantenir "més contactes" a banda d'aquesta trucada, cosa que si es complís obriria una via de diàleg permanent entre una de les institucions europees i el Kremlin.

La comunicació a aquest nivell fins ara s'havia dut a terme sempre entre els Estats Units i Moscou o entre líders europeus com el president francès, Emmanuel Macron, o el canceller alemany, Olaf Scholz, però les institucions europees no han entrat en negociacions directes amb el Kremlin.

Aquesta setmana els líders de la UE abordaran aquesta qüestió i totes aquelles relacionades amb els últims esdeveniments de la guerra en una cimera informal a Versalles que inicialment havia d'abordar qüestions econòmiques i industrials. Ara sobre la taula hi ha noves sancions contra Rússia i, sobretot, com reaccionar en el front energètic. Brussel·les presentarà aquest dimarts un paquet de propostes per abordar la dependència del gas i el petroli rus i mesures per contrarestar la pujada de preus de l'electricitat a Europa. També d'aquesta manera, la Unió podria activar un veto a les compres de petroli i gas de Rússia que farien mal als comptes del Kremlin, a qui la Unió compra el 40% del gas que consumeix.