La UE acosta posicions amb Corbyn però creix el pessimisme sobre un Brexit acordat

Brussel·lesHores després de reunir-se amb Theresa May, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ho deia més clar que de costum: "Els mesu esfoços van destinats a evitar que passi el pitjor, però no só molt optimista". Fa setmanes que els líders de la Unió Europea insisteixen en què cal accelerar els plans de contingència però, fins ara, el missatge oficial era d'esperança per arribar a un acord. Però després de l'última reunió amb la 'premier' britànica, Juncker ha dit clarament que ja veu poques opcions d'arribar al Brexit amb acord.

I ho ha dit el mateix dia en què el líder dels laboristes britànics, Jeremy Corbyn, és a Brussel·les i s'ha reunit amb el negociador per part de la Comissió Europea pel Brexit, Michel Barnier. Corbyn ha reiterat després de la reunió que la seva proposta de sortida de la UE però mantenir el Regne Unit dins la Unió Duanera "és realista" i negociable. Aquesta és, de fet, l'última esperança que empeny els negociadors europeus a continuar parlant. Brussel·les fa dies que apunta a Corbyn com l'única opció per a Theresa May de trobar els suports suficients a Westminster per ratificar l'acord i, a més, no haver de reobrir l'acord de sortida sinó fer-ho suficient pactant una relació futura més estreta (mateixa Unió Duanera) que, al mateix temps, impediria la frontera física amb Irlanda, el gran obstacle de les negociacions actuals.

Però si Juncker és públicament pessimista sobre la situació és, en part, perquè sap que May, per ara, no està disposada a pactar res amb els laboristes. Al damunt de tot plegat, a més, encara hi ha una crisi interna de tots dos partits que ha provocat fugues de diputats i una fragmentació major de la Cambra dels Comuns.

Nova picabaralla entre Espanya i el Regne Unit per Gibraltar

L'escenari que pren més força cada dia que passa, doncs, és el d'un Brexit sense acord pel qual la Unió Europa (i també el Regne Unit) fa setmanes que preparen un salvavides. Són mesures de contingència que preveuen, per exemple, què passarà amb els permisos de les companyies aèries quan, de sobte, es trobin que els seus permisos per volar en l'espai aèri comunitari ja no serveixen perquè són aerolínes d'un tercer estat. El mateix passarà amb els permisos de circulació del tren que circula per l'Eurotúnel, els criteris de controls de mercaderies o els visats que necessitin els passatgers per viatjar de la UE al Regne Unit i viceversa.

Aquest últim punt, que inicialment semblava dels més senzills de resoldre, s'està convertint en un maldecap per culpa, de nou, de Gibraltar. En les negociacions entre ambaixadors i la Comissió Europea, Espanya va pressionar perquè el text en què es preveu que ciutadans tant comunitaris com britànics no necessitin visats per viatges inferiors a 90 dies, es fes referència a Gibraltar com una "colònia britànica". I Madrid ho va aconseguir. Però el que va aconseguir l'Estat va ser el suport de la resta d'estats membres i també de la Comissió Europea. No està sent tant fàcil, però, amb el Parlament Europeu (l'acord final s'ha de produir a tres bandes). El portaveu de l'Eurocambra en aquestes negociacions és un eurodiputat britànic que vol que es retiri aquesta referència al Penyó i, per això, com confirmaven fonts comunitàries, aquest dijous les negociacions van quedar encallades i no es va poder assolir l'acord sobre els visats post-Brexit.

Vistes les reaccions dels mitjans britànics, que culpen Espanya d'impedir l'acord per mantenir, fonts diplomàtiques espanyoles han volgut aclarir que "és el ponent del Parlament Europeu que està impedint l'aprovació per part de l'Eurocambra del text acordat pels 27 que ja compta amb el suport de la Comissió Europea". Espanya insisteix en què aquesta aprovació és necessària i s'espolsa qualsevol culpa de la picabaralla reoberta, de nou, per culpa de Gibraltar.