La invasió russa d’Ucraïna, en directe (8 d'abril 2022)

Donem per acabat el seguiment de l'actualitat informativa de la invassió russa d'Ucraïna del 8 d'abril. Podeu seguir el directe de la nova jornada aquí

La defensora dels drets humans d'Ucraïna denuncia la violació d'almenys dos nens a Butxa

La defensora dels drets humans d'Ucraïna, Liudmila Denisova, ha al·legat en un comunicat a Facebook que una noia de 14 anys i un nen d'11 van ser violats per les tropes russes a la ciutat de Butxa. Denisova, que aquesta tarda també ha denunciat la deportació de 121.000 nens a Rússia, i de 480.000 adults, afirma igualment que una dona de 20 anys va ser violada per les forces invasores a la ciutat nord d'Irpín. Les reiterades denúncies es produeixen després que el secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, hagi advertit que començaven a haver-hi informes amb prou credibilitat sobre tortures, violacions i assassinats per part de les forces russes a Ucraïna. El mes passat el fiscal en cap de la Cort Penal Internacional (CPI), Karim Khan, va obrir una investigació sobre possibles crims de guerra a Ucraïna després d'una remissió per a una investigació elevada per 39 països. Khan va dir que treballaria "tan aviat com sigui possible" per buscar proves sobre possibles crims contra la humanitat o genocidi comesos a Ucraïna.

Rússia proscriu diverses organitzacions humanitàries i de control dels drets humans

Rússia ha anunciat aquest divendres que tanca les oficines locals de més d'una dotzena d'organitzacions internacionals, com ara Human Rights Watch, Amnistia Internacional i Carnegie Endowment for International Peace. Quinze organitzacions han estat proscrites del registre d'organitzacions internacionals i ONG estrangeres a causa del que la fiscalia considera "violacions de la legislació vigent de la Federació Russa", ha informat el ministeri de Justícia en un comunicat. Rússia també va tancar recentment les oficines locals de la Fundació Friedrich Naumann per a la Llibertat, la Fundació Friedrich Ebert, la Fundació Aga Khan, l'Associació Wspolnota Polska i altres organitzacions. L'anunci ha tingut lloc en el 44è dia de la campanya militar que la Rússia de Vladímir Putin ha llançat contra Ucraïna. La guerra ja ha provocat milers de morts i més de 10 milions de refugiats i desplaçats interns, en la pitjor crisi a Europa des de la Segona Guerra Mundial. Agnes Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional, ha dit que la seva organització "redoblarà" els esforços per donar suport als russos, i ha afegit: "Has d'estar fent alguna cosa bé si el Kremlin intenta fer-te callar".

La guerra d'Ucraïna i els escàndols del ministre d'Economia reforcen la posició de Boris Johnson

La guerra d'Ucraïna ha salvat el lideratge de Boris Johnson. L'escàndol del Partygate ha quedat eclipsat pel conflicte i el seu únic i, fins fa uns dies, probable substitut, el ministre d'Economia, Rishi Sunak, ha quedat tocat políticament de mort pels escàndols que han afectat a Akshata Murty, la seva multimilionària dona, i també a ell mateix. Escàndols que, paradoxalment, s'han conegut també a causa de la guerra.

Aquesta tarda, Akshata Murty ha acceptat voluntàriament pagar l'impost sobre la renda d'acord amb els barems del Regne Unit en relació amb els guanys obtinguts de les seves activitats comercials a l'estranger si bé la seva condició de no-domiciliada al país –tot i que viu al número 11 de Downing Street amb els dos fills que té amb el marit, i que es va traslladar permanentment al país el 2013– li permetia no fer-ho, en tant que té passaport de l'índia. En el darrer exercici havia pagat només 30.000 lliures (pels beneficis obtinguts al Regne Unit), tot i que el 2021 va obtenir uns dividends de més d'11 milions de lliures. Un buit legal que data de 1956, i que intentava evitar que els ciutadans hindús fossis taxats doblement, ha servit a Murty per evitar-se el pagament del 39,5% sobre els 11 milions de lliures, fet que li ha estalviat, aproximadament, 4,5 milions.

Murty –i per extensió Sunak– s'ha trobat des de fa uns deu dies al centre de l'escàndol perquè la companyia tecnològica amb seu a Bangalore de que el seu pare és propietari i ella accionista havia continuat amb la seva activitat a Rússia tot i que el govern britànic aconsellava no fer-ho. La pressió exercida per la premsa britànica ha provocat, finalment, que l'empresa anunciés que liquidaria la seva línia de negoci a Rússia. Inicialment, però, Sunak fins i tot va arribar a declarar que no era un afer polític i que desconeixia les activitats empresarials de la seva dona. Però, tot plegat, no va ser suficient i en uns moments en què el responsable del Tresor ha apujat els impostos a tots els britànics, l'escàndol del règim impositiu de la dona del ministre ha sigut destapat aquest dijous per The Independent fins a esdevenir una qüestió no de legalitat sinó de rigor moral. Des de diferents sectors de l'espectre polític de Westminster s'han demanat tota mena d'explicacions.

A més, aquesta mateixa tarda s'ha conegut que fins a l'octubre del 2021 el ministre mantenia la Green Card, l'equivalent al permís de treball i residència als Estats Units.

I fa només uns minuts, en un comunicat enviat a la BBC, Murty ha anunciat la seva decisió, una voluntarietat en el pagament dels impostos forçada per les circumstàncies però que difícilment rescatarà la carrera política del seu marit. Abans de la invasió d'Ucraïna, amb l'escàndol del Partygate dia sí, dia també picant a la porta del 10 de Downing Street, el destí polític de Johnson semblava segellat. Però la guerra, primer, i el doble escàndol que ha tocat Sunak, que semblava el candidat més obvi per succeir Johnson, deixa de nou el camp lliure al primer ministre. Els conservadors no tenen substitut i, de moment, el premier es manté ferm en el poder.

L'ONU es compromet a donar dades més acurades sobre el nombre de civils morts a Ucraïna

Les Nacions Unides començaran a publicar una "estimació realista" del nombre de víctimes civils de la guerra a Ucraïna. L'Oficina de Drets Humans de l'ONU (OHCHR) publica un nombre diari de morts i ferits civils que pot verificar fins a un cert nivell de fiabilitat, tot i que subratlla que "les xifres reals són considerablement més altes". Ara l'ONU ha de publicar el que diuen que serà una estimació molt més acurada, ha informat un alt representant a Ucraïna a l'ONG Airwars, especialitzada en la supervisió de morts de civils en bombardejos a tot el món. "Estem treballant ara mateix en una estimació realista del nombre real de morts del conflicte", ha assegurat Uladzimir Shcherbau, cap de l'equip de seguiment de víctimes civils de l'ONU a Ucraïna. "Tenim una gran quantitat d'informació que ens permet triangular o d'alguna manera aproximar el nombre real de morts". Amb tot, la missió encara no ha publicat xifres de llocs controlats per les forces russes, com ara les regions de Khàrkiv, Txerníhiv i Kherson, però creu que ho podrà fer ben aviat.

Borrell demana des de Butxa que s'investiguin els "crims de guerra" de Rússia

L'alt representant per a la diplomàcia i la seguretat de la Unió Europea, Josep Borrell, ha descrit en un fil a Twitter en ucraïnès les seves impressions després de la visita d'avui a Butxa i Kíiv, on s'ha trobat amb el president Volodímir Zelenski acompanyat de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. "He vist amb els meus propis ulls les horribles escenes de Butxa amb el primer ministre [d'Ucraïna] Denis Xmihal. La destrucció, les atrocitats comeses per Rússia i el preu indescriptible que ha pagat l'innocent poble ucraïnès. Cal investigar els crims de guerra de Rússia comesos a Butxa i altres llocs. La nostra missió d'assessorament [de la Unió Europea a Ucraïna] donarà suport a l'Oficina de la Fiscalia General d'Ucraïna en la formació i el subministrament d'equips per a la investigació i la recollida de proves. També obro un projecte de 7,5 milions d'euros per donar suport a la recerca i recollida de dades sobre persones desaparegudes".

Von der Leyen promet a Kíiv una via ràpida perquè Ucraïna aconsegueixi l'estatus de candidat a ser membre de la UE

La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, s'ha compromès avui a oferir al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, una via més ràpida de l'habitual per formalitzar la candidatura d'Ucraïna com a membre de la Unió Europea. Ho ha anunciat durant la visita que ha realitzat a Ucraïna, i ha presentat a Zelenski el qüestionari que constituirà el punt de partida perquè la UE decideixi la futura obertura del procés d'adhesió de Kíiv. Von der Leyen ha dit: "No serà qüestió d'anys com és habitual a l'hora de formar-se aquesta opinió, crec que serà qüestió de setmanes". Zelenski ha assegurat que hi respondria en una setmana. Von der Leyen també ha destacat que les sancions aplicades a Rússia per la invasió d'Ucraïna faran que "caigui en decadència econòmica, financera i tecnològica, mentre que Ucraïna marxarà cap al futur europeu": "Això és el que veig", ha conclòs.

Rússia ha deportat al seu territori 121.000 nens des que va començar la invasió

Les tropes russes haurien "deportat" a Rússia més de 600.000 ucraïnesos, inclosos uns 121.000 nens, ha informat la comissària de drets humans d'Ucraïna, Liudmila Denisova. En un comunicat publicat a Facebook, ha assegurat que els residents de la ciutat temporalment ocupada d'Izium, a la regió de Khàrkiv, estan sent traslladats per la força a Rússia. "No és la primera vegada que les tropes russes fan servir aquestes tàctiques. Després de portar la ciutat a una situació crítica, l'enemic ofereix un passadís condicional a Rússia, aparentment per salvar la gent, sense deixar-li cap altra opció". La deportació de nens constitueix una violació flagrant de l'article 7 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants.

Joe Biden agraeix a Eslovàquia que proveeixi Ucraïna amb el sistema de defensa terra-aire S-300

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha agraït aquesta tarda a la república d'Eslovàquia que hagi fet donació a Ucraïna del sistema de defensa antiaèria terra-aire S-300. "Des de l'inici de la meva administració, els Estats Units han donat la màxima prioritat al lliurament de capacitat militar crítica a Ucraïna perquè pugui defensar-se de l'agressió russa", ha dit Biden en un comunicat. "A més de les armes produïdes als Estats Units, també hem treballat per facilitar la transferència de capacitats dels nostres aliats i socis d'arreu del món. Vull agrair al govern d'Eslovàquia per haver proporcionat un sistema de defensa aèria S-300, cosa que el president Zelenski m'havia plantejat personalment en les nostres converses". Com peces de dòmino, per permetre la transferència del material i "garantir la seguretat contínua d'Eslovàquia, els Estats Units reposicionaran un sistema de míssils Patriot al país". El president també s'ha referit a l'atac a l'estació de tren de Kramatorsk, que ha qualificat d'"una altra atrocitat horrorosa comesa per Rússia".

Odessa decreta el confinament durant quasi 36 hores, després de l'atac a Kramatorsk

Les autoritats ucraïneses a la regió sud d'Odessa han imposat un confinament durant quasi 36 hores després dels atacs mortals de míssils russos a l'estació de tren de Kramatorsk d'aquest divendres. A causa de l'amenaça de les forces russes de llançar més atacs amb míssils a la província, s'ha dit als residents que es quedin a casa des de divendres a les 21.00 fins diumenge a les 06.00. Durant el toc de queda estarà prohibit sortir al carrer o recórrer llocs públics sense permisos especials, ha informat l'Administració de l'Estat Regional en un comunicat. "Fem una crida als residents d'Odessa i als residents de la regió perquè entenguin les restriccions imposades i no les violin. Aquestes mesures són necessàries, en primer lloc, per a la vostra seguretat, perquè les conseqüències de saltar-se-les poden ser fatals", ha reblat el cap de l'Administració Militar Regional, Maksim Martxenko.

Quaranta cadàvers a la fossa comuna de Butxa

El cap de la policia regional de Kíiv, Andrii Niebitov, ha assegurat que hi havia 40 cossos a la fossa comuna de Butxa a tocar de l’església de Sant Andreu, que ja estan sent analitzats per recollir proves amb què documentar els possibles crims de guerra russos a Ucraïna. A la fossa també hi havia dos membres de les forces militars d'Ucraïna. Els cossos presentaven ferides per arma de foc, cosa que donaria suport a les afirmacions que les víctimes eren objectius explícits dels soldats en lloc de danys col·laterals per atacs aeris i foc d'artilleria.

"Puc definir aquests esdeveniments com un crim de guerra", ha dit. "El dret internacional defineix l'assassinat de civils durant qualsevol tipus de conflicte militar com un crim de guerra. Aquests cossos seran extrets per a la investigació judicial, la revisió mèdica forense i l'autòpsia".

La ciutat de Butxa s'ha convertit en el focus creixent de les denúncies de crims de guerra contra les tropes russes que van envair Ucraïna el 24 de febrer a les ordres de Vladímir Putin.

Dissabte passat, un equip de reporters de l’agència France Presse van descobrir 20 cadàvers en un sol carrer de la ciutat, on vivien abans de la guerra unes 37.000 persones. El Kremlin ha negat qualsevol implicació en els assassinats.

Els Estats Units desmunten la versió russa sobre l'atac a l'estació de Kramatorsk

L'avaluació inicial dels EUA sobre l’atac contra l’estació de Kramatorsk que aquest matí ha causat almenys 50 morts i uns tres-cents ferits és que l’impacte ha estat causat per un míssil balístic de curt abast llançat des d'una posició russa dins d'Ucraïna, ha informat avui un alt funcionari de defensa nord-americà. Hores abans, encara que sense presentar proves concloents, Ucraïna havia acusat les forces russes d'utilitzar bombes de dispersió. Moscou ha negat qualsevol responsabilitat en l'atac contra l'estació. Pavlo Kirilenko, el cap de l'administració militar de la regió de Donetsk, ha assegurat que el míssil caigut a Kramatorsk era rus, un Totxka-U, ple de petites bombes, que han impactat contra els civils que intentaven sortir de la zona.

Les forces russes han estat acusades d'utilitzar regularment municions de dispersió contra objectius civils a Ucraïna, especialment a Khàrkiv. La setmana passada, la Missió de Vigilància dels Drets Humans de les Nacions Unides al país va informar que havia rebut denúncies creïbles sobre la utilització d’aquesta mena de municions en zones poblades almenys 24 vegades. Aquests atacs "poden suposar crims de guerra", ha dit la cap de Drets Humans de l'ONU, Michelle Bachelet, al Consell de Drets Humans de l'ONU a Ginebra. L'organització no governamental Human Rights Watch (HRW) també ha confirmat l'ús de municions de dispersió per part de Rússia, incloent-hi almenys tres casos a la ciutat de Mikolàiv, al sud d'Ucraïna, els dies 7, 11 i 13 de març.

Les municions de dispersió representen una amenaça clara per als civils, perquè escampen submunicions o bombes petites de manera aleatòria per una àrea molt àmplia. Les bombes que no exploten amb l'impacte sovint es converteixen en mines terrestres de facto, i amplien els danys després del conflicte. L'any 2008, més de cent països de les Nacions Unides van signar un acord per prohibir les municions de dispersió, segons la web de l'ONU. Ucraïna i Rússia no van signar l'acord.

Putin acomiada l'ultranacionalista radical Vladímir Zhirinovski

El president rus, Vladímir Putin, ha fet aquest divendres una rara aparició en públic per mostrar respecte al funeral del polític ultranacionalista Vladímir Zhirinovski, mort aquesta setmana als 75 anys. Centenars de russos s'han concentrat a l'exterior d'on tenia lloc l'homenatge, entre els quals alguns de molt joves. Zhirinovski era considerat un extremista i en més d'una ocasió s'havia pronunciat a favor de bombardejar Ucraïna i fins i tot altres països, com Polònia.

Zhirinovski, un excèntric xòuman polític, va cofundar i dirigir el Partit Liberal Demòcrata de Rússia, una de les forces principals del Parlament rus. La cerimònia ha tingut lloc a la Sala de les Columnes de la Casa dels Sindicats de Moscou, el mateix indret on van ser exposats abans de ser enterrats Ióssif Stalin, Lenin, Leonid Bréjnev, Konstantin Txernenko i Iuri Andrópov.

Johnson i Scholz es comprometen a mantenir el règim de sancions contra Moscou

El primer ministre britànic Boris Johnson i el canceller alemany Olaf Scholz han compartit avui a primera hora de la tarda, en conferència de premsa conjunta des de Downing Street, la sensació “d’horror i repulsió” per la “brutalitat que s'està desfermant" a Ucraïna, inclòs el “bombardeig inconcebible contra refugiats” d’aquest matí a l’estació de tren de Kramatorsk. Johnson ha qualificat de "crim de guerra el fet d’atacar indistintament civils”. “Els crims a Ucraïna no passaran inadvertits ni deixaran de ser castigats", ha reblat.

Johnson ha felicitat la determinació del canceller alemany de posar fi a la seva dependència de l'energia russa, i ha afegit: "Això no és fàcil per a cap de nosaltres i aplaudeixo les decisions preses pel govern d'Olaf Scholz per allunyar Alemanya dels hidrocarburs russos". "L'Europa que coneixíem fa només sis setmanes ja no existeix. La invasió de Putin colpeja els mateixos fonaments de la seguretat del nostre continent, però la seva ambició de dividir-nos ha fracassat de manera demostrable", ha afegit Johnson. “Al contrari, ha aconseguit unir Europa i tota l'Aliança Transatlàntica en suport d'Ucraïna i amb forta solidaritat interna". Una afirmació, la de la unió d’Europa, que en paraules de Johnson, el gran promotor del Brexit mentre Moscou es fregava les mans per l’afebliment de la UE, no deixa de ser paradoxal.

El canceller alemany, Olaf Scholz, ha explicat al seu torn que, “malgrat el Brexit”, Alemanya i el Regne Unit continuen tenint vincles estrets. Scholz, com Johnson, ha expressat "horror i indignació" per la "devastació" que pateix Ucraïna. I, com Johnson, ha qualificat Putin de criminal de guerra, tot i que d'una manera força rebuscada: "Matar civils és un crim de guerra, i el president rus és responsable d'aquests crims de guerra". Una vegada més, Scholz ha demanat a Rússia que "per fi acordi un alto el foc" i retiri les tropes d'Ucraïna. Ara, mentre la lluita sigui oberta, Alemanya continuarà lliurant armes a Ucraïna, ha assegurat. També ha recordat que, seguint els acords de la UE, Alemanya "no importarà més carbó" rus. El seu país, ha dit, està “diversificant les fonts d‘energia": "Estem invertint a gran escala per establir la infraestructura tècnica i física necessària per importar gas natural a través de les costes del nord d'Alemanya".

Scholz ha assegurat que Berlín es mourà ràpidament en el camp legislatiu perquè “no hi hagi dificultats legals per implementar les nostres decisions" de manera immediata. I ha dit que es mantindrà el règim de sancions. A més, també ha assegurat que creu que Alemanya estarà en condicions d'aturar les importacions de petroli rus aquest any.

Von der Leyen i Borrell visiten la fossa comuna de l'església de Sant Andreu de Butxa

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i l'alt representant de la diplomàcia i la seguretat de la UE, Josep Borrell, han visitat aquest migdia la fossa comuna de Butxa a tocar de l'església de Sant Andreu. Posteriorment, s'han traslladat a Kíiv, on s’han entrevistat amb el president del país, Volodímir Zelenski, i des d'on han anunciat la reobertura de la delegació de la UE a la capital ucraïnesa. La visita dels dos mandataris europeus ha coincidit amb els primers treballs de representants del govern ucraïnès, inclosos els fiscals que investiguen crims de guerra, per treure els cossos d'una rasa. Butxa, una ciutat d'uns 35.000 habitants a uns 45 quilòmetres al nord-oest de Kíiv, va ser ocupada per soldats russos des de quasi l'inici de la invasió. Una anàlisi d'imatges de satèl·lit feta pel New York Times ha aconseguit determinar que els cossos apareguts als carrers, alguns dels quals amb les mans lligades a l'esquena, havien aparegut molt abans que les forces russes es retiressin de la localitat. La Unió Europea ha donat 7,5 milions d'euros per ajudar en la investigació dels més que possibles crims de guerra comesos. Moscou nega els crims i qualifica les imatges de "muntatge escènic".

Moscou expulsa 45 diplomàtics polonesos de l'ambaixada i els consolats

Rússia ha expulsat 45 persones membres del cos diplomàtics, tant de l'ambaixada a Moscou com dels consolats, ha informat avui el ministeri d'Afers Exteriors de la Federació. Els triats han sigut declarats "persona non grata", en resposta a l'expulsió de Varsòvia de diplomàtics russos de Polònia el mes passat. Al març, el ministeri d'Afers Exteriors de Polònia va ordenar la sortida de 45 diplomàtics russos, després que la intel·ligència del país els acusés d'espionatge. Rússia va afirmar que no tenien cap fonament. La decisió de Polònia d'expulsar els diplomàtics va seguir decisions similars als tres països bàltics de Letònia, Estònia i Lituània que van expulsar un total de deu diplomàtics russos. També Txèquia i el Japó han rescindit la residència de diplomàtics russos recentment.

Boris Johnson rep el canceller Olaf Scholz per primera vegada a Downing Street

Hores abans de la primera visita, aquest vespre, del canceller alemany Olaf Scholz a Londres des que va prendre les regnes del govern de Berlín, el primer ministre britànic, Boris Johnson, ha volgut aplanar el camí de la trobada per eliminar qualsevol possible aresta en el context de la crisi d'Ucraïna. Així, Johnson ha celebrat la "determinació de principis" del canceller de posar fi a la dependència alemanya de l'energia russa, encara que no hi hagi una data concreta i, en el millor dels casos, Alemanya posi fi a les importacions de petroli a finals d'any i de gas el 2024. Johnson ha dit en un comunicat que de la manera com "respondrem a la invasió de Rússia quedarà definit l'ordre internacional durant els anys vinents. No podem deixar impunes els crims de Putin". La trobada pot ser un punt de partida per discutir què més pot fer el Regne Unit per ajudar Berlín amb posar fi a la dependència russa. La Unió Europea ha fet avui un simbòlic pas amb la prohibició de les importacions de carbó, que serà efectiva a partir de l'agost. Però, a la pràctica, l'impacte sobre l'economia russa serà mínim perquè només representa el 3% de l'energia que la UE compra a Rússia.

Unes 700 persones han mort a Txerníhiv des de l'inici de la guerra

Unes 700 persones, entre soldats i civils, han mort a la ciutat ucraïnesa de Txerníhiv des de l'inici de la guerra, segons ha informat aquest divendres l'alcalde, Vladislav Atroixenko. Ha indicat que hi ha 70 cossos que no han pogut ser identificats i 40 persones més continuen desaparegudes. Atroixenko ha explicat que ara mateix queden entre 80.000 i 95.000 persones a la ciutat, uns 150 quilòmetres al nord de Kíiv, mentre que abans que comencés la invasió tenia uns 290.000 habitants.

Pugen a 50 els morts en l’atac contra l’estació de Kramatorsk

El governador de Donetsk, Pavlo Kirilenko, ha elevat a 50 el nombre de morts en l'atac contra l'estació de tren de Kramatorsk, incloses cinc criatures. En el moment de l'impacte dels míssils hi havia 4.000 persones, sobretot dones, criatures i gent gran, provant de fugir cap a zones més segures, segons ha informat l'alcalde de la ciutat, Oleksandr Gontxarenko, que ha anunciat "una evacuació d'emergència de tots els ciutadans" de Kramatorsk amb transport públic i privat.

Berlín anuncia un pla d'ajudes i préstecs de 100.000 milions d'euros per eixugar l'impacte de la guerra

El govern alemany ha anunciat aquest divendres un paquet d'ajudes per donar suport a les empreses afectades per les conseqüències de la guerra d'Ucraïna i les sancions contra Rússia. Les mesures inclouen un nou programa de préstecs de 100.000 milions d'euros del banc de desenvolupament estatal KfW per a empreses energètiques que lluiten per finançar el cost addicional derivat dels preus més elevats de l'energia. El paquet també proporcionarà uns 7.000 milions d'euros de préstecs a curt termini del KfW per augmentar la liquiditat a les empreses afectades per les conseqüències de la guerra i oferir més garanties governamentals per als préstecs bancaris a empreses amb problemes de finançament. El paquet d'ajudes és similar, però a una escala més petita, al llançat per Berlín per donar suport a les empreses afectades per la pandèmia de coronavirus el 2020. Les companyies alemanyes estan advertint de les nefastes conseqüències si la guerra a Ucraïna porta a un tall del subministrament d'energia de Rússia. Algunes empreses, com els fabricants d'automòbils i els grups siderúrgics, ja s'han vist obligades a tancar la producció a causa de l'augment dels preus de l'energia i l'escassetat de peces fabricades a Ucraïna. El fabricant alemany de camions MAN va informar el mes passat que havia donat de baixa uns 11.000 treballadors a causa de l'escassetat de cablejats subministrats per les fàbriques d'Ucraïna. També s’han produït tancaments similars de plantes i cancel·lacions de torns a Volkswagen i BMW.