La UE i els Balcans proposen més controls a les fronteres

Brussel·lesMés control a les fronteres europees per evitar l’entrada d’immigrants. Han passat sis mesos d’ençà que la Comissió Europea va presentar la seva proposta de redistribuir 40.000 refugiats. Dos Consells Europeus i una reunió informal més tard, la crisi de refugiats continua en el mateix punt en què estava: només 86 asilats han sigut recol·locats a Finlàndia i Suècia, i els estats membres de la Unió Europea no han parat d’intercanviar-se retrets públicament. Els últims, ahir en la minicimera convocada pel president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, amb els líders dels deu països més afectats i tres països dels Balcans occidentals.

L’objectiu que es perseguia en la reunió era evitar que els refugiats passin cap a Alemanya i que es faci com fins ara, amb mesures unilaterals i sense cooperació a la regió. Juncker va lliurar un esborrany que demana als països balcànics que posin fi a la pràctica de “deixar passar els refugiats de manera descoordinada” d’un país a un altre, sense el consentiment dels que els reben. Sobre la taula, la Comissió també va posar un pla per fer efectiu aquesta setmana el desplegament de 400 policies a la frontera d’Eslovènia, un país que ha mobilitzat el seu exèrcit per fer front al flux constant d’asilats que arriben al seu territori. En tan sols 24 hores hi han arribat 13.000 refugiats que volen dirigir-se a Alemanya o als països escandinaus.

A més, la Comissió pretén que hi hagi més controls a Croàcia, millorar el registre de refugiats a Macedònia i Albània i agilitzar les repatriacions dels que no tenen dret a asil.

Avís de tres països pont

Tres països de pas dels refugiats, Romania, Sèrbia i Bulgària, van animar la prèvia de les reunions en anunciar que tancaran les seves fronteres si no hi ha una estratègia comuna amb els països occidentals. Malgrat que la consigna és que l’actual crisi de refugiats és una prioritat per a Europa, el cert és que les posicions estan tan allunyades que, abans d’entrar a la reunió a Brussel·les, el president de Sèrbia, Aleksandar Vucic, no esperava que s’arribés a un acord “útil”. Molts líders, com el primer ministre eslovè, Miro Cerar, o el president de Macedònia, Gjorge Ivanov, van coincidir a afirmar que si els països no van junts serà “la fi de la UE i d’Europa”. Per aquesta raó, Brussel·les aposta de moment per mantenir el protocol de Dublín, és a dir, que els refugiats es registrin en el primer país que arribin i s’eviti així que “es dirigeixin d’un país a l’altre sense un acord mutu”.

De fet, però, van ser sobretot els retrets els que van marcar l’agenda de la reunió. El polèmic primer ministre hongarès, Viktor Orbán, va arribar-hi autoanomenant-se “observador”, al·ludint al fet que la crisi gairebé no l’afecta després d’haver aixecat tanques a la frontera sèrbia i croata i haver obligat així els refugiats a modificar la seva ruta.