La UE aborda amb els EUA la resposta a Rússia després que Macron reclami una defensa pròpia

Brussel·lesContinuen els esforços diplomàtics al més alt nivell per apaivagar la tensió amb Rússia a la frontera d'Ucraïna, i la Unió Europea es manté a la mercè de Washington, que lidera les converses amb el Kremlin. Els contactes entre l'administració del president nord-americà Joe Biden i els diferents interlocutors de Brussel·les són constants, però alguns –sobretot França– creuen que la UE hauria de tenir la seva pròpia veu. "Volem ser part d'aquesta discussió i no és estrany que Macron ho digui", deia una altra font diplomàtica aquesta setmana en referència a la crida que el president francès va fer des d'Estrasburg perquè Europa tingui la seva pròpia proposta defensiva i el seu propi diàleg amb Rússia.

Però per molt que moltes veus, inclosa la del cap de la diplomàcia comunitària, Josep Borrell, simpatitzin amb les aspiracions europees de Macron, la declaració d'intencions no arribava en el millor moment. A Brussel·les ja està assumit que en una crisi que diverses fonts refereixen com "la major des de la Guerra Freda" cal mantenir-se alineat amb Washington, perquè justament un dels objectius de Putin és dividir el bloc d'Occident. Per això mateix, després de les declaracions de Macron, Borrell va trucar a la Casa Blanca i va convidar el secretari d'Estat, Anthony Blinken, a unir-se a la reunió de ministres d'Exteriors europeus. El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, sortia també al pas fent una crida a la unitat i a evitar divisions entre els aliats.

Parlar d'Europa amb Europa

Blinken hi serà (virtualment). Tant per reafirmar a Europa que no es parlarà de la seva seguretat sense tenir-la en compte com perquè la mateixa UE pugui confirmar-li el seu suport en el lideratge de les negociacions. Aquesta crisi ha tornat a posar la UE davant el mirall que li mostra les seves debilitats de cara a l'interior i també a l'exterior. Les diferents sensibilitats europees a l'hora de relacionar-se amb Rússia han dificultat sempre una política clara envers la bel·ligerant potència veïna i la UE torna a estar de nou fent equilibris entre dubtes existencials. ¿Ha de tenir Europa una política de defensa pròpia i clara? ¿És ara el moment de discutir-la o val més mantenir-se a l'ombra de Washington per no posar més llenya al foc? ¿Cal aprovar sancions de manera preventiva o només reaccionar quan es produeixi l'agressió? ¿Cal aturar la construcció del gasoducte Nord Stream 2 per abastir Alemanya de gas rus?

Totes aquestes qüestions són les que fa setmanes que es debaten a Brussel·les i les que tornen a tenir aquest dilluns sobre la taula els ministres d'Exteriors. Hi ha visions diferents, però les diverses fonts diplomàtiques consultades mostren unitat a l'hora de transmetre dos missatges. D'una banda, que la UE serà capaç de respondre de manera ràpida, proporcional i amb contundència quan sigui pertinent. "Qualsevol agressió de Rússia toparà amb la seva resposta", diu una font europea, que assegura que serà "qüestió de dies i no de setmanes". De l'altra, s'estan discutint tota mena de sancions (també econòmiques i financeres), però el Kremlin no ha de poder intuir-les.

Aquest serà l'eix de la reunió dels ministres europeus i també dels diferents contactes diplomàtics que es mantindran la setmana en què els Estats Units preveuen presentar per escrit les seves propostes a Rússia, tal com van acordar Blinken i el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, a Ginebra divendres passat. De la trobada no cal esperar-ne l'anunci de sancions o una resposta europea clara, però sí el missatge polític que la UE ha repetit des de l'inici del conflicte: suport a la sobirania territorial d'Ucraïna i al seu dret d'unir-se a l'OTAN si així ho considera i la necessitat que la UE estigui al cas de qualsevol decisió que incumbeixi els europeus. També aquesta setmana Macron i el canceller alemany, Olaf Scholz, reactiven el tradicional eix francoalemany i ho debatran dimarts a Berlín.