La invasió russa d’Ucraïna, en directe (5 d'abril de 2022)

Donem per acabat el seguiment del 41è dia d’invasió a Ucraïna. Podeu seguir el directe de la 42a jornada aquí.

Boris Johnson es dirigeix als russos: "El poble rus mereix la veritat"

El primer ministre britànic, Boris Johnson, s'ha dirigit aquest dimarts directament per vídeo a la ciutadania russa i els ha demanat que comparteixin informació sobre les "atrocitats" comeses per les tropes russes a Ucraïna. En un missatge parcialment en rus, Johnson ha afirmat que "el poble rus mereix la veritat; vostès es mereixen els fets". "Les atrocitats comeses a Butxa, a Irpín i per tot arreu a Ucraïna han horroritzat el món. Són tan xocants, tan terribles, que no m'estranya que el seu govern estigui intentant amagar-les. El seu president sap que si poguessin veure el que està passant no donarien suport a aquesta guerra".

Nou fracàs en l’intent d’evacuar civils des de Mariúpol

La viceprimera ministra d'Ucraïna, Irina Veresxuk, ha informat aquesta tarda que els esforços de les autoritats ucraïneses per obrir el corredor humanitari a Mariúpol i evacuar la població civil en autobusos ha fracassat. Tot i així, apunta que alguns civils han pogut sortir de la ciutat a peu o amb cotxe privat.

Els autobusos que hi enviava el govern, però, no han aconseguit arribar a la ciutat costanera, assetjada i sota les bombes russes des de fa setmanes, i s’han quedat a uns 80 quilòmetres de distància.

L'Índia condemna l'assassinat de civils a Butxa, i la Xina diu que les imatges són "inquietants"

Després de la compareixença del president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, davant del Consell de Seguretat de l'ONU, diversos ambaixadors han pres la paraula. El representant de l'Índia, un país que s'ha mantingut neutral i s'ha abstingut fins ara en les dues resolucions aprovades a l'Assemblea de l'ONU per condemnar la invasió russa, ha condemnat aquest dimarts l'assassinat de civils a la ciutat de Butxa i ha demanat una investigació independent. El representant de la Xina, un dels pocs aliats del Kremlin que també s'ha abstingut en les resolucions, ha qualificat les imatges de civils morts a Butxa d'"inquietants" però ha remarcat que qualsevol acusació s'ha de fer "basada en fets".

Per la seva banda, el ministre d'Exteriors israelià, Yair Lapid, ha condemnat de forma contundent Rússia per l'assassinat de civils a Butxa, uns fets que ha qualificat de "crims de guerra".

Metges Sense Fronteres denuncia l'atac a dos hospitals a Mikolaiv, al sud d'Ucraïna

Un equip de Metges Sense Fronteres (MSF) ha estat testimoni de l'atac contra dos hospitals a la localitat ucraïnesa de Mikolaiv, situada al sud del país i assetjada des de fa setmanes per les tropes russes. Quatre persones d'MSF van arribar dilluns a les 15.30 hores a l'hospital d'oncologia de la ciutat, que ha estat tractant els ferits des del començament de la guerra. En aquell moment mateix, la zona que envolta l'hospital va ser atacada. “Es van produir diverses explosions molt a prop del nostre personal durant uns 10 minuts”, explica Michel-Olivier Lacharité, coordinador general de MSF a Ucraïna.

“En sortir de la zona, l'equip de MSF va veure persones ferides i com a mínim un cadàver. Però no estem en disposició de donar el nombre exacte de morts i ferits. El nostre personal va poder posar-se a cobert i no va resultar ferit, malgrat que les finestres del seu vehicle, aparcat davant de la porta de l'hospital, van saltar pels aires”, afegia.

A més de l'hospital oncològic, MSF assegura que també v a ser atacat l'hospital pediàtric regional, situat a uns 300 metres de distància. Alhora, denuncien la possibilitat que en l'atac s'hagin utilitzat bombes clúster o de dispersió, prohibides per un tractat internacional, ja que no es veia cap gran cràter però sí nombrosos forats petits a terra.

El barri on hi ha l'hospital oncològic és una zona residencial de l'est de Mikolaiv on es concentren moltes instal·lacions mèdiques. “Bombardejar una zona tan gran dins d'un barri residencial a mitja tarda només pot causar víctimes civils i assolir edificis públics”, va destacar Lacharité.

Més de 7,1 milions d'uucraïnesos s'han convertit en desplaçats interns

Més de 7,1 milions de persones han hagut de fugir de casa seva a causa de la guerra i s'han convertit en desplaçat interns a Ucraïna, segons un informe de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) de l'ONU. Uns quatre milions més han fugit i han travessat la frontera i han esdevingut refugiats.

Més de la meitat de les famílies desplaçades tenen fills, el 57% tenen també gent gran i el 30%, persones amb malalties cròniques, segons l'informe de l'OIM, que també apunta que més d'un terç de les famílies desplaçades expliquen que no han tingut cap tipus d'ingrés durant l'últim mes.

Rússia debat un projecte de llei per repressaliar els mitjans de països estrangers que "discriminin" mitjans russos

Els mitjans de comunicació de països que "discriminen" els mitjans russos podrien ser forçats a tancar ràpidament les seves operacions a Rússia, en virtut d'un projecte de llei debatut aquest dimarts al Parlament rus. La proposta, pensada com a resposta a les restriccions occidentals als mitjans pro Kremlin, com la televisió RT o Sputnik, se suma als reptes que ja enfronten els mitjans estrangers al país, després de les lleis aprovades per condemnar a presó a qui es cregui que publiqui "desinformació" sobre la guerra a Ucraïna, com per exemple dir que l'acció a Ucraïna és una guerra i no una "operació militar especial" com la defineix el Kremlin.

El projecte de llei s'ha presentat en la primera reunió d'una nova comissió parlamentària creada a aquest efecte i diu que quan un país veti mitjans russos, el fiscal general rus podria prohibir o restringir ràpidament les activitats dels mitjans d'aquest país a Rússia. "Estem parlant de la prohibició de la distribució a Rússia de qualsevol material informatiu d'aquests mitjans, fins i tot a través d'internet, la finalització de l'acreditació de corresponsals i el tancament de les seves oficines de representació al nostre país", ha detallat el president d'aquesta comissió.

Porcelanosa reacciona a la crida de Zelenski: "Hem bloquejat la totalitat de transaccions comercials amb Rússia"

El grup Porcelanosa ha reaccionat a la crida de Zelenski d'aturar els negocis amb Rússia. "Des que va començar el conflicte, no s'ha iniciat cap procés de venda nou i s'ha bloquejat la totalitat de transaccions comercials amb Rússia", ha manifestat la companyia de la indústria ceràmica a través de Twitter. A més, ha afirmat que ha ajudat el poble ucraïnès aportant material humanitari.

Nogueras (Junts) aplaudeix Zelenski: "No hem de tenir por de defensar la democràcia i la llibertat"

La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha dit que és "molt fàcil empatitzar" amb algú que "defensa la llibertat de la seva nació". "No hem de tenir por de defensar la democràcia i la llibertat", ha afirmat en declaracions des del Congrés de Diputats després de la compareixença de Volodímir Zelenski.

Sánchez promet el suport d'Espanya a l'adhesió d'Ucraïna a la Unió Europea

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha promès a Volodímir Zelenski el suport d'Espanya a l'adhesió d'Ucraïna a la Unió Europea. En una breu intervenció, ha traslladat al president d'Ucraïna que "Espanya estarà sempre amb el poble ucraïnès" i s'ha mostrat convençut que la "raó prevaldrà per sobre de la força".

Sánchez demana a Putin que "segui seriosament a la taula de negociació"

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha demanat al president rus, Vladímir Putin, que "segui seriosament a la taula de negociació i posi fi a la guerra". En la seva compareixença posterior a la intervenció de Volodímir Zelenski, el cap de l'executiu espanyol ha augurat que Putin no aconseguirà el seu propòsit de lluitar contra la "raó" i ha destacat la "fermesa" de les institucions i la societat espanyoles a favor d'Ucraïna. "Seguirem donant suport a les sancions més dures contra el règim de Putin i aportant equipament militar per exercir el dret a la legítima defensa", ha promès Sánchez.

Zelenski agraeix l'enviament d'armes d'Espanya a Ucraïna

El president ucraïnès ha agraït el suport d'Espanya a les sancions econòmiques a Rússia i l'enviament d'armes per a l'exèrcit del seu país per combatre els invasors. "La democràcia no ha de tenir por, s'ha de defensar la llibertat. Primer, els drets humans, el dret a la pau, a la vida, a la felicitat, al desenvolupament lliure, a la seguretat familiar, al futur dels fills, a la vellesa dels pares, al respecte de les comunitats. Glòria a Ucraïna", ha proclamat. 

Zelenski compara Mariúpol amb Gernika

Zelenski ha recordat el bombardeig de Gernika amb els que s'estan produint en ciutats ucraïneses com Mariúpol, on "només han quedat runes i el 90% dels edificis han estat derruïts", ha dit en la seva intervenció al Congrés. "Som a l'abril del 2022, però sembla l'abril del 1937", ha dit el president Ucraïnès en referència a l'atac a la ciutat basca durant la Guerra Civil.

Zelenski: "Rússia no només vol destruir el poble ucraïnès, sinó la possibilitat de viure sense dictadura"

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha assegurat davant el Congrés de Diputats que Rússia "no només vol destruir el poble ucraïnès, sinó la possibilitat de viure sense dictadura". "Rússia vol un règim tràgic on no trobaríem diversitat i això ho vol per a tot Europa", ha advertit. Zelenski ha denunciat crims contra la humanitat, ha demanat sancions més dures i no fer negocis amb Rússia. Especialment, s'ha referit a les companyies espanyoles Maxan, Porcelanosa i Sercobe.

Batet: "La societat espanyola se sent molt a prop del poble ucraïnès. Ens sentim ucraïnesos"

"Hem d'estar units contra la barbàrie. Els crims han de ser perseguits perquè caigui sobre els seus responsables el pes de la llei internacional. Els representants del poble espanyol, de manera unànime, i la societat espanyola ens sentim molt a prop del poble ucraïnès. Ens sentim ucraïnesos", ha proclamat la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, abans de donar la paraula al president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski.

L'hemicicle del Congrés, excepte els diputats de la CUP i el BNG, dempeus per aplaudir Zelenski quan apareix en pantalla

Els assistents a l'hemicicle del Congrés de Diputats han aplaudit dempeus el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, quan ha aparegut en pantalla, a través de la qual podran seguir la seva compareixença per videoconferència. Els diputats de la CUP i del BNG no han aplaudit -sí que s'han alçat-, mentre que alguns d'EH Bildu i el secretari general del Partit Comunista, Enrique Santiago, ho han fet amb poc entusiasme.

A punt de començar la intervenció de Zelenski al Congrés de Diputats

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, compareix davant el Congrés de Diputats per videoconferència. La cambra baixa espanyola ha retirat les butaques dels escons habituals per posar-hi cadires més estretes perquè hi càpiguen els convidats i els senadors que volen escoltar el líder del país envaït per Rússia. No s'ha volgut perdre la compareixença la líder de Cs, Inés Arrimadas, que va ser mare del seu segon fill fa algunes setmanes i està de baixa per maternitat.

Blinken afirma que els fets de Butxa van ser "una campanya deliberada per matar, torturar, violar i cometre atrocitats"

El secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, ha condemnat la matança de Butxa, on van morir més de 400 persones, i ha assegurat que "no és l'acte aleatori d'una unitat rebel" de l'exèrcit rus.

Blinken ha parlat abans de marxar cap a Brussel·les per a la reunió de ministres de l'OTAN de demà, i ha volgut destacar que Rússia va emprendre una "campanya deliberada" per cometre atrocitats en aquesta ciutat ucraïnesa dels afores de Kíiv. "Va ser una campanya deliberada per matar, torturar, violar i cometre atrocitats", ha subratllat el nord-americà.

El president dels Estats Units, Joe Biden, ja va afirmar ahir que Rússia havia comès a Butxa crims de guerra i va reclamar que es recopili tota la informació possible sobre els fets per poder portar-ne els responsables a judici.

Zelenski demana a l'ONU que retiri el dret de veto a Rússia

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski,, ha comparegut davant del Consell de Seguretat de l'ONU, on Rússia té un seient permanent i dret a veto, i ha tornat a denunciar els "crims de guerra" russos al seu país i també ha advertit que l'ONU es juga la seva pròpia existència i sentit en aquest conflicte: "Si aquesta guerra continua voldrà dir que a partir d'ara els països es basaran en el poder de les armes per assegurar la seva seguretat i no en el dret internacional ni les institucions internacionals".

Zelenski ha demanat "una reforma del sistema de l'ONU" perquè "el veto ja no sigui el dret a matar", ha dit, en al·lusió a Rússia. El president ucraïnès ha donat fins i tot tres opcions als membres del Consell de Seguretat de l'ONU: "O bé li retiren a Rússia, com a agressora, el dret a veto perquè no pugui bloquejar decisions sobre la seva pròpia guerra, o bé reformen i fan canvis per treballar per la pau, o bé, si no hi ha cap alternativa, la següent mesura seria dissoldre directament l'ONU".

El president ucraïnès ha demanat també la creació d'un tribunal especial al Tribunal Penal Internacional (que ja ha obert una investigació sobre l'atac rus a Ucraïna) per processar els "crims de guerra" comesos al seu país a l'estil dels tribunals de Nuremberg que van jutjar el nazisme.