La UE aborda la potencial arribada de refugiats afganesos
Els ministres de l'Interior es reuneixen aquest dimarts amb l'objectiu d'allunyar els milers de desplaçats de les fronteres europees
Brussel·lesUna potencial crisi migratòria i humanitària s'atansa cap a les fronteres d'una Unió Europea que encara no ha fet els deures després de l'onada de persones refugiades provinents de la guerra de Síria del 2015. Milers d'afganesos intenten fugir del país després de la caiguda de Kabul en mans dels talibans, i la UE, sobretot els països fronterers i de trànsit, temen que es repeteixin les llarguíssimes cues de persones que, llavors des de Síria, intentaven arribar al cor d'Europa. Han passat sis anys, però els socis europeus han sigut incapaços de pactar una política migratòria i d'asil comuna que permeti un repartiment equitatiu de persones refugiades i per això, malgrat els missatges de solidaritat amb el poble afganès, els ministres de l'Interior de la Unió Europea es reuneixen aquest dimarts per fixar una estratègia que, més que decidir quants afganesos es poden acollir, en freni l'arribada.
"L'objectiu és desenvolupar un seguit de mesures que permetin evitar que es repeteixi l'escenari del 2015, quan els estats membres de la UE van enfrontar-se a una enorme pressió migratòria", diu el comunicat de la reunió convocada per la presidència eslovena de la UE. L'enfocament de la trobada és, doncs, més en l'àmbit de la seguretat i les fronteres que no pas humanitari. Per això, la Comissió Europea no presentarà cap proposta de quotes de repartiment, sinó que es debatrà sobre la qüestió "de manera general", segons ha explicat un portaveu de l'executiu comunitari. De fet, Brussel·les deixa l'espinós debat sobre l'acollida de demandants d'asil en mans del fòrum global que va establir amb els Estats Units i el Canadà. Els Vint-i-set han de notificar abans que acabi el mes de setembre el nombre de persones refugiades que estan disposades a acollir. Sense tenir en compte l'inevitable augment que implica la crisi de l'Afganistan, Brussel·les té previst destinar fins a 300 milions d'euros a l'acollida de 30.000 sol·licitants d'asil a la UE.
A la trobada d'aquest dimarts, 31 d'agost, el dia que de fet culmina la sortida dels EUA de l'Afganistan, hi haurà també representants de la guàrdia fronterera de la UE, Frontex, l'Europol, el Servei d'Acció Exterior de la UE, l'Oficina de Suport a l'Asil i també el coordinador europeu per a la lluita antiterrorista. Per la banda espanyola hi assistirà el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. La comissària europea de l'Interior, Ylva Johansson, ja ho va deixar clar fa uns dies: "Hem d'evitar una crisi migratòria. Però justament la política migratòria és la gran assignatura pendent d'una Unió que ha externalitzat cada vegada més la gestió de les fronteres, amb desemborsaments milionaris a Turquia perquè retingui milions de refugiats sirians i els acords amb els guardacostes de Líbia.
El paper dels tercers
Aquest és l'únic consens que hi ha a hores d’ara a la UE: cal augmentar els ajuts als països tercers de trànsit per evitar l'arribada de persones refugiades a les fronteres d'una Europa que no té un sistema equitatiu de repartiment de persones migrants o sol·licitants d'asil. En el cas de la potencial crisi de refugiats que pot provocar la retirada de les tropes de l'Afganistan, l'estratègia de la UE, doncs, passa per incrementar els ajuts a països veïns perquè siguin ells qui assumeixin la protecció d'aquestes persones, com ara el Pakistan, l'Iran, però també l'Uzbekistan, el Turkmenistan i el Tadjikistan, estats amb qui el president del Consell Europeu, Charles Michel, ja ha intensificat els contactes.
Però el debat està servit. Un dels països que pressiona més per aconseguir una política migratòria solidària comuna a la UE és Itàlia, que aquesta setmana ha denunciat a través del seu president, Sergio Mattarella, la incoherència que suposa expressar solidaritat amb els afganesos que perden drets i llibertats mentre rebutgen acollir-los: "Són desconcertants les declaracions de polítics d'aquí i d'allà que expressen una gran solidaritat amb els drets dels afganesos, però demanen que es quedin allà, que no vinguin perquè no els podem acollir. No està a l’altura dels valors de la UE", va dir Mattarella diumenge, al mateix temps que apuntava que la proximitat de les eleccions a França i Alemanya complica un debat europeu ja per si mateix enverinat. Aquesta setmana també es reuniran els ministres d'Exteriors i de Defensa de la UE amb l'Afganistan com a principal punt a l'agenda.
