Ucraïna tem quedar-se sense míssils per protegir les grans ciutats

Kíiv"Ens hem acostumat als bombardejos. De vegades, ni tan sols ens despertem. Però últimament, fins i tot la nostra fortalesa fluixeja. Més que el cafè, el que realment ens dona energia al matí és saber que continuem vius", assegura una veïna de Khàrkiv, la segona ciutat més gran d'Ucraïna, ubicada a la frontera nord amb Rússia. A prop de casa seva hi ha trossos de vidres trencats i restes de projectils amb la següent frase escrita: “Per Crocus City Hall”, en referència a la sala de concerts als afores de Moscou on van morir més de 140 persones en un atemptat el passat 22 de març. Malgrat que l'Estat Islàmic va reivindicar l'atac, Rússia continua culpabilitzant Ucraïna. Com diu un proverbi rus: “On hi ha voluntat, es troba una excusa”.

Els veïns de Khàrkiv aguanten els atacs russos amb un estoïcisme admirable. Així ho mostren vídeos a les xarxes socials on es veu, per exemple, com els jugadors d'un camp de futbol es tiren a terra sense perdre els nervis quan hi ha un bombardeig, o com un grup de dones que fan ioga recullen les seves coses amb total calma després de l'estrèpit d'un atac. Però després de més de dos anys de guerra, sembla que l’instint de supervivència comença a fallar.

La intensitat dels bombardejos russos ara és impossible d'ignorar. Des del març, a més, el principal blanc són les infraestructures. Aquest dijous les tropes del Kremlin han llançat més de 40 míssils i prop de 40 drons d'atac contra la xarxa elèctrica i de gas, una ofensiva més potent que la de la tardor del 2022. A més, els atacs són ara més precisos i les seves conseqüències més devastadores.

Khàrkiv ha viscut moments crítics en quedar-se completament a les fosques. Tot i que el subministrament s'ha restaurat de manera intermitent, l'alcalde de la ciutat, Igor Terekhov, ha reconegut que les principals instal·lacions energètiques han quedat destruïdes, cosa que afecta tant l'electricitat com la calefacció.

Així mateix, la central elèctrica de Trypilska, una de les més grans d'Ucraïna, també ha estat bombardejada i ha perdut el 100% de la seva capacitat operativa, segons l'empresa propietària, Centrenergo. De fet, els experts admeten que serà extremadament complicat, si no impossible, recuperar l'estat que tenia el sistema energètic abans del 22 de març. “Sense suficients míssils per a la defensa antiaèria, tots els esforços són en va”, van lamentar fonts de la companyia.

Davant d'una amenaça cada vegada més gran, es multipliquen els missatges dels ucraïnesos a les xarxes socials demanant que l'OTAN “tanqui el cel sobre Ucraïna”, cosa que ja van sol·licitar sense èxit a principi de la guerra. Aleshores, però, els països de l'Aliança Atlàntica sí que van proporcionar a Ucraïna míssils Patriot i IRIS-T per interceptar els projectils russos, cosa que va permetre als ucraïnesos dormir més tranquils.

A la capital, Kíiv, la defensa aèria ucraïnesa era fins i tot objecte de poemes o expressions d'art per agrair la protecció que ofereix a la ciutat. Ara, però, la situació és menys poètica. Després dels atacs, el president Volodímir Zelenski ha destacat que els recursos dels sistemes de defensa aèria ucraïnesos són crítics, i ha tornat a demanar més armes a Occident, en comptes de “tancar els ulls i dedicar-se a llargs debats”.

The Washington Post ja va informar del que és evident al país: els subministraments de míssils per protegir les ciutats s'estan esgotant. Això significa que, en lloc d'interceptar quatre de cada cinc míssils que Rússia dispara contra Ucraïna, només se'n podrà frenar un. Alguns experts fins i tot afirmen que "molt aviat" Ucraïna es quedarà sense projectils per protegir el cel de les grans ciutats.

Al seu compte d'X, el periodista de Bild, Julian Röpke, ha declarat aquest dijous que el "molt aviat" ja ha arribat. "Com vaig dir fa unes setmanes (i gairebé ningú no em va creure): Ucraïna s'ha quedat sense míssils Patriot i IRIS-T. També s'han esgotat o destruït la majoria dels altres subministraments de defensa aèria", ha escrit el reporter.

Les paraules de Röpke han cridat l'atenció d'Ilya Yevlash, el portaveu de la força aèria ucraïnesa que, sense oferir detalls exactes sobre els recursos disponibles, ha demanat als ucraïnesos que mantinguin la calma i ha assegurat que els països aliats estan plenament informats sobre la situació. No obstant això, Yevlash no ha amagat que el problema existeix. "Hem d'entendre abans que res que Ucraïna no produeix de forma independent aquests sistemes i projectils. Òbviament, necessitem més míssils", ha afirmat. Per la seva banda, els oficials russos han declarat que tenen constància que Ucraïna s'està quedant sense míssils i, per això, han decidit intensificar els atacs.

El bloqueig als EUA

L'obstacle principal per obtenir nous míssils és el bloqueig que els Estats Units manté per a un paquet d'ajuda militar a Ucraïna de 60.000 milions de dòlars. Aquest paquet ha de ser aprovat per les dues cambres del Congrés: el Senat, controlat pels demòcrates; i la Cambra de Representants, en què els republicans tenen majoria. Els partidaris de Trump a la Cambra pretenen obstaculitzar l'administració de Biden fins a les eleccions del novembre per mostrar-ho com a un líder inepte.

Recentment el president Zelenski ha reconegut que, sense el suport nord-americà, serà impossible guanyar la guerra. I la tràgica realitat és que els bombardejos continuen destruint cases, fàbriques i ciutats senceres, enfonsant l'economia i segant vides humanes a Ucraïna.