"El que està passant a Mariúpol és un crim de guerra massiu", alerta Brussel·les

Ucraïna no cedeix a l'últimàtum rus i no entrega Mariúpol

Un militar ucraïnès camina entre runes dins del centre comercial atac per Rússia
5 min

Barcelona"El que està passant a Mariúpol és un crim de guerra massiu". Amb aquesta contundència i sense dubtar s'ha expressat el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, aquest dilluns abans de reunir-se amb els ministres del ram dels vint-i-set països de la Unió i després de l'ultimàtum de Rússia a la ciutat ucraïnesa de Mariúpol. "Estan destruint-ho i bombardejant-ho tot i matant tothom de manera indiscriminada. Això és una cosa horrible que hem de condemnar en els termes més ferms. És un crim de guerra, un crim de guerra massiu", ha sentenciat. El setge a Mariúpol ha sigut inevitablement un dels temes de la reunió dels responsables d'Exteriors de la UE, que veuen com la guerra s'allarga i empitjora i, per tant, han de decidir si la Unió ha d'anar més enllà o no amb les mesures de càstig contra Putin.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Tampoc ha dubtat el govern ucraïnès, que no ha cedit a les pressions russes per entregar Mariúpol a les tropes invasores. Moscou va enviar diumenge a la nit un ultimàtum als defensors d'aquesta ciutat assetjada del sud-est del país instant-los a deixar les armes a canvi de poder sortir-ne amb vida. El general rus Mikhaïl Mizintsev, director del centre de gestió de la defensa nacional rus, va advertir que els funcionaris locals farien front a un "tribunal militar" si no acceptaven els termes de la rendició. Però les amenaces no han fet efecte. "No es pot parlar de cap rendició, de cap deposició d'armes", a Mariúpol, ha dit la viceprimera ministra d'Ucraïna, Irina Veresxuk, a primera hora d'aquest dilluns. "Ja n'hem informat la part russa", ha assegurat.

El control d'aquesta ciutat portuària a tocar del mar d'Azov permetria a les forces russes unir el territori annexionat el 2014 de Crimea i Sebastopol amb les parts sota control rus de les províncies de Donetsk i Lugansk. Abans que comencés la invasió, avui fa 26 dies, hi vivien unes 440.000 persones; ara es calcula que n'hi queden unes 300.000. El setge sagnant que pateix des de fa tres setmanes es compara amb el que van viure la ciutat siriana d'Alep i la txetxena de Grozni. Avui, el cònsol general grec a la ciutat, Manolis Androulakis, també ha fet una analogia amb ciutats icones de la història destruïdes pels nazis, com Guernika, Leningrad i Coventry.

Un dia més, la ciutat continua sense cap corredor humanitari. Veresxuk ha explicat que s’ha arribat a un acord per fer vuit corredors per evacuar civils de poblacions bombardejades, però Mariúpol en queda fora. Les últimes xifres aportades per l'Ajuntament de Mariúpol parlen d'almenys 2.500 morts, tot i que són de fa una setmana. I els últims dies els bombardejos no han fet més que intensificar-se, cosa que martiritza cada cop més la població que no ha pogut sortir d'aquesta ciutat, on ja no queda aigua potable ni electricitat i on els aliments i els medicaments escassegen.

Atac a Odessa

Aquest dilluns, un vaixell rus carregat d’equipament militar ha atracat al port de Berdiansk, ciutat controlada per les forces russes, situada a uns 90 quilòmetres de Mariúpol. A més, els serveis d’intel·ligència dels Estats Units han afirmat que han detectat un augment de l’activitat naval russa al mar Negre, des d’on han atacat Odessa. Vaixells de guerra russos van disparar contra una zona residencial de la ciutat, sense causar víctimes, segons van dir fonts militars ucraïneses locals. Dos obusos han impactat contra dos edificis d'habitatges cap a les sis de la matinada, i un tercer ha impactat contra terra. Els veïns s’han salvat perquè mitja hora abans havien sonat les alarmes antiaèries. 

Un edifici d'Odessa destrossat per un atac rus el 21 de març del 2022.

La ciutat no havia patit cap atac rus des del primer dia de la invasió, quan van ser destruïts dos edificis residencials. La ciutat, principal port del mar Negre, que té una importància estratègica per a l’economia ucraïnesa, viu des de fa setmanes sota l’amenaça de la invasió russa. Les tropes del Kremlin han avançat fins a la localitat de Mikolaiv, només a 130 quilòmetres d’Odessa, que continua resistint la invasió. 

L’alcalde d’Odessa, Gennadi Trukhanov, ha visitat el lloc de l’atac d’aquest matí i ha denunciat que no hi ha cap instal·lació militar a la zona: “Són edificis residencials en què viu gent pacífica. Que ho sàpiguen els russos, a qui el seu govern diu que no ataquen civils. Nosaltres no abandonarem Odessa i estem disposats a lluitar per defensar la nostra ciutat”.

Aquest esperit de resistència es manté entre els veïns que s'han quedat a la ciutat, segons transmet a l'ARA Anatoli Goncharuk, traductor de l'ucraïnès al castellà. "Tenim la seguretat que guanyarem aquesta guerra. Volen ocupar la part sud d'Ucraïna, però no ho aconseguiran mai", diu amb total convicció, i repeteix que és "impossible" que les tropes russes arribin a Odessa, perquè no poden passar de Mikolaiv. "En 25 dies no han avançat ni un centímetre més que el que van aconseguir el primer dia de la invasió. Són a Kherson igual que el 24 de febrer", afegeix. Goncharuk assegura que no està preocupat per l'atac d'aquest dilluns a la seva ciutat: "Aquests atacs ens són igual; tenim moltes coses per fer, hem de fer tot el que puguem per ajudar la gent que ho necessita, per ajudar el nostre exèrcit". Explica que intenta aconseguir a través dels seus contactes a Europa material per als soldats, com kits de primers auxilis, armilles antibales, dispositius de visió nocturna i càmeres tèrmiques.

Míssils a Kíiv

Malgrat l'acarnissament al front sud, Kíiv segueix sent "el principal objectiu militar" de Rússia, segons la intel·ligència militar britànica, que segueix parlant d'"estancament". Però, tot i que les tropes russes segueixen allunyades del centre de la ciutat, els atacs des del cel no s'aturen. Aquesta matinada, un bombardeig que ha impactat contra un centre comercial a Podilski, al nord-oest de la capital, ha provocat almenys vuit morts i ha deixat un cràter de diversos metres d'amplada.

Centre comercial al districte de Podilskyi després dels bombardejos nocturns. 20-21.03.2022

En el seu canal de Telegram, l'alcalde de Kíiv, Vitali Klitxkó, ha anunciat un nou toc de queda per a la capital a partir d'aquest dilluns al vespre. La mesura, el segon toc de queda en menys d'una setmana, començarà a les 20 hores i s'allargarà fins a les 7 hores de dimecres. És a dir, els veïns de la capital ucraïnesa i la seva àrea metropolitana no podran sortir de casa durant 35 hores, tret que tinguin passis especials. Les botigues, farmàcies, gasolineres i altres establiments estaran tancats durant aquest dimarts, i l'alcalde ha instat els ciutadans a extremar les precaucions.

Mentrestant, a Kherson, les manifestacions en contra de l'ocupació russa no s'aturen. Tampoc les mesures repressives de l'exèrcit invasor. Aquest dilluns, les forces armades d'Ucraïna han denunciat que les tropes russes han fet servir granades paralitzants i trets per dispersar una concentració de manifestants pro ucraïnesos en aquesta ciutat del sud del país, la primera i única gran ciutat en mans de les tropes russes. En un vídeo es pot veure com les tropes russes obren foc i tiren granades de fum contra els manifestants concentrats a la plaça central de la ciutat. Tota la província està sota control rus. Però com va recordar aquest diumenge en un dels seus vídeos el president Volodímir Zelenski, malgrat l'ocupació "els ucraïnesos no han rebut amb flors" els russos. La manifestació d'avui a Kherson, o les que tenen lloc a ciutats ocupades, n'és la prova.

 

Kherson, incidents amb els ocupants
stats