La invasió russa d’Ucraïna, en directe (30 de març)

Per seguir el directe del 31 de març, podeu anar aquí.

La intel·ligència dels EUA creu que Putin se sent enganyat pels seus assessors

Les agències d'intel·ligència dels EUA han conclòs que el president de Rússia, Vladímir Putin, se sent enganyat pels seus assessors perquè li estan donant "informació errònia" sobre l'evolució de la guerra a Ucraïna i l'efecte de les sancions a l'economia russa.

"Tenim informació que Putin s'ha sentit enganyat per les forces armades russes, fet que ha provocat una tensió continuada entre Putin i els responsables militars", ha afirmat aquest dimecres la directora de Comunicació de la Casa Blanca, Kate Bedingfield, en roda de premsa.

La funcionària ha concretat que els serveis d'intel·ligència dels EUA han revelat informació que apunta que, per exemple, Putin no sabia que l'exèrcit rus ha estat patint fortes pèrdues al camp de batalla.

Rússia ha retirat de Kíiv menys del 20% de soldats que té a la zona, diuen els EUA

El Pentàgon ha afirmat que Rússia ha "reubicat" en les últimes 24 hores menys del 20% dels seus efectius que són a prop de Kíiv i ha reiterat que aquest moviment no es tracta d'una retirada.

El portaveu del departament de Defensa dels EUA, John Kirby, ha dit en roda de premsa que alguns d'aquests efectius han estat traslladats a Bielorússia, sense oferir xifres en concret.

Tot i aquests moviments, Kirby ha assegurat que "si els russos són realment seriosos sobre rebaixar la tensió, que és el que estan afirmant, haurien d'enviar els soldats cap a casa". "I això no és el que estem veient", ha lamentat.

Els EUA veuen "indicis" que Rússia planeja enviar 1.000 mercenaris al Donbass

Els Estats Units han assegurat aquest dimecres que tenen "indicis" que Rússia planeja enviar "uns 1.000 mercenaris" a la regió del Donbass, a l'est d'Ucraïna, per intensificar la seva ofensiva sobre la regió. Ho ha dit un portaveu del Pentàgon, John Kirby, en una roda de premsa en què ha dit que hi ha senyals que Rússia està buscant aquests soldats a sou a través del Grup Wagner, una companyia militar privada que compta amb mercenaris i forces paramilitars especials txetxenes i que té el suport del Kremlin. Aquest grup estaria buscant reclutar els mercenaris a Síria i països del nord d'Àfrica, com Líbia.

Rússia ofereix a Ucraïna obrir un corredor humanitari per evacuar Mariúpol

El president de Rússia, Vladímir Putin, va rebutjar ahir declarar una treva a Mariúpol per permetre la sortida de 160.000 civils atrapats en el duríssim setge de l'exèrcit rus. No obstant, segons informa Efe, Rússia ha proposat ara a Ucraïna obrir demà dijous un corredor humanitari per evacuar l'estratègica ciutat portuària. Proposa un alto el foc a les 10 h, ha explicat Mikhaïl Mizintsev, responsable del Centre Rus de Control de la Defensa Nacional. El corredor humanitari aniria des de Mariúpol fins a la regió de Zaporíjia, al sud del país, que està controlada per tropes russes.

A la ciutat hi ha unes 160.000 persones que viuen incomunicades, sense electricitat ni calefacció, segons les autoritats ucraïneses. Però Moscou també ha dit que exigeix a Kíiv que garanteixi per escrit el respecte de l'alto el foc abans de les 6 h de dijous tant a l'exèrcit rus com a la Creu Roja i a representants de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), i demana que es garanteixi la seguretat de les columnes d'autobusos amb els evacuats per la ruta acordada, ja que, ha dit, la carretera entre Mariúpol i el port de Berdiansk està essent atacada des de fa dies per unitats ucraïneses amb morter i metralladora.

Hackers russos intenten entrar als sistemes de l'OTAN i de l'exèrcit d'alguns països europeus

Hackers russos han intentat entrar a la xarxa de l'OTAN i al sistema de l'exèrcit d'alguns països europeus, segons Google Threat Analysis ha fet públic en un informe aquest dimecres, recollit per Reuters. L'informa no especifica quins sistemes han estat víctimes de "campanyes de phishing de credencials", però sí que les ha llançat un grup radicat a Rússia anomenat Coldriver o Callisto.

¿On han anat a parar els més de 4 milions de refugiats ucraïnesos?

Quatre milions de persones han fugit d'Ucraïna des de l'inici de la invasió russa, segons informacions d'aquest matí del Comitè per als Refugiats de l'ONU (ACNUR). A més, uns sis milions de persones estan desplaçades dins de la mateixa Ucraïna. En total, doncs, deu milions d'éssers humans han hagut d'abandonar casa seva. Quina ha sigut fins ara la distribució majoritària dels que s'han vist forçats a deixar-ho tot enrere? Les últimes dades compartides per l'ACNUR indiquen que Polònia ha acceptat 2.336.799 refugiats ucraïnesos; Romania, 608.936; Moldàvia, 387.151; Hongria, 364.804; Rússia, 350.632 -en alguns milers de casos, deportats, segons han denunciat les autoritats ucraïneses-; Eslovàquia, 281.172 i Bielorússia, 10.902. Les xifres, però, no són exactes, perquè cal incloure també els quasi 150.000 d'Alemanya i els més de 25.000 que ha rebut l'estat espanyol, dels quals 14.000 s'han instal·lat a Catalunya.

Rússia permetrà als països europeus pagar el gas en euros, però el banc Gazprom ho convertirà a rubles

Un portaveu del govern alemany ha explicat aquest dimecres que el president rus, Vladímir Putin, ha informat per telèfon al canceller alemany, Olaf Scholz, que els països europeus podran seguir pagant el subministrament de gas rus en euros. No obstant, un cop transferits -com de costum- al banc Gazprom, l'entitat els haurà de convertir a rubles. En un comunicat recollit per Efe, el representant del govern, Steffen Hebestreit, ha informat que la trucada s'ha produït a instàncies de Putin per tractar la qüestió dels pagaments a partir de l'1 d'abril.

Putin va anunciar fa una setmana que els "països hostils" -que han participat en les sancions a Rússia per la guerra a Ucraïna- hauran d'assumir el pagament d'energia procedent de Rússia en rubles, en lloc de euros o dòlars. No obstant, ara ha dit a Scholz que "per als socis de contracte europeus no canviarà res". El portaveu del govern alemany ha dit que Scholz no ha "aprovat" aquest procediment, sinó que ha demanat més informació al respecte.

Moscou anuncia que passa a la "fase final" de l'ofensiva a l'est d'Ucraïna

El ministeri de Defensa rus ha assegurat que passava a la "fase final" de les seves operacions a l'est d'Ucraïna com a part d'un aparent canvi d'estratègia, cinc setmanes després de l'inici de la invasió del país. Ígor Konaixenkov, portaveu del ministeri, ha informat que l'exèrcit de Rússia estava duent a terme una "rotació planificada" prop de Kíiv i Txernihiv després d'"aconseguir totes les tasques principals" al nord d'Ucraïna. La mesura, ha dit Konaixenkov, tenia per objectiu "activar operacions als teatres prioritaris i, en primer lloc, completar l'operació per alliberar completament el Donbass", la regió fronterera oriental del país, majoritàriament russòfona.

A partir d'aquesta informació, semblaria que Rússia hauria reduït els objectius a Ucraïna l'última setmana, després de patir nombroses baixes i només poder capturar una de les ciutats importants, Kherson. Malgrat que el president rus, Vladímir Putin, anomena la invasió una "operació militar especial", des del primer moment Moscou va deixar clar que planejava capturar molt més territori i expulsar el govern d'Ucraïna. El que en deia "desnazificació" del país.

Ahir dimarts, després de les converses de pau a Istanbul, Rússia va anunciar una "desescalada" prop de les esmentades Kíiv i Txernihiv, tot i que el governador de la regió ha denunciat que durant la nit passada hi ha hagut bombardejos constants sobre l'última ciutat, com també sobre alguns dels suburbis de Kíiv. Moscou va emmarcar l'anunci en el que anomenava un exercici de "confiança".

Dos advocats russos adverteixen que nombrosos militars els demanen com evitar anar a la guerra

Dos advocats que treballen a Rússia han explicat a Reuters que hi ha nombrosos militars russos que els demanen ajuda legal per evitar anar a lluitar a Ucraïna. L'advocat Mikhaïl Beniaix ha dit que prop de 200 persones s'han posat en contacte amb el seu despatx per preguntar què haurien de fer. El també advocat Pavel Txikov ha escrit a Telegram que hi ha històries semblants de "Crimea, Novgorod, Omsk, Stavropol... Els treballadors demanen ajuda legal".

El 25 de febrer, l'endemà de l'inici de la invasió d'Ucraïna, un comandament de la Guàrdia Nacional de la regió de Krasnodar i onze dels seus homes es van negar a complir una ordre per passar la frontera a Ucraïna, com ha dit l'advocat Txikov, al·legant que l'ordre era il·legal perquè no tenien passaport internacional i perquè la descripció principal de la tasca que se'ls encomanava havia de portar-se a terme a Rússia. Els advocats expliquen que aquests homes han estat acomiadats i han interposat una demanda. Reuters no ho ha pogut verificar.

Zelenski compareixerà per videoconferència al Congrés espanyol dimarts que ve a les 16 hores

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, compareixerà dimarts que ve a les 16 hores per videoconferència al Congrés espanyol. Tots els grups van avalar que el dirigent ucraïnès s'expliqui a les Corts, tal com ha fet amb altres Parlaments de tot el món.

El líder txetxè Ramzan Kadírov diu que no faran cap concessió a Ucraïna

Ramzan Kadírov, líder txetxè aliat de Putin en la guerra d'Ucraïna, acaba de publicar un vídeo al seu canal de Telegram en què assegura que no hi hauria concessions al govern de Volodímir Zelenski. De fet, Kadírov va una mica més lluny i assegura que, contràriament al que havia suggerit el negociador rus Vladímir Medinski i fins i tot avui mateix el ministre d'Exteriors, Serguei Lavrov, suggerir el contrari seria un error. Fins i tot arriba a dir que Putin no s'hauria d'aturar només a Ucraïna, sinó que hauria de continuar l'expansió neoimperial.

Zelenski parla amb Biden sobre "suport" militar a Ucraïna i un nou paquet de sancions a Rússia

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha explicat en una piulada que ha mantingut una conversa d'una hora amb el president dels Estats Units, Joe Biden. Han parlat "de la situació al camp de batalla i a la taula de negociació", i sobre "suport defensiu específic, un nou paquet de sancions, i ajuda financera i humanitària".

En un comunicat, la Casa Blanca ha informat que Biden ha explicat a Zelenski que els EUA donaran 500 milions de dòlars més a Ucraïna, sense especificar si amb finalitats militars o humanitàries.

Els russos donen un suport més que majoritari a la gestió de Vladímir Putin

Si les enquestes serveixen per mostrar una radiografia concreta de la societat, o per mesurar la temperatura d'aquesta mateixa societat en un moment exacte, la que acaba de fer pública el Levada Center de Moscou –l'empresa demoscòpica independent més important de Rússia– indica que la guerra de Putin –com en diuen les cancelleries occidentals per guardar una respectuosa distància amb el poble rus– no és de Putín, sinó de Rússia contra Ucraïna.

Els índexs d'aprovació de la gestió del president de la Federació Russa han arribat aquest mes de març al 83%, el millor registre des de l'abril del 2018, mesos abans de la celebració del Mundial de Futbol. A més, resulta notòriament espectacular el salt entre el febrer d'aquest mateix any, abans de la invasió, i el març, amb la guerra ja en marxa, amb una diferència de 12 punts a favor de Putin. En termes històrics, els resultats actuals no queden tan lluny dels millors, obtinguts el juny del 2015, quan Putin va arribar a rebre l'aprovació del 89% dels russos.

Però en una societat en què els mitjans de comunicació no poden ser un contrapoder del poder polític, amb un Parlament que acaba d'aprovar lleis que encotillen i emmordassen la premsa –fer servir la paraula guerra o difondre informacions falses, segons el Kremlin, pot implicar fins a 15 anys de presó– i amb uns canals de televisió estatals que exerceixen un ferri control sobre la informació, cal posar en quarantena la validesa de les enquestes d'opinió.

L'ARA s'ha posat aquesta mateixa tarda en contacte amb els responsables del Centre Levada per abordar totes aquestes qüestions i plantejar la dificultat de mesurar l'estat de l'opinió pública en un país que ha perdut la llibertat. De moment, no n'hem rebut resposta.

Putin i Draghi mantenen la primera conversa telefònica des de l'inici de la guerra per parlar sobre com pagar el gas en rubles

El president rus, Vladímir Putin, i el primer ministre italià, Mario Draghi, han mantingut aquest dimecres la primera conversa telefònica des de la invasió d'Ucraïna el 24 de febrer. Han parlat d'un sistema de pagament del gas rus en rubles, segons ha informat l'oficina de Draghi i recull Reuters. A causa de les sancions occidentals contra Rússia, Putin exigeix que es paguin les seves exportacions d'energia amb rubles, i no com abans en euros o dòlars. Itàlia és molt dependent del gas rus. Draghi ho ha rebutjat prèviament, però en aquesta ocasió l'oficina del primer ministre ha evitat informar sobre quin ha sigut el posicionament italià.

El ministeri de Defensa rus diu que les seves forces prop de Kíiv i el nord del país es reagrupen per concentrar-se al Donbass

El ministeri de Defensa rus ha informat aquest dimecres que les seves forces prop de Kíiv i el nord de la ciutat de Txernihiv s'estan reagrupant per concentrar-se en altres àrees clau i completar "l'alliberament" de la zona del Donbass, informa Reuters. Tot i això, els atacs russos als dos llocs han continuat avui. Al comunicat, Rússia afirma que s'han complert "tots" els objectius de la primera fase de la invasió, que defineix com una operació militar especial a Ucraïna. "L'objectiu de reagrupar les forces armades russes és intensificar accions en àrees prioritàries i, sobretot, completar l'operació per alliberar tot el Donbass", explica el ministeri.