L’ocupació russa d’Ucraïna, en directe (13 de març de 2022)
Des de l'ARA us oferim en obert tota la informació en directe de l'atac rus a Ucraïna
Donem per acabat el seguiment del 18è dia d’invasió a Ucraïna. Podeu seguir el directe de la 19a jornada aquí.
Rússia ha demanat ajuda militar a la Xina, segons els Estats Units
Rússia va demanar a la Xina productes per a l'exèrcit i suport per a la guerra d'Ucraïna, segons han explicat membres del govern dels Estats Units a mitjans com el New York Times o el Financial Times, entre d'altres. La petició es va fer després que el president rus, Vladímir Putin, anunciés l'inici de la invasió del país veí.
Rússia també va demanar a la Xina suport econòmic per compensar les dures sancions econòmiques imposades pels EUA, la UE i alguns països asiàtics com el Japó.
Les autoritats nord-americanes no van voler donar més detalls per protegir les seves fonts. Tampoc van voler explicar quina va ser la reacció de la Xina a aquestes peticions.
El dron que va caure a Croàcia anava carregat d'explosius
El dron que dijous a la nit va caure a Zagreb, la capital de Croàcia, anava carregat d'explosius, segons ha explicat el ministre de defensa croata, Mario Banozic, aquest diumenge.
El dron segurament va recórrer tres països de l'OTAN abans de caure a prop d'una residència d'estudiants de Zagreb. Quaranta cotxes van quedar malmesos per l'explosió, segons explica l'agència Associated Press.
"Hem trobat restes d'explosius i proves que suggereixen que aquest no era un aparell de reconeixement. Hem trobat restes d'una bomba", ha dit Banozic. El que no se sap és si el dron pertanyia a Rússia o a Ucraïna. "Hi ha elements que indiquen que podria venir de qualsevol dels dos països", ha dit.
Les autoritats croates s'han mostrat crítiques amb l'OTAN al considerar que ha reaccionat molt lentament davant d'un incident molt seriós.
Instagram deixa de funcionar aquesta mitjanit a Rússia
Els 80 milions d'usuaris que Instagram té a Rússia han estat informats aquest diumenge que, a partir de la mitjanit, la plataforma deixaria d'estar disponible al seu país. L'anunci arriba dies després que el grup Meta (abans Facebook) anunciés que permetria que els ucraïnesos publiquessin missatges de l'estil "Mort als invasors russos", que contravenen la política de la companyia. Això va provocar que les autoritats russes iniciessin una investigació criminal contra Meta.
El regulador rus de les comunicacions (Roskomnadzor) ha enviat un missatge als usuaris d'Instagram avisant-los que guardessin les fotos i vídeos que tenien a Instagram abans que se'ls tanqués la xarxa social. També els ha animat a traslladar aquests continguts a les "competitives plataformes d'internet" de propietat russa. Facebook ja havia estat tancat.
El ministre d'Afers Exteriors d'Ucraïna diu que els EUA comparteixen que calen més mesures a Rússia per aturar els atacs
El ministre d'Afers Exteriors d'Ucraïna, Dmitro Kuleba, ha explicat a Twitter que ha parlat amb el secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, amb qui han compartit, segons ha dit, que s’han d’endurir les mesures a Rússia per aturar els atacs: "Tots dos estem d'acord que cal fer més per aturar l'agressió russa i fer que Rússia sigui responsable dels seus crims".
El fiscal general d’Ucraïna diu que s’han disparat coets en una planta de carbó de coc
L’oficina del fiscal general d’Ucraïna ha dit que s’han disparat cinc coets a la planta de carbó de coc Avdiivka de la companyia siderúrgica més important del país, Metinvest. En un comunicat, ha explicat que encara no se sap del cert si l’atac ha causat víctimes, però algunes de les instal·lacions, com ara una canonada, han patit danys. També s’ha hagut de tallar el subministrament de calefacció a la ciutat d’Avdiivka, a la regió de Donetsk.
Les converses entre Rússia i Ucraïna es reprendran demà, segons el Kremlin
Les converses entre Rússia i Ucraïna es reprendran demà per videoconferència, segons el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, citat per l’agència de notícies RIA. L’anunci ha arribat després que tant els representants russos com els ucraïnesos hagin coincidit en dir per primer cop que veuen un avenç en les negociacions i que l’assessor presidencial d’Ucraïna Oleksiy Arestovych hagués assegurat que les converses s’estaven fent ara.
Arestovych també ha explicat que les negociacions posaran el focus en la situació al voltant de la ciutat assetjada de Mariúpol, on han mort més de 2.187 veïns i s’estan esgotant les reserves tant d’aliments com d’aigua pels milers de persones atrapades. Ucraïna ha dit que té prou tropes desplegades a Mariúpol per evitar que les forces russes la capturin.
"Atureu els atacs contra l’assistència sanitària" d’Ucraïna, demana l’ONU
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i dues agències més de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) han demanat l’aturada immediata dels atacs contra l’assistència sanitària d’Ucraïna. Han recordat que les forces russes han matat i han ferit pacients i treballadors, a part d’impedir que milers d’ucraïnesos rebin assistència sanitària. En una declaració conjunta, el cap de l’OMS i els directors executius de l’Unicef i l’UNFPA –el fons de les Nacions Unides per la població– han exigit que l’assistència sanitària estigui protegida de tota la violència.
Des que va començar la guerra s’han comptat 30 atacs a la xarxa sanitària d’Ucraïna que ja han provocat almenys 12 morts i 34 ferits.
La Creu Roja insta a un acord humanitari urgent a Mariúpol i s'ofereix com a intermediari neutral
El Comitè Internacional de la Creu Roja (ICRC, per les sigles en anglès) ha alertat aquest diumenge que la ciutat ucraïnesa de Mariúpol s'enfronta "al pitjor dels escenaris" si les parts del conflicte no assoleixen urgentment un "acord humanitari concret". En un comunicat, s'ha ofert a actuar com a "intermediari neutral" per facilitar el diàleg sobre qüestions humanitàries. Aquesta ciutat del sud-est d'Ucraïna porta dotze dies assetjada i els seus 400.000 habitants no tenen aigua potable, ni llum, ni calefacció, i cada cop és més difícil aconseguir menjar i medicaments. A més, el comboi amb ajuda humanitària que des d'ahir intenta arribar a la ciutat, avui tampoc ho ha aconseguit. Segons les autoritats locals, ja han mort més de 2.100 veïns pel setge i els bombardejos russos, que no s'aturen.
"El temps s'acaba per als centenars de milers de persones que estan atrapats pels combats", ha advertit la Creu Roja. "La història mirarà enrere al que està passant a Mariúpol amb horror si no s'aconsegueix un acord entre les parts el més ràpid possible", ha afegit.
Més de 140.000 civils han sigut evacuats d'Ucraïna a través dels corredors humanitaris
La vice primera ministra ucraïnesa, Irina Veresxuk, ha afirmat en una entrevista a la televisió pública que més de 140.000 civils ja han sigut evacuats del país a través dels corredors humanitaris.
Veresxuk ha recordat també que un comboi humanitari no ha pogut accedir a la ciutat de Mariúpol a causa del setge rus. "Han hagut de quedar-se a Berdiansk, i demà provaran d'arribar a Mariúpol un altre cop", ha afegit.
Zelenski surt de la seu del govern d’Ucraïna per visitar els soldats ferits a l’hospital militar de Kíiv
This browser does not support the video element.
L’últim vídeo que ha difós el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, no és cap nou discurs des del faristol de la sala de premsa o des del seu despatx. Zelenski ha sortit de la seu del govern d’Ucraïna, situada a Kíiv, per visitar els soldats ferits de l’exèrcit ucraïnès que estan ingressats a l’hospital militar instal·lat a la mateixa capital del país. El president els ha desitjat que es recuperin aviat i ha afegit que el "millor regal" serà la victòria.
Mentrestant, la ciutat de Kíiv continua pendent de les forces russes. L’assessor del ministeri de l’Interior d’Ucraïna Vadim Denisenko ha assegurat que fins ara "no hi ha cap bloqueig" i que "no està previst per a un futur pròxim" al voltant de la capital per part de l’exèrcit de Rússia. Denisenko també ha explicat que l’exèrcit ucraïnès està fent contraatacs contra les tropes russes a la regió de Mikolaiv, al sud d’Ucraïna, així com a Khàrkiv, a l’est.
El tall elèctric a la central nuclear de Txernòbil, solucionat
El ministre d'Energia ucraïnès, Herman Galuixenko, ha explicat aquest diumenge que la central nuclear de Txernòbil ha recuperat la normalitat. El tall elèctric que afectava la central des de dimecres ha estat solucionat, i d'aquesta manera els sistemes de refrigeració tornen a funcionar amb normalitat i no cal fer servir un sistema d'energia alternatiu.
La central va ser un dels primers objectius de l'exèrcit rus a l'inici de la invasió: les tropes russes la van ocupar el primer dia de guerra i van agafar 92 treballadors com a ostatges.
El líder de Txetxènia és a Ucraïna, segons fonts russes i ucraïneses
El cap de la república russa de Txetxènia, Ramzan Kadírov, és a Ucraïna per animar els seus homes que s’hi han desplegat per la guerra, segons fonts russes i ucraïneses. Kadírov, pròxim al president de Rússia, Vladímir Putin, ha dit al seu canal de Telegram que els soldats de la guàrdia txetxena continuen avançant cap a Kíiv i que estan "molt a prop" de la capital.
Representants dels EUA i la Xina es reuniran a Roma per analitzar l’impacte de la guerra
Representants de Seguretat i d’Afers Exteriors dels governs dels Estats Units i la Xina es reuniran demà a Roma per analitzar l’impacte de la guerra, segons ha informat la Casa Blanca. Els mandataris dels EUA i la Xina parlaran de la invasió russa a Ucraïna, així com de les conseqüències a Europa i tot el món.
Un tarragoní d'extrema dreta s'allista al batalló nazi d'Ucraïna
Jordi MumbrúRússia assegura que l'atac a la base militar d'Iàvoriv ha matat "180 mercenaris estrangers"
El portaveu del ministeri de Defensa rus, Igor Konaxenkov, ha assegurat que l'atac d'aquest diumenge a la base militar d'Iàvoriv ha matat "fins a 180 mercenaris estrangers" i ha destruït una gran quantitat d'armes subministrades per nacions estrangeres. Segons informa Reuters, Konaxenkov ha advertit que Rússia continuarà atacant el que ha qualificat de mercenaris estrangers.
Fins ara, les autoritats ucraïneses han informat de 35 morts i 134 ferits a l'atac al Centre Internacional per al Manteniment de la Pau i la Seguretat, una base militar d'entrenament prop de Lviv, situada a uns 20 quilòmetres de la frontera de Polònia, on treballen "instructors estrangers", segons ha dit el ministre de Defensa ucraïnès, Oleksí Réznikov.
Els EUA anuncien conseqüències per la mort d'un periodista nord-americà a Ucraïna
Els Estats Units han anunciat que hi haurà "conseqüències apropiades" per la mort del periodista nord-americà Brent Renaud a Ucraïna. Segons la policia de Kíiv, les forces russes l’han abatut a la ciutat d’Irpín. En una entrevista a la cadena CBS, l’Assessor Nacional de Seguretat de la Casa Blanca, Jake Sullivan, ho ha qualificat de "sorprenent i horrorós". Sullivan ha explicat que estan en contacte amb les autoritats ucraïneses per obtenir més informació: "Els russos han disparat contra civils, hospitals, llocs de culte i periodistes", ha lamentat.
Els EUA alerten que l'atac a prop de Polònia suposa una expansió dels objectius militars de Putin
El portaveu del Pentàgon, John Kirby, ha afirmat aquest diumenge que l'atac a la base de Iàvoriv, a prop de la frontera de Polònia, suposa una expansió dels objectius militars de Rússia a la guerra a Ucraïna. En una entrevista al canal ABC, ha dit que Moscou ha iniciat una nova etapa en la seva estratègia, després d'haver atacat tres instal·lacions militars a l'oest d'Ucraïna els últims dies. El portaveu nord-americà també ha considerat que la zona d'exclusió aèria que demana el govern ucraïnès no hauria previngut l'atac, ja que hauria suposat un enfrontament directe entre Rússia i els EUA, dues potències nuclears. Com han repetit una vegada i una altra els líders nord-americans i de l'OTAN, Kirby ha reiterat el compromís del seu país amb els socis de l'Aliança Atlàntica i ha assegurat que, si un dels seus membres és atacat, tota la resta l'ajudarà.
Mariúpol diu que han mort més de 2.187 veïns de la ciutat i que s’estan esgotant les reserves tant d’aliments com d’aigua
L’ajuntament de la ciutat portuària de Mariúpol, una de les més assetjades durant la guerra de Rússia a Ucraïna, ha dit que han mort més de 2.187 veïns de la ciutat des que va començar la invasió a la localitat: "En les últimes 24 hores hi ha hagut almenys 22 bombardejos a la ciutat. Ja s'han llançat més de 100 bombes sobre Mariúpol", ha assegurat.
Així mateix, Mariúpol ha alertat que s’estan esgotant les últimes reserves tant d’aliments com d’aigua, i ha afegit que "la gent fa dotze dies que està en una situació difícil" perquè tampoc hi ha llum ni aigua ni calefacció a la ciutat. Es calcula que hi ha més de 400.000 persones atrapades a Mariúpol, on gairebé no tenen comunicació amb els mòbils.
S’espera que a la ciutat hi pugui arribar pròximament un comboi de socors humanitari que ara estaria a uns 80 quilòmetres de distància.
Els EUA adverteixen Rússia: si fan servir armes químiques a Ucraïna pagaran "un preu altíssim"
"L'ús d'armes de destrucció massiva a Ucraïna implicaria travessar una línia que infringiria les lleis i els tractats internacionals", ha dit aquest diumenge Jake Sullivan, Assessor Nacional de Seguretat de la Casa Blanca.
Rússia pagaria "un preu molt alt" en cas que llancés un atac químic contra Ucraïna, ha afegit, i qualsevol repercussió en territoris de l'OTAN provocaria la resposta immediata de l'aliança occidental. Els Estats Units estan en contacte directe amb el govern de Vladímir Putin per advertir-los del perill de fer qualsevol moviment en aquest sentit.