La UE activa el règim per sancionar vulneracions dels drets humans amb el cas Navalni

Brussel·lesLa Unió Europea posa en marxa per primera vegada el nou mecanisme per sancionar vulneracions dels drets humans per l'arrest de l'opositor rus Aleksei Navalni. Els ministres d'Exteriors de la UE han segellat aquest dilluns l'acord polític per elaborar una segona llista de sancionats pel cas Navalni. Unes sancions que, segons ha explicat l'alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell, es posaran en marxa "en qüestió de setmanes". No s'han concretat els noms de les persones sancionades, però, segons fonts diplomàtiques, no es tracta dels oligarques russos a qui el mateix Navalni es va demanar que se sancionés.

"Entrem en un període de turbulències en la relació amb Rússia, un veí inevitable", ha dit la ministra d'Exteriors espanyola, Arancha González Laya, després d'una llarga reunió entre els seus homòlegs europeus. La segona ronda de sancions il·lustra el deteriorament de les relacions entre la Unió Europea i el Kremlin, que va quedar escenificat per la tensa reunió entre Borrell i el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov. La reunió ja va ser criticada per alguns socis europeus (sobretot els països bàltics i de l'Est, que se senten especialment amenaçats per Moscou) però més encara ho va ser la roda de premsa posterior, en què Lavrov va utilitzar la repressió de l'Estat a Catalunya per deslegitimar les exigències europees d'alliberar Navalni.

I una enèsima mostra de l'enemistat creixent entre Moscou i Brussel·les l'ha demostrat aquest mateix dilluns el mateix Lavrov: "Els intents de Borrell d'alliçonar Rússia es deuen veure particularment apropiats des dels carrers de Barcelona", ha piulat el compte del ministeri d'Exteriors de Rússia després que el cap de la diplomàcia europea recordés també a través de Twitter que Rússia està incomplint les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que reclama alliberar el polític rus "immediatament".

De fet, Borrell ha tornat a reivindicar el viatge a Moscou: "Tots els estats hi han donat suport i han considerat que, al cap i a la fi, ha servit per donar bona informació sobre l'estat de la situació amb Rússia. No vaig viatjar a Moscou perquè m'agradi, tenia un mandat i avui tothom m'ha donat suport". Amb la decisió d'aquest dilluns, la Unió Europea amplia les represàlies contra el règim de Putin que ja havia emprès anteriorment per l'annexió de Crimea i també per les agressions a Ucraïna. Hi ha més de 180 alts càrrecs de l'administració russa a qui se'ls aplica congelacions d'actius o la prohibició d'entrar en territori europeu.

En hores baixes

Les relacions entre la UE i Rússia estan en hores baixes i Brussel·les eleva el to, assegurant que a partir d'ara "reaccionarà" quan hi hagi vulneracions dels drets fonamentals, per això es farà servir la llei Magnitski europea, creada al desembre. Al mateix temps, però, les sensibilitats amb el Kremlin són diverses entre els vint-i-set socis europeus. Els països de l'Est reclamen contundència, perquè són els més exposats, mentre que d'altres com Alemanya, França o Itàlia, amb vincles econòmics, pateixen perquè es torpedinin els fràgils ponts que sostenen la relació i per això Borrell també ha insistit que caldrà buscar els espais per mantenir la cooperació encara que les relacions no passin pel seu millor moment. "L'espai serà més petit, però hi ha de ser", ha reblat González Laya.

Però aquestes no han sigut les úniques sancions aprovades pels ministres d'Exteriors aquest dilluns. També s'hi han afegit 19 funcionaris del govern veneçolà després de les eleccions del 6 de desembre i, segons ha dit Borrell, estan preparats per activar sancions contra Birmània després del cop d'estat de principis de febrer per part de l'exèrcit.