La invasió russa d’Ucraïna, en directe (7 d'abril de 2022)

Donem per acabat el seguiment del 43è dia d’invasió a Ucraïna. Podeu seguir el directe de la 44a jornada aquí.

El més rellevant del 43è dia de la invasió d'Ucraïna

Mitjanit tocada ja a Kíiv. La guerra d'Ucraïna entra ara mateix en la 44 jornada. El més destacat de la jornada d'avui ha dut algunes sorpreses rellevants:

– El portaveu de Vladímir Putin, Dmitri Peskov, ha admès en una entrevista amb Sky News que Rússia ha tingut "pèrdues importants" i que és una "tragèdia".

– Missatges de ràdio interceptats pels serveis secrets alemanys han revelat que els comandaments i els soldats russos a Butxa van parlar sobre les execucions de civils.

– El Regne Unit, el Canadà i Austràlia declinen expulsar diplomàtics russos, com sí que han fet en els darrers dies diferents països de la Unió Europea.

– Rússia ha sigut suspesa com a membre del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.

–L'OTAN s'ha compromès a lliurar més armament a Kíiv, després que avui el ministre d'Exteriors d'Ucraïna, Dmitró Kuleba, assistís com a convidat a la reunió de ministres d'Exteriors de l'Aliança i demanes només "armes, armes i més armes".

– Mentre la capital, Kíiv, recupera una mica la normalitat, el Donbass, a l'est d'Ucraïna, viu la tensió de l'espera de l'inici del que es preveu que serà una gran ofensiva russa.

La UE proposa ajudar Ucraïna amb 500 milions d'euros més en armament

El president del Consell Europeu, Charles Michel, ha donat suport a una proposta per alliberar 500 milions d'euros addicionals per proporcionar armes a Ucraïna. "Una vegada aprovada ràpidament, l'ajuda apujarà fins a 1.500 milions d'euros el suport de la UE en equipament militar per a Ucraïna", ha piulat Michel, que ha agraït al cap diplomàtic de la UE, Josep Borrell, la proposta de finançament addicional. Ahir, Borrell va recordar que mentre que la UE havia aportat 1.000 milions d'ajuda en material militar a Ucraïna, només amb el pagament de la factura energètica havia donat a Moscou 35.000 milions.

Amenaça russa abans de la votació sobre la suspensió al Consell dels Drets Humans de l'ONU

Abans de la votació sobre la possible suspensió de Rússia com a membre del Consell dels Drets Humans de les Nacions Unides, la delegació russa ha fet circular una nota entre els estats membres amenaçant amb "conseqüències" si, com finalment ha succeït, el resultat perjudicava els interessos del règim de Putin. La nota, revelada per la cadena de televisió CNN, també deia: "Val la pena esmentar que no només el suport a una iniciativa d'aquest tipus, sinó també una posició equidistant en la votació (abstenció o no participació) es considerarà un gest d'enemistat". L'Assemblea General de les Nacions Unides ha votat la suspensió de Rússia com a membre del Consell de Drets Humans durant una reunió d'aquest dijous. 93 països hi han votat a favor i 24 en contra. Hi ha hagut 58 abstencions.

Més de 4.500 persones han sigut evacuades avui a través de 10 corredors humanitaris

Un total de 4.676 persones han sigut evacuades aquest dijous de pobles i ciutats d'Ucraïna a través de 10 corredors humanitaris, ha dit la vice primera ministra ucraïnesa, Irina Veresxuk. En un vídeo al seu canal de Telegram, Veresxuk ha dit que entre els evacuats hi havia 1.205 residents de la ciutat assetjada de Mariúpol, que van ser traslladats a Zaporíjia.

Els alemanys creuen que Scholz no ha fet prou contra la invasió d'Ucraïna

Un nombre creixent d'alemanys creuen que el seu govern no ha fet prou com a resposta a la invasió russa d'Ucraïna, segons una enquesta publicada avui. Mentre l'economia més gran d'Europa intenta equilibrar els seus interessos amb les sancions a Rússia, al voltant del 45 % dels consultats consideren que la reacció del canceller Olaf Scholz a la invasió és insuficient. L'enquesta és ARD-DeutschlandTrend, un sondeig d'opinió mensual que es publica des de 1997 sobre tendències polítiques a Alemanya. Un 37% dels enquestats creuen que sí que ha sigut suficient. La variació en relació amb les dades del mes passat és de 16 punts. La invasió russa d'Ucraïna ha capgirat una política molt arrelada a Alemanya de no enviar armes a zones de conflicte. Berlín ha proveït Kíiv amb armes antitanc i míssils.

Tots els hospitals de Lugansk han sigut destruïts

Totes les institucions mèdiques i hospitals de la regió de Lugansk, a l'est d'Ucraïna, han sigut destruïdes per les forces russes, ha informat aquest dijous el cap de l'administració estatal de Lugansk. "Des del començament de la guerra a gran escala entre Rússia i Ucraïna, totes les institucions mèdiques de la nostra regió han estat bombardejades", ha escrit Sergei Gaidai a Facebook. En la mateixa entrada, el líder regional ha publicat diverses imatges de l'hospital de Rubijne malmès, un centre mèdic que era "nou" i ple d'"equipament d'alta tecnologia". Gaidai va acusar de traïció el metge en cap d'aquell hospital després que signés una declaració segons la qual les forces ucraïneses estaven darrere de la destrucció de les instal·lacions.

Una primera empresa russa, el gegant de l'alumini Rusal, demana que s'investiguin els fets de Butxa

El productor d'alumini Rusal s'ha convertit en la primera empresa russa a demanar públicament una investigació exhaustiva i imparcial sobre els presumptes crims de guerra a la ciutat ucraïnesa de Butxa i una fi ràpida del conflicte d'Ucraïna. "Els informes de la ciutat ucraïnesa de Butxa ens van sorprendre. Creiem que aquests crims s'han d'investigar a fons", ha dit el president de Rusal, l'holandès Bernard Zonneveld, en un comunicat publicat a la web de la companyia. Zonneveld, un antic banquer d'inversions, ha demanat una investigació objectiva i imparcial i un càstig "sever" per als autors "per molt difícil que sembli en el context de la guerra d'informació en curs". Moscou atribueix la massacre a un muntatge escènic dels ucraïnesos. "Malgrat la brutalitat dels esdeveniments actuals a Ucraïna en si mateixos, aquests incidents fan que aquesta terrible tragèdia sigui encara més traumàtica. Tots desitgem que s'acabi aviat aquest conflicte fratricida, que destrueix vides, famílies i ciutats senceres. I volem que els responsables d'aquests delictes siguin castigats adequadament", ha dit Zonneveld. La declaració de Zonneveld té lloc setmanes després que el principal accionista de Rusal, Oleg Deripaska, que va haver de renunciar al control de l'empresa després de les sancions dels Estats Units contra ell el 2018, hagi demanat un acord de pau.

Ataquen amb pintura vermella el Nobel de la Pau Dmitry Muratov en un tren a Rússia

El guanyador de l'última edició del Premi Nobel de la Pau i redactor en cap del diari independent rus Novaya Gazeta, Dmitry Muratov, ha sigut atacat aquest dijous amb pintura vermella en un tren a Rússia. El mitjà ha compartit a Twitter les fotos del periodista amb la cara tota tacada de pintura i també la seva cabina. "Han abocat pintura amb acetona al compartiment. Em couen terriblement els ulls", ha dit Muratov, que ha reproduït les paraules de l'agressor: "Muratov, això és pels nostres nois".

Ucraïna diu que s'han trobat 26 cossos sota dos edificis en runes a Borodianka

La fiscal general d'Ucraïna, Irina Venediktova, ha informat que s'han trobat 26 cossos sota dos edificis en runes a la ciutat de Borodianka, a la regió de Kíiv. La població està sent escorcollada per les autoritats ucraïneses després de la retirada de les tropes d'ocupació russes. En una conferència de premsa transmesa per la televisió, Venediktova no ha informat sobre les causes de la mort, però ha acusat les tropes russes de llançar atacs aeris a la ciutat abans de prendre'n el control. "Borodianka és el pitjor en termes de destrucció i d'incertesa sobre [el nombre de] víctimes", ha dit. Abans que Vladímir Putin comencés la invasió, a Borodianka hi vivien 13.000 persones.

Lituània deixa d'importar gas rus

Buscant la independència energètica total, i en resposta a la guerra d'Ucraïna, Lituània ha abandonat del tot el gas rus: el sistema de transport de gas de Lituània funciona sense importacions de gas rus des de principis d'aquest mes d'abril. Ho confirmen les dades de l'operador lituà Amber Grid, que mostren que el 2 d'abril la importació de gas rus per a les necessitats de Lituània a través de la interconnexió amb Bielorússia va ser igual a zero MWh. Tota la demanda de gas de Lituània se satisfà mitjançant la terminal de gas natural liquat (GNL) de Klaipeda, a la costa bàltica. Els horaris oficials previstos per l'operador de la terminal de gas natural liquat Klaipedos Nafta indiquen que cada mes arribaran a la terminal tres grans càrregues de gas natural liquat, que es preveu que siguin suficients per satisfer totes les necessitats dels clients del país. Per al pròxim període, els clients han fet comandes de transport de gas només des de la terminal. Si calgués, el gas també es podria lliurar a Lituània mitjançant l'enllaç de gas amb Letònia i, a partir de l'1 de maig, a través de l'enllaç de gas amb Polònia.

Els Estats Units admeten públicament per primer cop que proporcionen informació d'intel·ligència al Donbass

El secretari de Defensa dels EUA, Lloyd Austin, ha admès públicament per primera vegada que els Estats Units estan proporcionant intel·ligència a les forces ucraïneses per dur a terme operacions a la regió del Donbass. Austin ho ha afirmat en el transcurs d’una declaració al comitè de serveis armats del Senat. “Els estem proporcionant intel·ligència per dur a terme aquestes operacions... al Donbass. És correcte", ha respost Austin a una pregunta del senador Tom Cotton. Austin no ha esmentat Crimea en la seva resposta. També ha afirmat que els EUA no estan desanimant Ucraïna de llançar atacs contra les forces russes en aquestes zones. A principis de mes, la Casa Blanca va reconèixer que els EUA havien enviat "una quantitat significativa d'informació detallada i oportuna" a Ucraïna sobre els plans i moviments de Rússia.

Identificada una de les víctimes de Butxa

Fins ara, una de les imatges més estremidores de les moltes que s'han vist de la guerra d'Ucraïna era la d'una mà amb les ungles pintades. Es va captar en un carrer de Butxa, al nord de Kíiv, un dels municipis que les tropes russes van abandonar la setmana passada i on van deixar un mínim de 300 civils assassinats impunement. La víctima ha sigut reconeguda per la persona que li va fer la manicura. El vernís d'ungles vermell brillant que duia Irina Filkina, de 52 anys, va ser captat per un fotògraf de Reuters. La imatge, difosa el 2 d'abril, ha sigut identificada per Anastàsia Subatxeva, una maquilladora de la ciutat veïna d'Hostomel, que havia treballat a Butxa durant cinc anys. "De seguida vaig sentir que aquesta foto m'afectava dolorosament i no vaig poder entendre el perquè", ha dit. Fins que es va adonar que "la dona de la foto és la meva clienta". La mort d'Irina Filkina ha sigut confirmada als periodistes locals per una de les seves filles, Olga Xtxiruk, que va aconseguir abandonar Butxa poc després de l'esclat de la guerra. Va dir que el 6 de març va saber que la seva mare havia estat morta per trets d'un tanc mentre anava a casa amb bicicleta. De fet, avui mateix han aparegut imatges del moment en què va rebre la descàrrega mortal.

El portaveu del Kremlin admet un nombre "important" de baixes i nega els crims de guerra

En una entrevista extraordinària amb Sky News, que s'ha allargat uns 40 minuts, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha admès aquesta tarda un nombre “important” de baixes a Ucraïna, “cosa que és una tragèdia per a nosaltres”, i ha negat cap mena de crims de guerra per part de les tropes russes: “Vivim dies de falsificacions i mentides a dojo".

Peskov ha assegurat que les fotografies verificades i les imatges per satèl·lit de civils morts en un carrer de Butxa eren una “falsificació agosarada”. “Neguem que l'exèrcit rus pugui tenir alguna cosa a veure amb aquestes atrocitats”. El que s'ha vist a Butxa és, només “una insinuació ben posada en escena, res més”.

El portaveu de Vladímir Putin ha insistit que no hi ha una guerra en curs, sinó que es tracta d'una “operació militar especial” necessària perquè Ucraïna s'ha convertit en un “centre anti-rus” des del 2014, quan Rússia es va annexionar Crimea i hi va haver, a Kíiv, el que Peskov ha qualificat de “cop d'estat” contra el govern del pro-rus Víktor Ianukòvitx. Peskov es referia a l'anomenada Revolta de Maidan.

Mark Austin, l'entrevistador, ha comentat a Peskov que la guerra ha generat la desconfiança absoluta de la comunitat occidental amb Rússia i especialment amb Vladímir Putin. Sobre això, el portaveu ha dit que: "Rússia ha de reequilibrar la situació i hem de prendre mesures addicionals per garantir la nostra pròpia seguretat, perquè encara estem profundament convençuts que l'OTAN és una maquinària d'enfrontament. No és una aliança pacífica. Va ser feta a mida per a la confrontació i l'objectiu principal de la seva existència és enfrontar-se al nostre país". I si Suècia i Finlàndia s'hi acaben integrant? "Haurem de reequilibrar la situació, haurem de fer que el nostre flanc occidental sigui cada cop més sofisticat per garantir la nostra seguretat".

Pel que fa a l'impacte de les sancions, i si són una amenaça existencial per a Rússia, Peskov ho ha negat: "No, no, fa un parell de dècades que vivim sota sancions. I, de fet, ens hi hem acostumat. Fa un any que hem començat a preparar-nos per a aquestes sancions. I ara, esclar, estem en una situació molt ajustada pel que fa a l'economia, però encara està dreta i va força bé".

Pel que fa a la destrucció i la tragèdia generada, amb els bombardejos continus de barris residencials i d'infraestructures com la maternitat de Mariúpol, Peskov s'ha mostrat molt tranquil: "No es tracta de si jo puc dormir o no. Es tracta que l'exèrcit ucraïnès i el personal ucraïnès intenten utilitzar persones civils com a escuts". En aquesta línia, ha negat l'atac a la maternitat de Mariúpol. Tot i això, ha qualificat les escenes de civils morts de "tragèdia" i ha expressat l'esperança que en els pròxims dies Rússia assoleixi els seus objectius o que s'arribi a la pau a través d'una negociació. Una possibilitat que, de moment, es veu molt remota.

Els aliats han donat 25.000 armes antiaèries a Ucraïna

Ucraïna ha rebut uns 25.000 sistemes d'armament antiaeri dels EUA i els seus aliats, que han ajudat Kíiv a evitar que Rússia estableixi una superioritat aèria que hauria facilitat la invasió terrestre, segons ha destacat aquest dijous el màxim general nord-americà. El general de l'exèrcit Mark Milley, president de l'estat major conjunt, ha dit que els EUA i els seus aliats també han subministrat a Ucraïna 60.000 sistemes antitancs.

"Els ucraïnesos... estan molt, molt agraïts, extraordinàriament agraïts", ha dit Milley al comitè de serveis armats del Senat.

Rússia, suspesa del Consell dels Drets Humans de les Nacions Unides

Russia ha sigut suspesa del Consell dels Drets Humans de les Nacions Unides. L'Assemblea General de l'ONU ha pres la decisió aquesta tarda a causa dels informes de "violacions i abusos greus i sistemàtics dels drets humans" durant la invasió de les tropes russes a Ucraïna. La mesura, encapçalada pels Estats Units, ha obtingut 93 vots a favor, mentre que 24 països han votat en contra i 58 s'han abstingut. Es necessitava una majoria de dos terços dels membres que han votat (les abstencions no compten) per suspendre Rússia del consell, format per 47 membres. Les suspensions són rares. Líbia va ser suspesa el 2011 a causa de la violència contra els manifestants per part de les forces lleials al llavors líder Muammar al-Gaddafi. La resolució aprovada per l'esborrany de l'Assemblea General de 193 membres expressa "gran preocupació per la crisi humanitària i dels drets humans en curs a Ucraïna", sobretot per les informacions d'abusos de drets per part de Rússia. Moscou encara no hi ha reaccionat oficialment, però el seu número 2 a l'ONU ha assegurat, abans de la votació, que si Rússia era suspesa es desmuntaria l'arquitectura general dels drets humans al món.

La vida torna a Kíiv mentre la guerra es concentra a l'est d'Ucraïna

Una setmana després que les tropes russes comencessin a retirar-se de la província de Kíiv, la capital ucraïnesa va recuperant una certa normalitat, amb més gent al carrer, menys presència militar i l'obertura gradual d'establiments, segons l'agència Efe.

Des del replegament de l'exèrcit rus del nord d'Ucraïna, Rússia es concentra ara a llançar una "última gran ofensiva" a l'est del país, on aspira a controlar la regió del Donbass, a més de l'assetjada ciutat de Mariúpol, al sud, que connectaria el mar d'Azov amb l'annexionada península de Crimea.

Tot i que ja fa uns quants dies que els russos van abandonar la província de Kíiv, els habitants de la capital han trigat a confiar-se i a sortir als carrers, que han estat pràcticament deserts durant els més de quaranta dies de guerra, plens de barricades i controls militars.

"Ja tenia ganes de sortir, respirar i fer alguna cosa semblant a vida normal. Oblidar-me de l'horror d'aquests últims dies", deia a Efe la Irina mentre mirava les peces de roba d'una botiga que avui reobria les portes per primera vegada des de la invasió.

La Irina es referia als centenars de cadàvers que han aparegut a les àrees que van quedar temporalment sota ocupació russa al nord-oest de la capital, com Irpín, Hostomel, Butxa i Borodianka, on aparentment les tropes russes han comès crims de guerra amb matances de civils incloses.

Mentre els ucraïnesos paeixen el que ha passat a les portes de Kíiv, al centre de la capital ha tornat una aparent normalitat, amb famílies passejant pels carrers, parelles agafades de la mà, joves amb patinet o bicicleta i un trànsit que es recupera, però sense arribar als embussos d'abans de la guerra. El bon temps, amb temperatures que han arribat als 20 graus, també ha empès la gent a sortir al carrer i a ocupar les primeres terrasses dels cafès i restaurants oberts.

Votar a favor que Rússia continuï al Consell dels Drets Humans de l'ONU és tacar-se les mans amb la sang dels innocents, diu el representant ucraïnès

Sergui Kislitsia, el representant d'Ucraïna a les Nacions Unides, acaba de demanar a l'Assemblea General que voti a favor de la suspensió de Rússia com a membre del Consell dels Drets Humans. "En un parell de minuts tindreu l'oportunitat de demostrar que no sou espectadors indiferents. Tot el que heu de fer és prémer el botó del sí. I salvar el Consell dels Drets Humans i moltes vides a tot el món i a Ucraïna. Per altra banda, prémer el no suposa prémer el gallet i un punt vermell a la pantalla [on es reflecteix el resultat de la votació]. El vermell de la sang de les vides d'innocents perdudes".

Immediatament després, el número 2 de la delegació russa a les Nacions Unides, Dmitri Polianski, ha negat qualsevol responsabilitat sobre les atrocitats descobertes a Butxa. "La nostra prioritat ha sigut sempre enfortir el diàleg constructiu per desenvolupar i adoptar decisions per defensar els drets humans. [En aquest cas ens trobem] davant acusacions falses basades en muntatges escènics. Per tant, espero que reconsidereu la vostra posició i voteu contra els països occidentals i els seus aliats en l'intent de destruir l'arquitectura existent sobre els drets humans".

La votació tindrà lloc més tard, després de tots els torns de paraula.

Finlàndia anunciarà la seva posició sobre l'adhesió a l'OTAN en les pròximes setmanes

Finlàndia anunciarà durant les pròximes setmanes la seva posició respecte a una possible adhesió a l'OTAN, segons ha explicat el ministre d'Exteriors, Pekka Haavisto, a la sortida de la reunió de l'Aliança aquest dijous a Brussel·les. Haavisto ha detallat que els països membres de l'OTAN s'han ofert a ajudar Finlàndia a garantir la seva seguretat durant el temps que duri el procés de sol·licitud, que podria ser d'entre quatre mesos i un any. "Hi ha una important cimera de l'OTAN a Madrid al juny. Per descomptat, l'OTAN es pregunta si Finlàndia i probablement Suècia hauran presentat les seves sol·licituds d'adhesió abans", ha assenyalat el ministre.

El diari finlandès Iltalehti ha publicat aquest dijous que el primer pas podria arribar ja la setmana que ve, quan està previst que es presenti al Parlament un informe sobre la política exterior i de seguretat de Finlàndia, en què el president del país, Sauli Niinistö, i el govern liderat per Sanna Marin afegiran una esmena indicant que han decidit sol·licitar l'entrada a l'OTAN. El diari indica que el president i el comitè de política exterior i de seguretat enviaran la sol·licitud oficial a l'Aliança durant la primera quinzena de maig si hi ha prou suport parlamentari.

Finlàndia, que comparteix 1.300 quilòmetres de frontera amb Rússia, s'ha mantingut allunyada de qualsevol aliança militar des de la Segona Guerra Mundial, però la invasió russa d'Ucraïna ha generat un canvi radical en el debat polític i l'opinió pública. Segons els últims sondejos, més d'un 60% dels finlandesos estan ara a favor que el país entri a l'OTAN, mentre que els últims anys el suport es movia per sota del 25%.