La UE davant la segona onada: mapa de colors comú però restriccions a la carta

Brussel·lesLa segona onada de la pandèmia de coronavirus ja és una realitat a Europa, amb més de 4,21 milions de contagis registrats segons l'actualització d'aquest dimarts del Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties (ECDC). Precisament els ministres i secretaris d'estat de la Unió han pactat finalment aquest dimarts atorgar a l'ECDC la tasca d'elaborar setmanalment un mapa europeu de regions de risc davant l'augment de contagis del coronavirus, amb un codi de colors comú. El que no han pogut acordar, però, és l'aplicació pràctica d'aquest semàfor: les mesures de control o restriccions que es poden aplicar en funció de cada color. La Unió Europea no té competències en aquest àmbit i, al cap i a la fi, cada estat pot fer el que vulgui amb la gestió de les seves fronteres en un context de pandèmia, com ja va passar en la primera onada.

Aquella primera onada de coronavirus va esmicolar l'espai de lliure circulació de persones i mercaderies, i el va convertir en un mosaic de restriccions unilaterals que ha posat també en quarantena un dels principals valors tangibles de la Unió: la llibertat de circulació entre països. Davant la segona onada, Brussel·les (que té nul·les competències en aquest àmbit) va voler evitar un nou caos fronterer i preservar el pilar que fonamenta el comerç i l'economia europea amb la proposta, que havia presentat al setembre, d'un codi de colors comú i de criteris compartits per gestionar els viatges dins l'espai Schengen. Però les limitacions de la UE s'han fet evidents en la reunió d'aquest dimarts a Luxemburg. L'acord final és només parcial i no vinculant.

"És un acord de mínims, no podia ser d'una altra manera perquè s'aborden aspectes que en la majoria de casos són competència nacional", deia ahir el secretari d'Estat per la Unió Europea espanyol, Juan González-Barba, després de la reunió. En la mateixa línia es pronunciava el seu homòleg alemany, Michael Roth, que presentava l'acord com un "primer pas" d'una negociació constant durant la qual s'espera poder coordinar més mesures.

El text, que té valor de "recomanació", implica que cada setmana els estats membres han de facilitar a l'ECDC les dades sobre els nous casos de coronavirus notificats per cada 100.000 habitants en els últims 14 dies, el nombre de proves fetes per cada 100.000 habitants i el percentatge de positius. D'aquesta manera, s'aconsegueixen resultats comparables. A més, les dades es donaran per regions i no per països, per intentar circumscriure al màxim les mesures restrictives i no posar encara més traves a la lliure circulació. "Tota mesura de restricció ha de ser proporcionada i no discriminatòria i s'ha d'aixecar tan aviat com ho permeti la situació epidemiològica", diu el comunicat del Consell, escarmentat de les mesures que es van prendre en la primera onada i que van acabar implicant la prohibició d'entrada a certs països en funció del país d'origen del viatger (va passar, per exemple, a Hongria, però també en països nòrdics com Dinamarca).

Hi haurà quatre colors. Verds per a les zones amb menys de 25 casos per cada 100.000 habitants i un índex de positius inferior al 4%. Taronja allà on el total de casos nous notificats de covid-19 en els últims 14 dies és inferior a 50 per cada 100.000 habitants però el percentatge de tests positius és del 4% o més. També tindrien color taronja les zones on els casos notificats nous de coronavirus són entre 25 i 150 però el percentatge de positius és inferior al 4%. Vermelles són les zones on els nous casos detectats per 100.000 habitants superen els 50 i la ràtio de positius és superior al 3%. Si hi ha més de 150 positius per cada 100.000 habitants, també. Per últim, es pintaran de gris les zones sobre les quals no hi hagi prou informació.

Encara no s'ha fet públic el mapa definitiu amb els tres colors, però l'ECDC actualitza setmanalment el mapa per regions que es pot veure a la imatge d'aquesta notícia, amb diferents gradacions de vermell, taronja i groc, en què es pot anticipar que el mapa amb el nou codi pintarà pràcticament tota Europa de vermell.

El problema, però, arriba quan s'ha de traduir a la pràctica el que implica cada color. Aquí és on els estats no s'han pogut posar d'acord ni tan sols per fixar una recomanació conjunta. "No hi ha una veritat o evidència mèdica comuna per a tothom. Cadascú té els seus propis experts, que diuen coses diferents", admetia la setmana passada una alta font comunitària preguntada per la dificultat de pactar mesures com les quarantenes, per exemple.

Això explica que l'únic que hagi pogut pactar el Consell aquest dimarts sigui que no es pot restringir la circulació a les persones que viatgen des de zones verdes. Tampoc es podrà impedir l'entrada d'un viatger d'un altre estat membre, només se li pot exigir quarantena o test abans o després d'arribar, però en cap cas es fixen els dies de quarantena en funció del color de la regió d'origen o de destí. Tampoc es recomana la priorització dels testos per sobre de les quarantenes, com sí que ha recomanat diverses vegades l'ECDC. També es deixa a voluntat dels governs fer omplir formularis de seguiment i buscar alternatives a les quarantenes, dos aspectes que segons el secretari d'Estat espanyol s'espera discutir també més endavant per intentar coordinar.

Així doncs, davant la segona onada de coronavirus, cada estat pot continuar aplicant o no restriccions en funció dels seus criteris en un territori europeu on el color predominant ja és el vermell i el verd no s'observa en gairebé cap regió.