La Unió Europea combat la ingerència russa

BarcelonaEls Països Baixos recomptaran a mà les paperetes de les eleccions de demà passat. No és cap tornada enrere en el temps, és fruit de la desconfiança que últimament han generat els piratejos informàtics i les notícies falses -o totes dues coses- en diferents països. El servei d’intel·ligència holandès ha detectat els últims sis mesos un centenar d’intents de piratejar comptes de correu del govern per part d’agents estrangers, especialment russos. Després de la interferència en les eleccions presidencials dels EUA, els governs europeus que aquest any tenen previstes eleccions -els Països Baixos, França, Alemanya i, possiblement, Itàlia- han extremat les precaucions. I totes semblen poques, sobretot perquè hi ha múltiples fronts.

Per plantar cara a la desinformació, la UE va constituir el 2015 una unitat de contrapropaganda. Amb seu a Brussel·les i un equip d’una desena de persones, rastregen la web a la recerca de notícies falses i hi repliquen. En 18 mesos, s’han interceptat 2.500 peces -suposadament informatives- i s’hi ha treballat en 18 idiomes diferents. Aquesta unitat va néixer amb la intenció de fer front a les notícies falses sobre la revolta ucraïnesa que va provocar la caiguda del president, Víktor Ianukóvitx, i la violenta reacció russa posterior, amb l’annexió de Crimea i la guerra desencadenada a l’est d’Ucraïna.

Però l’objectiu d’aquella primera missió ja ha quedat enrere, i ara el front de batalla es lliura al cor de la UE. La mateixa campanya del candidat presidencial francès Emmanuel Macron va anunciar fa uns dies que dues cadenes russes difonien informacions falses sobre ell -fins i tot sobre la seva orientació sexual- i havien registrat “centenars o milers” d’atacs a les seves bases de dades i pàgines d’internet.

D’Ucraïna al món

“L’ofensiva de desinformació i ingerència arrenca a Ucraïna, però el que va passar amb les presidencials nord-americanes fa que tot agafi més volada”, explica Nicolás de Pedro, investigador principal del Cidob per a l’espai postsoviètic. “Fins i tot els països que ho veien amb certa distància ara ho veuen com una amenaça real”, conclou aquest expert.

I totes les mirades giren cap a Rússia. “L’estratègia comunicativa russa és part d’una gran campanya subversiva per debilitar la cooperació de la UE i la sobirania, la independència política i la integritat territorial de la UE i els seus països”, va concloure en un informe el Parlament Europeu la tardor passada. “I això pren sovint la forma de suport a l’extremisme polític i grans campanyes de desinformació”, va sentenciar també l’Eurocambra, que va recordar els vincles entre alguns partits europeus -entre els quals els d’extrema dreta- i el de Vladímir Putin.

“La tecnologia ha democratitzat l’accés a eines de desinformació que abans només estaven a l’abast de molt poca gent”, reflexiona Marc Argemí, periodista i director de Sibilare, que considera que les xarxes socials, especialment Facebook, “premien la difusió dels continguts que generen més viralitat, encara que sigui una informació que no és fiable”.

Facebook ja prepara canvis en els seus sistemes per prioritzar continguts, i una de les condicions que ha posat és que les notícies s’hagin de llegir fins al final abans de rebre un bon posicionament. “La lluita contra la desinformació no és només una qüestió dels emissors sinó també del compromís que han de prendre les mateixes plataformes i l’audiència per detectar-la i combatre-la”, conclou Argemí.

StopFake.org, pionera en la lluita contra la desinformació

Una de les precursores de la unitat de contrapropaganda de la UE és la web StopFake.org, una iniciativa sorgida sota el paraigües del departament de periodisme de la Universitat Nacional de Kíev-Acadèmia Mohyla. Es tracta d’un equip de periodistes voluntaris que, diàriament i en diferents idiomes, localitzen i refuten informacions falses sobre Ucraïna, bàsicament provinents de Rússia. En els dos primers anys de vida, han desactivat 5.000 notícies falses, totes elles confrontades amb els fets reals. Un dels fundadors del projecte, Yevhen Fedchenko, explica a l’ARA que la guerra d’informació russa és “molt exitosa” i “un instrument clau per acompanyar els esforços militars o diplomàtics” de Moscou. “A la mateixa doctrina militar russa ja hi apareix aquesta guerra d’informació com un instrument”, afegeix Fedchenko, que considera que la situació és més preocupant que durant la Guerra Freda, perquè “ara les parts en conflicte estan molt més difoses”.