La UE vol allargar dos anys els controls a les fronteres interiors

Brussel·lesEls ministres de l’Interior de la UE van demanar ahir a la Comissió Europea que permeti l’ampliació de fins a dos anys dels controls fronterers. De facto, significa la suspensió de la lliure circulació de persones, una de les llibertats fonamentals de la Unió. És la primera vegada en la història que s’aplica aquesta opció en els vint anys de vida de l’acord de Schengen.

La crisi dels refugiats ha posat al descobert les febleses d’Europa. Primer, Alemanya va aplicar la política de fronteres obertes, però poc després va imposar controls amb la seva frontera amb Àustria, que també els va decidir aplicar, com ho van fer posteriorment Suècia, Dinamarca, Noruega i França, en aquest últim cas en el marc de l’estat d’emergència pels atemptats de París del novembre passat.

Segons la normativa que regula Schengen, Àustria i Alemanya havien de tornar a la lliure circulació de persones al mes de maig, després d’haver aplicat durant vuit mesos els controls. No obstant, tal com va alertar ahir el secretari d’estat de Justícia holandès, Klaas Dijkhooff, “els terminis actuals no són suficients perquè al maig difícilment la situació estarà resolta”, va admetre.

La Comissió Europea ara haurà de fer una “avaluació” sobre la situació a les fronteres interiors, prèvia a activar la suspensió de la lliure circulació fins a dos anys per als països que ho requereixin. L’executiu comunitari és reticent a aplicar la suspensió, però ja ha advertit diverses vegades que, si els estats ho demanen, hi donarà llum verda. “Aquest any no ha tingut una arrencada plàcida, i no sóc gaire optimista”, va admetre el comissari d’Afers d’Interiors i Migració, Dimitris Avramópulos.

La decisió dels ministres de l’Interior no només empeny la Comissió Europea a prendre mesures, també pressiona Grècia, en el punt de mira des que va esclatar la crisi de refugiats, sovint criticada perquè és incapaç d’evitar que les persones abandonin el territori hel·lè i marxin sense ser registrades. De moment, només un centre de registre, a l’illa de Lesbos, està plenament operatiu. Avramópulos va exigir ahir que “en quatre setmanes” tots els centres previstos estiguin “plenament operatius”, també a Itàlia. Preguntat sobre si Grècia podria ser expulsada de l’acord de Schengen si a curt termini no funcionen aquests centres, l’executiu comunitari nega en rotund aquesta opció.

30.000 persones el 2016

Tot i així, el flux de refugiats no ha parat d’augmentar i 30.000 persones ja han entrat per les costes europees aquest 2016. En un informe de la Comissió Europea del novembre passat, s’alertava que d’aquí al 2017 tres milions de refugiats entrarien a la UE, una xifra que comença a semblar poca cosa, mentre que el Pla d’Acció amb Turquia per retenir els refugiats en aquest país -dotat amb 3.000 milions d’euros- tampoc no funciona com esperaven a Brussel·les.

L’Europol alerta del risc d’atemptats a la UE

L’organització Europol va alertar ahir que “hi ha moltes raons per esperar” que l’Estat Islàmic (EI) atempti novament a Europa, “especialment a França”, segons va assegurar en un informe. L’objectiu dels terroristes seria causar un nombre de víctimes “massiu” entre la població civil. Les investigacions indiquen que l’EI apunta contra França, però també contra altres països de la UE “en un futur pròxim”.