La invasió russa d’Ucraïna, en directe (4 d'abril de 2022)

Donem per acabat el seguiment del 40è dia d’invasió a Ucraïna. Podeu seguir el directe de la 41a jornada aquí.

Albares no descarta actuar contra la diplomàcia russa a Espanya pels "crims de guerra" de Butxa

José Manuel Albares no ha descartat actuar contra la diplomàcia russa a Espanya pels "crims de guerra" que, a parer del ministre d'Exteriors, el país presidit per Vladímir Putin ha comès a Butxa.

Després que hagi transcendit que països com Lituània, França o Alemanya prenen mesures d'aquest tipus, Albares ha assegurat en el marc d'una reunió de l'Aliança Sahel: "Les mateixes reflexions que es fan els nostres socis europeus també ens les fem nosaltres".

Albares ha afirmat que s'hi donarà resposta "en els pròxims dies" i ha advocat perquè sigui "coordinada" amb els socis europeus, però sí que ha assegurat que les imatges que han transcendit "no han de quedar impunes". "Els crims de guerra han de ser investigats i els responsables castigats", ha dit.

El risc que Kíiv sigui ocupada pels russos ha disminuït, segons el Pentàgon

El risc que Kíiv sigui ocupada per les tropes russes ha disminuït després que Moscou hagi reubicat el gruix dels seus soldats que eren a prop de la capital ucraïnesa en àrees del nord, en direcció a Bielorússia, segons ha afirmat el Pentàgon.

El portaveu del departament de Defensa dels EUA, John Kirby, ha assegurat avui que "la majoria de grups tàctics de batalló que estaven en direcció a Kíiv, almenys al nord i al nord-oest, han començat ara a retirar-se lluny" de la capital d'Ucraïna.

Tot i això, John Kirby ha repetit que els Estats Units no es creuen que es tracti d'una retirada dels soldats russos, sinó que ho veuen com una reubicació dels efectius per reorganitzar-se i reabastir-se.

Els Estats Units veuen un gir en l'estratègia russa i preveuen una guerra "llarga" a l'est

Els Estats Units han assegurat que Rússia està "revisant els seus objectius" a la guerra d'Ucraïna i que planeja centrar-se en l'est i en part del sud en lloc d'intentar envair tot el país, i han pronosticat que la nova fase del conflicte serà "llarga".

Així ho ha indicat Jake Sullivan, l'assessor de seguretat nacional del president dels Estats Units, Joe Biden, que també ha confirmat que Washington imposarà aquesta setmana noves sancions contra Moscou per la matança duta a terme per tropes russes a Butxa.

"Creiem que Rússia està revisant els seus objectius de guerra, estan reposicionant les seves forces per concentrar les operacions ofensives a l'est d'Ucraïna i part del sud, en lloc d'atacar la majoria del territori", ha dit Sullivan en una roda de premsa.

Un passejada per l'horror, des dels ulls de Volodímir Zelenski

L'oficina del president Zelenski acaba de publicar un nou vídeo. En aquest cas, molt més breu que els dels habituals discursos diaris i amb una intencionalitat encara més emotiva i dramàtica. Es tracta d'un muntatge de quatre minuts i mig en què es recull el que el líder ucraïnès ha pogut veure en la visita que ha fet aquest migdia a Butxa, Irpín i Stoianka, a la rodalia del nord-oest de Kíiv. El muntatge s'obre amb unes paraules amb què Zelenski vol descriure la impressió que li causa veure, potser per primer cop en directe, tota la destrucció de gairebé ja quaranta dies de guerra. Diu: "És extremadament dolorós veure què han fet els ocupants al nostre poble. Hauran de respondre de cada crim de guerra i de tot el patiment que han portat a la nostra terra". A continuació, intercanvia opinions amb veïns de Butxa, als quals les forces armades ucraïneses han dut ajuda humanitària. Al que possiblement havia sigut un mercat, i ara és poc més que un joc d'assistència improvisat, Zelenski entrega una medalla a l'alcalde de Butxa, Anatoli Fedoruk. "Per al coratge de tots els que es van quedar a la nostra ciutat, aquest és el vostre guardó", diu Fedoruk als veïns.

L'alcalde ha comparat el que ha passat a la seva ciutat amb la massacre de Srebrenica. Però quantitativament no hi té res a veure. En aquell lloc, més de 8.000 persones –homes, adolescents i ancians bosnians– van morir assassinats per tropes sèrbies a les ordres del general Ratko Mladic, sota el comandament polític de Radovan Karazic. A Butxa, de moment, s'han trobat uns 300 cadàvers. Però només un és ja insuportable, com també ho hauria sigut només un en el cas de Srebrenica. Tot el món occidental parla ja de crims de guerra, que s'hauran de poder demostrar a partir de l'exhumació dels cossos enterrats en fosses comunes i les proves forenses que se’ls practiquin. Rússia, mentrestant, nega cap responsabilitat en la barbàrie. També ha negat, fins i tot, que ataqués Ucraïna, com va fer el ministre d'Exteriors, Serguei Lavrov, en la conferència de premsa posterior a la trobada de l'Antalya (Turquia) amb el seu homòleg ucraïnès, Dmitró Kuleba, el 14 de març passat. Però el que és innegable és el que ha vist Zelenski i el que està veient tot el món amb els seus ulls, en directe o a través d'imatges de tota mena. Avui el ministeri de Defensa rus ha titllat els civils morts de Butxa com a integrants d'una "producció escènica”. El Kremlin deu pensar que Ucraïna s'ha vist afectat per un terratrèmol de proporcions devastadores davant de tanta i tanta destrucció i horror. És l'època de les veritats alternatives, sens dubte. Vegin el vídeo i triïn la seva. La negació dels crims de guerra és una de les primeres proves que demostren els crims de guerra.  

Rússia dona suport a un autoproclamat nou alcalde de Mariúpol

Rússia ha donat suport a un nou autoproclamat alcalde de Mariúpol, que col·labora amb les forces russes, segons informa l'agència Reuters. L'anunci l'ha fet el nou Ajuntament en una publicació en línia. Mariúpol continua envoltada per les forces russes que s'han apoderat de parts de la ciutat, però no tenen el control total, assegura el ministeri de Defensa d'Ucraïna.

Rússia també mostra els presumptes executats per l'enemic ucraïnès

Com a part de l'habitual guerra de propaganda entre els dos bàndols, després que hagin sortit a la llum les primeres evidències dels crims de guerra comesos, presumptament, per les tropes russes que es retiraven de Butxa, al nord-oest de Kíiv, a través dels diferents canals de Telegram que controla o que afavoreixen els interessos del Kremlin, les tropes o els combatents pro-russos també han volgut mostrar la suposada brutalitat dels ucraïnesos. És el cas d'aquest vídeo, difós per la missatgeria del grup Wagner. El mercenari explica que es troba a la rodalia de Mariúpol i que "després de l'alliberament del carrer Vzlyotnaya, prop de l'aeroport, els soldats del batalló de Somàlia" van trobar el cos d'un civil amb un tret al cap, executat a boca de canó, a poca distància d'una de les cases particulars on estaven refugiats els militants d'Azov, el grup militar d'ultradreta que dona suport al règim de Kíiv, i que té, en aquest cas sí, una ideologia neonazi, com també tenen ideologia i iconografia neonazi els membres de Wagner.

El mercenari continua explicant que "a jutjar per les mans, l'home va estar lligat durant molt de temps i, segons altres indicis externs, era un civil". "També és obvi que va morir fa poc, és a dir, va ser afusellat poc després que els neonazis es retiressin de les seves posicions a les profunditats de la ciutat". I afegeix: "Sembla que no hi ha límit a l'horror que encara omple els carrers i els patis de Mariúpol", una ciutat de 430.000 habitants totalment destruïda per l'artilleria i les bombes russes, on encara queden entre 100.000 i 160.000 persones en condicions humanitàries d'extrema fragilitat.

El Regne Unit promet sancions més dures arran de la descoberta de la matança a Butxa

La ministra d’Exteriors del Regne Unit ha assegurat aquesta tarda, des de Varsòvia, que "no descartem res" en relació amb un nou paquet de sancions que Occident prepara contra Rússia, arran dels presumptes crims de guerra comesos per les tropes russes a la ciutat de Butxa, al nord-oest de Kíiv. "Hem d'anunciar una nova onada de sancions dura. La realitat és que els diners encara flueixen des de l'oest a la màquina de guerra de Putin, i això s'ha d'aturar", ha dit Liz Truss al costat del seu homòleg ucraïnès, Dmitró Kuleva, a la capital de Polònia. "Treballaré amb els nostres socis per anar més enllà... prohibint els vaixells russos als nostres ports, reprimint els bancs russos i perseguint noves indústries que omplen la caixa de la guerra de Putin, i acordant un calendari clar per eliminar les nostres importacions de petroli, gas i carbó russos".

Kuleba, per la seva banda, ha assegurat que "les mesures tèbies ja no són suficients" i ha demanat a Occident que adopti "les sancions més severes contra Rússia aquesta setmana". "No és la petició del ministre d'Afers Estrangers d'Ucraïna, és una súplica de les víctimes de violacions, tortures i assassinats, els seus familiars i tota la nació ucraïnesa", ha dit.

L'agència estatal russa Ria Novosti publica una justificació intel·lectual de l'eliminació dels ucraïnesos pro-Kíiv

Un article publicat avui per l'agència estatal russa Ria Novosti, signat per l'articulista Timofei Sergueitsev, justifica la necessitat de la repressió massiva contra els ucraïnesos com a mitjà per obligar-los a abandonar la seva pròpia nacionalitat, llengua i cultura, del tot impostada. Sergueitsev utilitza el terme de propaganda russa ucraïnisme per descriure "una construcció artificial antirussa que no té el seu propi contingut civilitzador, un element subordinat d'una civilització aliena i alienígena". La tesi principal del text, que segons confessió de l'autor ja havia exposat l'abril de l'any passat, és l'extermini dels ucraïnesos com a grup ètnic no només a través de la "desnazificació", sinó també a través de l'anomenada desucraïnització, és a dir, "un rebuig a la inflació artificial a gran escala del component ètnic d'autoidentificació de la població dels territoris històrics de la Petita Rússia i de la Nova Rússia, iniciat per les autoritats soviètiques". El mal de tot plegat es remunta al 1989, quan "el nacionalisme ucraïnès va rebre formes legals i legítimes d'expressió política i va liderar el moviment per la 'independència' cap al nazisme". L'autor afegeix que "la desnazificació d'Ucraïna és també la seva inevitable deseuropeïtzació".

L'esmentada desnazificació, de què Vladímir Putin va parlar quan va anunciar la invasió, el 24 de febrer, implica en conseqüència "una sèrie de mesures a la població nazificada, que tècnicament no pot ser sotmesa a un càstig com a criminal de guerra". Al camp de batalla, doncs, "els nazis que van agafar les armes haurien de ser destruïts al màxim". Però la població "nazi passiva" també ha de patir pels seus pecats, apunta l'autor. Així, "la represàlia justa d'aquesta part de la població només és possible suportant les penúries inevitables d'una guerra justa contra el sistema nazi".  

Amb articles com aquests publicats als mitjans oficials russos, en què es parla obertament de la necessitat de "liquidar l'elit de Bandera [referència als ucraïnesos nacionalistes, d'acord amb el llenguatge del Kremlin], perquè la reeducació és impossible", es fa difícil de creure la negació que avui ha fet el règim de Putin dels crims de guerra descoberts aquest cap de setmana a Butxa. Tot i que les evidències físiques en forma de centenars de cadàvers són aclaparadores, i les intel·lectuals que els justifiquen també, aquesta tarda el ministeri de Defensa rus ha emès un comunicat al seu canal de Telegram en què afirmava que tots els cossos que han aparegut emmanillats i amb un tret al cap formaven part d’una “producció escènica” dels ucraïnesos.

El comboi d'evacuació de Mariúpol tampoc aconsegueix arribar avui a la ciutat, denuncia Ucraïna

La vice primera ministra ucraïnesa, Irina Vereixtxuk, ha assegurat avui que els autobusos destinats al rescat de civils de Mariúpol no han pogut arribar a l'assetjada ciutat del sud d'Ucraïna. En comentaris a la televisió, recollits per agències, ha acusat les forces russes de bloquejar els esforços d'evacuació de la Creu Roja Internacional i ha dit que 100 ciutadans turcs encara estaven atrapats a Mariúpol.

Àustria s'oposa a la prohibició del gas rus a la Unió Europea

El ministre d'Afers Estrangers d'Àustria, Alexander Schallenberg, ha dit que el seu país no dona suport a prohibir la importació de gas rus com a part d'un nou paquet de mesures de la UE contra Moscou. La Unió està considerant el nou paquet arran de la matança de Butxa aquest cap de setmana. "Sempre hem dit que hem de dur a terme sancions que castiguin els que en són l'objectiu i no que ens rebotin contra nosaltres com un bumerang", ha dit Schallenberg. En declaracions a la televisió austríaca aquest dilluns a migdia, el ministre ha dit que hi havia "altres opcions" per collar encara més Rússia. El gas rus representa el 80% del subministrament anual de gas a Àustria. Schallenberg dona suport al processament de Rússia per crims de guerra al Tribunal Penal Internacional de la Haia.

La ministra de Medi Ambient i Energia austríaca, Leonore Gewessler, membre del Partit Verd, ha assegurat també que no considerava viables les sancions contra les importacions de gas rus. "Àustria depèn de manera desproporcionada del subministrament de gas natural rus", ha reconegut.

Un terç dels batallons que Rússia va desplegar a Kíiv encara són a la zona, diu el Pentàgon

Els Estats Units consideren que aproximadament dos terços de les forces que Rússia va reunir inicialment al voltant de Kíiv han marxat de la zona, ha informat avui un alt funcionari del Pentàgon. Les forces que abandonen la regió es dirigeixen cap al nord i es consoliden al voltant de Bielorússia, va dir el mateix funcionari. El Pentàgon creu que Rússia tornarà a equipar, proveir i reforçar les tropes abans de tornar-les a desplegar a un altre lloc d'Ucraïna, probablement a l'est. Però les forces russes encara no s'hi han començat a moure.

La "gran majoria" dels 125 batallons o grups tàctics que Rússia va desplegar a Ucraïna encara hi són. Uns 20 van ser enviats a la zona de Kíiv, i un terç d'aquests encara hi mantenen la presència.

En els últims dies, Rússia ha reorientat els atacs aeris i de míssils al voltant del Donbass, Izium i Odessa, ha dit el funcionari del Pentàgon. Ha disparat més de 1.400 míssils des de l'inici del conflicte.

Malgrat que el Pentàgon no pot confirmar de manera independent els informes sobre els assassinats massius de civils a Butxa, el funcionari ha assegurat que l'exèrcit no té cap motiu per dubtar-ne. "Volem que s'inclogui en les investigacions de crims de guerra. Fa més d'una setmana vam dir que crèiem clarament que les proves apuntaven als crims de guerra per part de les forces russes i el que estem veient a Butxa, sens dubte, ho reforça".

Hi ha membres de la Legió Estrangera francesa a Mariúpol?

Membres del grup de mercenaris Wagner, pro-rus, han denunciat la presència de membres de la Legió Estrangera francesa a la zona del port de Mariúpol. Suposadament, combatents de l'exèrcit de la república popular autoproclamada de Donetsk haurien trobat algunes pertinences seves. Els combats a la ciutat continuen. I fonts dels Wagner asseguren que hi ha legionaris francesos bloquejats juntament amb membres de la brigada Azov.

Alemanya expulsa 40 diplomàtics russos

Alemanya expulsarà 40 diplomàtics russos de Berlín. És un senyal doble: d’una banda, d’indignació creixent per les imatges d'atrocitats suposadament comeses per les tropes russes a Butxa; i, d’una altra, per evitar ser acusada de passivitat o connivència davant el possible boicot a l’energia russa de la UE, cosa que seria molt costós en termes econòmics per a Alemanya.

Es creu que tots els individus que seran expulsats en les pròximes hores són agents de la intel·ligència russa. Annalena Baerbock, la ministra d'Afers Estrangers alemanya, ha dit avui que les imatges de Butxa "testifiquen la increïble brutalitat del lideratge rus i d'aquells que segueixen la seva propaganda”; i testifiquen, igualment, “un desig de destruir que sobrepassa tots els límits". "Hem de contrarestar aquesta falta d’humanitat amb la força de la nostra llibertat i de la nostra humanitat. Però també hem de deixar clar que defensarem la nostra llibertat i hem d'estar preparats per a defensar-la".

Baerbock ha anunciat que el govern ha decidit declarar un gran nombre de diplomàtics russos com a persones no grates perquè els individus objectiu de l’expulsió havien "treballat cada dia contra la nostra llibertat i contra la cohesió de la nostra societat": "La seva feina és una amenaça per a aquells que busquen protecció aquí. I ja no ho tolerarem". Aquesta tarda s’ha transmès el missatge a l'ambaixador rus a Berlín. L’anunci té lloc hores després que Lituània hagi decretat l’expulsió de l’ambaixador rus.

Identificats per primer cop des de l'inici de la guerra mercenaris del grup Wagner pro-Putin a la regió del Donbass

El grup Wagner, una unitat paramilitar de mercenaris vinculada al Kremlin, ha estat fotografiat per primera vegada a la guerra d'Ucraïna, dies després que funcionaris occidentals avisessin que intervindrien a la regió oriental del Donbass. El canal de Telegram Wargonzo ha publicat avui una imatge d’un home amb vestit i armament militar al davant de l'hotel Park Inn de la ciutat de Donetsk. A l'espatlla és ben visible la insígnia de la calavera somrient pròpia del grup Wagner. A finals de març, els funcionaris nord-americans van dir que tenien informació segons la qual un miler de mercenaris es desplegarien al Donbass, on Rússia està intentant reorientar els seus esforços bèl·lics. El grup Wagner s'ha relacionat amb Ievgeni Prigozhin, un oligarca nacionalista rus conegut com el xef personal de Vladímir Putin perquè ha organitzat sopars per al president i diversos dignataris visitants. El grup paramilitar lluita des del 2014 a la regió del Donbass, així com a l’Àfrica i a Síria, on se l'acusa de crims de guerra.

La regió de Jitómir, lliure de la presència russa, diu el governador

El governador de Jitómir ha informat aquest migdia que no queden forces russes a la regió, a l'oest de la província de Kíiv i que limita amb Bielorússia al nord.

Biden torna a titllar Putin de "criminal de guerra" i demana que el jutgin

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha tornat a titllar el seu homòleg rus, Vladímir Putin, de "criminal de guerra" i ha demanat que es reuneixin proves per poder-lo jutjar per les atrocitats comeses durant la invasió a Ucraïna, especialment per la suposada massacre de civils a la ciutat ucraïnesa de Butxa. "Se'm va criticar per qualificar Putin de criminal de guerra -ha recordat-. Bé, doncs ja heu vist què ha passat a Bucha. Això ho justifica: és un criminal de guerra", ha reiterat. "Aquest paio és brutal; el que ha passat a Bucha és terrible i tothom ho ha vist", ha afegit Biden en declaracions a la premsa. "Se l'hauria de fer responsable", ha insistit. Biden també ha anunciat que té intenció d'afegir noves sancions contra Rússia, tot i que no n'ha aportat detalls.

Augmenten fins al 5% les assegurances navilieres per entrar en aigües territorials russes

El mercat d'assegurances marítimes de Londres ha ampliat aquest dilluns a totes les aigües del país les zones considerades "d'alt risc", afegint un obstacle més al comerç amb un dels productors d'energia més grans del món. El Comitè Conjunt de Guerra de la indústria d'assegurances navilieres ha afegit tots els ports russos a la seva llista d'àrees en risc de guerra, pirateria, terrorisme i perills relacionats. A la pràctica suposa que qualsevol armador ha de notificar a la seva asseguradora abans d'anar a aquesta zona. La nova condició exigeix, també, el pagament d'una nova prima d'assegurança. Els asseguradors han anunciat primes addicionals de centenars de milers de dòlars per cobrir els vaixells que solquen el mar Negre i el mar d'Azov contra danys al buc o lesions a la tripulació com a resultat d'una acció militar.

Així, un vaixell valorat en uns 30 milions de dòlars hauria de pagar de prima fins al 5% del seu valor. Aquests nous costos addicionals de l'assegurança afegeixen un altre obstacle al comerç amb Rússia per a les companyies navilieres, algunes de les quals s'han mostrat reticents a recollir càrrega a Rússia per por d'incomplir les sancions occidentals.

Angela Merkel defensa la decisió de bloquejar l'entrada d'Ucraïna a l'OTAN el 2008

L’excancellera federal alemanya, Angela Merkel, ha defensat avui la seva decisió de bloquejar l'adhesió d'Ucraïna a l'OTAN l’any 2008, responent així a les dures crítiques del president Volodímir Zelenski. “L'antiga cancellera, doctora Angela Merkel, manté les seves decisions pel que fa a la cimera de l'OTAN de 2008 a Bucarest ", ha dit dilluns una portaveu. Zelenski ha demanat a primera hora d’avui a Merkel i a l'expresident francès Nicolas Sarkozy que viatgessin a Butxa per "fer-se una imatge de la seva política fallida a Rússia. Convido a la senyora Merkel i al Senyor Sarkozy a visitar Butxa i veure en què ha acabat la seva política de concessions a Rússia durant catorze anys. Ells veuran els ucraïnesos torturats amb els seus propis ulls ", ha dit Zelenski.

Els caps dels estats membres de l'OTAN reunits per a la cimera a Bucarest l'any 2008 van discutir la possibilitat d'oferir a Ucraïna l'adhesió a l'OTAN, però finalment van decidir no fer-ho, tement una reacció negativa de Moscou. Merkel i Sarkozy van bloquejar les demandes d'altres estats de l'OTAN per admetre Ucraïna ràpidament.

La portaveu de Merkel ha dit que l'excancellera donava suport als esforços internacionals per posar fi a la invasió russa d'Ucraïna. "Ateses les atrocitats que ara es descobreixen a Butxa i altres ciutats ucraïneses, l'antic cancellera dóna suport a tots els esforços per posar fi a la barbàrie i a la guerra de Rússia contra Ucraïna ", ha reblat la portaveu a l'agència de notícies DPA.

Però el cert és que Zelenski té bona part de raó quan formula les crítiques. Perquè la deriva salvatge del Kremlin sota Vladímir Putin és, a la pràctica, el fracàs de la política internacional de Merkel en relació amb Rússia des què va arribar al poder, el 2006. Més en general, la guerra actual és el fracàs absolut de l’estratègia d’integració a Occident que Berlín, i abans de la unificació alemanya, Bonn, van anar intentant fer en les darreres cinc dècades, amb l’anomenada nova Ostpolitik de Willy Brandt va intentar establir a partir del 1969 una nova manera de relacionar-se amb l’aleshores URSS.  

Lituània esdevé el primer país de la Unió Europea que expulsa l'ambaixador rus

Lituània s’ha convertit aquest dilluns en el primer país de la Unió Europea que expulsa l’ambaixador rus des de la invasió d'Ucraïna. També ha criticat la posició diplomàtica "poc constructiva" de Moscou i ha condemnat les accions russes a Butxa i altres ciutats del país com a "crims de guerra atroces" contra població civil.

Gabrielius Landsbergis, ministre d'Afers Estrangers de Lituània, ha anunciat que el país bàltic expulsava l'ambaixador rus i tancava el seu consolat a la ciutat portuària de Klaipeda. Lituània cridarà a consultes el seu propi ambaixador de Rússia "en un futur pròxim", mentre que tornarà a Kíiv el seu ambaixador a Ucraïna també aviat. "Tots els crims de guerra i crims contra la humanitat comesos per les forces armades russes a Ucraïna no seran oblidats", ha afegit Landsbergis.

Lituània ja no té ambaixador a la Xina després que Pequín rebaixés l'estatus diplomàtic del país bàltic un cop Vílnius va accedir a obrir una oficina de representació de Taiwan. Lituània és un dels defensors més ferotges de noves sancions de la UE contra Rússia, inclosa la prohibició de totes les compres de petroli i gas. El cap de setmana va declarar que va ser el primer país europeu que va aturar les importacions de gas des de Rússia.