La UE i AstraZeneca firmen la pau: la farmacèutica es compromet a entregar 200 milions de dosis pendents
La Comissió Europea posa fi al litigi judicial i presenta un nou calendari de lliuraments als governs
Brussel·lesBrussel·les i AstraZeneca han firmat la pau. La Comissió ha anunicat aquest divendres que retira la denúncia contra la companyia anglosueca després d'arribar a un acord perquè aquesta entregui fins a 135 milions de dosis aquest 2021 i 60 milions més abans del març del 2022. Brussel·les havia portat AstraZeneca als tribunals després que l'empresa incomplís el contracte acordat i fes trontollar l'estratègia de vacunació europea.
"L'acord de conciliació d'aquest divendres garanteix l'entrega dels 200 milions de dosis restants de la vacuna contra el coronavirus d'AstraZeneca amb la UE. Aquesta setmana vam arribar a la important fita de vacunar completament el 70% de la població adulta de la UE, però existeixen diferències significatives en els ritmes de vacunació entre els estats membres i la disponibilitat de vacunes, inclosa la d'AstraZeneca, continua sent crucial", ha dit la comissària de Salut, Stella Kyriakides en el comunicat emès per l'executiu comunitari.
El procés judicial havia arrencat als tribunals de Brussel·les i la Comissió Europea reclemava a la companyia indemnitzacions milionàries pels incompliments en el contracte. Ara, la farmacèutica ha accedit a entregar 135 milions de dosis abans que acabi l'any (60 milions a finals del tercer trimestre i 75 milions abans que acabi el quart trimestre). La companyia s'ha compromès també a lliurar 65 milions de vacunes més abans del març del 2022. Tot plegat, implica que AstraZeneca hagi lliurat els 300 milions de dosis del seu fàrmac a la Unió Europea. Inicialment aquests 300 milions s'havien d'entregar abans d'acabar el 2021.
Aquest és doncs el nou calendari d'entregues al qual s'ha compromès l'empresa, un calendari que s'entregarà als diferents governs de la Unió Europea i que implica també la concessió de certes bonificacions en cas que hi hagi nous retards. Brussel·les, però, no entra en detalls. Cal recordar que a l'inici de la pandèmia del coronavirus, la Comissió, que ha centralitzat la compra de vacunes per als vint-i-set membres de la Unió, va fiar bona part de la seva estratègia a la vacuna d'AstraZenca, que no va entregar les dosis pactades de manera puntual, cosa que va provocar una guerra oberta entre Brussel·les i l'empresa, enverinada a més pel Brexit, ja que la companyia sí que va lliurar les dosis acordades al Regne Unit.
Per encarrilar de nou la situació, l'executi comunitari va encomanar-se a Pfizer, que es va acabar convertint en la principal vacuna per als ciutadans europeus. L'inici de la campanya de vacunació al Vell Continent va ser entrebancat i més lent que a d'altres potències mundials en part pels incompliments de la farmacèutica anglosueca.