Ucraïna prohibeix l'entrada al seu territori als homes russos d'entre 16 i 60 anys

MoscouEl president d'Ucraïna, Petró Poroixenko, ha anunciat aquest divendres a través de les xarxes socials que els "homes russos d'entre 16 i 60 anys" tindran prohibida l'entrada en territori ucraïnès, en el marc de la llei marcial que va entrar en vigor dimecres i que durarà 30 dies en 10 regions del país. El mandatari ha justificat la mesura per evitar que Rússia intenti formar "exèrcits privats" encoberts a dins d'Ucraïna.

Les autoritats de Kíev han activat també els contactes internacionals per frenar Rússia, a qui acusa de minar la integritat territorial d’Ucraïna i de bloquejar l’accés al mar d’Azov, després que diumenge els guardacostes russos van aturar una flotilla ucraïnesa que volia accedir a aquestes aigües que banyen les costes dels dos països i es comuniquen amb el mar Negre per l’estret de Kertx.

El conflicte està enterbolint, de fet, la cimera del G-20 que es celebra aquest divendres a Argentina. El president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar ahir per Twitter que cancel·lava la trobada prevista amb Vladímir Putin durant la cimera del G-20 perquè “els vaixells i els mariners ucraïnesos no han tornat a Ucraïna des de Rússia”. Trump està obert a una altra reunió quan la situació es resolgui. Per a Putin és un cop de porta que Trump no hi vulgui parlar, però el portaveu del Kremlin va fer broma dient que el president tindria dues hores lliures que podria aprofitar bé.

Com a resposta al bloqueig del mar d’Azov, ahir el comandant de l’armada ucraïnesa, Ígor Vorontxenko, va anunciar que Kíev demanaria a la comunitat internacional que tanqués l’estret del Bòsfor als vaixells russos, amb la qual cosa Rússia no tindria sortida al Mediterrani. “Així els russos sabran com es violen les normes del dret internacional”, va reblar Vorontxenko, apel·lant a la Convenció de Mont-real del 1999. El comandant va confiar que així “es reconeixerà que hi va haver una agressió contra Ucraïna”.

El govern de Kíev denuncia que des de la inauguració del pont sobre l’estret de Kertx, que comunica el sud de Rússia amb la península annexionada de Crimea, Moscou ha multiplicat els controls per accedir al mar d’Azov en un intent d’ofegar els ports ucraïnesos de Mariupol i Berdiansk. Segons el ministre de Transports i Infraestructures ucraïnès, Vladímir Omelian, dimecres a la nit hi havia 35 vaixells ucraïnesos esperant permís per navegar.

Moscou nega les acusacions i el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va assegurar que el pas per l’estret de Kertx funciona amb normalitat i va relacionar algun possible retard amb les males condicions meteorològiques.

Mariners detinguts

La premsa ucraïnesa especulava que els 24 mariners detinguts amb pena cautelar de dos mesos de presó podrien haver sigut traslladats a un centre penitenciari de Moscou, però no n’hi ha cap confirmació oficial.

Mentrestant, a Berlín es va celebrar un fòrum germano-ucraïnès i el primer ministre d’Ucraïna, Volodimir Groisman, es va traslladar a la capital alemanya. També ahir el diari alemany Bild va publicar una entrevista amb el president ucraïnès, Petró Poroixenko, demanant el suport de l’Aliança Atlàntica i de Berlín. “Alemanya és un dels nostres aliats més forts i esperem que dins l’OTAN hi hagi estats disposats a enviar vaixells militars al mar d’Azov per donar suport a Ucraïna i garantir-ne la seguretat”, hi deia Poroixenko.

El govern alemany, segons recollia l’agència ucraïnesa Liga, ha denegat la petició d’ajuda militar i no té previst enviar vaixells al mar Negre. La cancellera Angela Merkel va recordar el compromís del seu país de garantir la integritat territorial d’Ucraïna, però va demanar prudència i va advertir que el conflicte només es pot resoldre “amb sensatesa i a través del diàleg”, i no pas per la via militar. Merkel, que responsabilitza Rússia de la crisi, va demanar al Kremlin l’alliberament dels 24 mariners detinguts.

Pel que fa a l’OTAN, es fa difícil pensar en la possibilitat que desplaci vaixells a Azov. Ucraïna no és membre de l’Aliança i, segons el tractat del 2003 sobre el mar d’Azov, Rússia i Ucraïna hi tenen lliure circulació però vaixells amb altres banderes han de tenir el consentiment dels dos països per poder-hi entrar. La portaveu de l’Aliança, Oana Lungescu, en declaracions a l’agència Efe, va afirmar que “des de l’annexió il·legal per Rússia de Crimea el 2014, l’OTAN ha incrementat substancialment la presència al mar Negre”, i que continuaran “avaluant” la presència aliada a la regió. Lungescu va recordar que l’OTAN donava suport polític i pràctic a Ucraïna i que al mar Negre hi havia tres països membres que hi tenen litoral: Bulgària, Romania i Turquia.

Una dona, a la presidència de Geòrgia

Geòrgia ha escollit una dona com a presidenta del país per primera vegada a la història. La candidata del partit oficialista, Salome Zurabixvili, ha guanyat la segona volta de les eleccions presidencials celebrades dimecres, amb un 59,56% dels vots. Zurabixvili és una clara defensora de millorar les relacions de Geòrgia amb Rússia, quan fa deu anys del final de la guerra.