L'avanç de les tropes russes a Ucraïna, minut a minut (3 de març de 2022)

Donem per acabat el seguiment del setè dia d’invasió a Ucraïna. Podeu seguir el directe de la vuitena jornada aquí.

L'energia, l'altra gran arma, i el dilema moral d'Occident per evitar la destrucció total d'Ucraïna

La Casa Blanca ha rebutjat les crides dels legisladors republicans i demòcrates per imposar una prohibició a les importacions de petroli rus als Estats Units argumentant que un embargament limitaria l'oferta mundial i augmentaria els preus per als consumidors. "No tenim un interès estratègic en reduir el subministrament global d'energia, i això augmentaria els preus de la gasolina per al poble nord-americà, a tot el món, perquè reduiria el subministrament disponible", ha dit la secretària de premsa de la Casa Blanca, Jen Psaki. "És tan senzill com que menys oferta fa augmentar els preus, i això és sens dubte un factor important per al president... en aquest moment". Els comentaris de Psaki han tingut lloc de després que Nancy Pelosi, la demòcrata més poderosa del Capitoli, n'hagi demanat la prohibició dient als periodistes que era partidària de "prohibir-ho... prohibir l'arribada del petroli de Rússia”.

És un més dels dilemes morals d'Occident. Que l'OTAN no vulgui entrar en guerra amb Rússia és no només lògic sinó sensat. Ningú no té interès en destruir definitivament el planeta amb una guerra nuclear. Però ¿es poden demanar als ciutadans dels Estats Units i d'Europa, a tothom, més sacrificis per evitar la destrucció total d'Ucraïna i la mort de milers o potser centenars de milers de persones?

Des que va començar la guerra, en comptes de reduir les importacions de combustibles fòssils de Rússia, la Unió Europea les ha augmentat. La UE envia, de fet, 700 milions de dòlars al dia a Moscou a canvi de l'energia que rep; els milions de dòlars amb què Vladímir Putin està finançant la seva guerra per arrasar Ucraïna pel senzill fet de creure que és part de Rússia, i que hi té tot el dret.

L'alcalde de Kíiv intenta aixecar l'ànim en una ciutat que s'enfronta a un setge cruel

"La capital [d'Ucraïna] viu sota la llei marcial. La situació és difícil però controlada. He fet una volta per la ciutat. He baixat a una de les estacions de metro on la gent fa dies que s'amaga. Comunicant-me, consultant per necessitats, animat. L'estat d'ànim a Kíiv és patriòtic i decidit, tothom agraeix [l'esforç] als nostres soldats i n'està orgullós. Les autoritats de la ciutat estan fent tot el possible per garantir que Kíiv tingui una infraestructura crítica. I també preparen la ciutat per a possibles esdeveniments difícils. A la capital, s'han instal·lat punts de control, talls de trànsit als carrers i s'ha imposat el toc de queda. Demano a tothom que segueixi les normes clau de seguretat. Això és extremadament important! Estic convençut que superarem adequadament aquest repte extremadament difícil de la història del nostre estat. I guanyarem! Tots junts!"

És part de l'arenga i la propaganda amb què Vitali Klitxkó, l'alcalde, intenta aixecar els ànims de la població, que, a través del seu canal de Telegram, pot rebre els missatges de tots els oficials del govern i la resistència. Però més enllà de la convicció de les seves paraules, el cert és que Kíiv s'enfronta, molt probablement, a un setge llarg i cruel.

Avui, per exemple, l'alcalde de Mariúpol, Sergei Orlov, ciutat del sud, a la costa del mar Negre, clau per als russos per tal d'establir un passadís des de la península de Crimea fins a la regió del Donbass, ha explicat que "la situació és força crítica". Ho feia en una entrevista amb la CNN, en què ha aprofitat per demanar a Occident més suport militar. "Estem demanant ajuda, ajuda militar, i l'estem esperant. Les nostres forces són molt valentes, però estem envoltats per l'exèrcit rus, que té més gent al seu exèrcit". Fa tres dies, ha dit, que no tenen aigua corrent, ni llum ni gas. Després de 26 hores d'un intens bombardeig, l'alcalde ha assegurat que "estan destruint la nostra ciutat amb totes les armes, des de l'artilleria, el bombardeig d'avions, els coets tàctics, els sistemes de llançament de coets múltiples".

Les imatges que el govern ucraïnès ha fet arribar són molt explícites, una destrucció com la d'Alep o Grozni. És, ateses les paraules que Putin ha dit avui des del Kremlin, el que malauradament els pot esperar als habitants de Kíiv. Un setge per acabar amb la seva resistència i queviures i aigua. I per acabar amb la seva moral, el llançament continuat de bombardejos. Encara ha d'arribar el pitjor a Kíiv?

El periodista espanyol Pablo González, detingut i acusat d'espionatge a Polònia

El periodista i politòleg espanyol Pablo González va ser detingut fa quatre dies i es troba a la presó provincial de Rzeszów, amb càrrecs de presumpte espionatge, segons acaben d'informar diplomàtics espanyols al seu advocat, Gonzalo Boye. A González se li ha aplicat l'article 130.1 del Codi Penal polonès. Rzeszów es troba a 334 quilòmetres al sud de Varsòvia.

A l'ARA també passem de Kíev a Kíiv

Al diari ARA, com en altres mitjans d'arreu del món, creiem que ha arribat el moment d'escriure Kíiv en comptes de Kíev, que era la manera tradicional d'anomenar la capital ucraïnesa. Fins ara utilitzàvem la transcripció a partir de la forma russa (a la foto), malgrat que el nom oficial adoptat per Ucraïna el 1995 era Kíiv. De fet, ja fèiem servir les formes ucraïneses amb molts altres topònims del país, i tant la proposta de l'IEC de transcripció del ciríl·lic com el Nomenclàtor mundial, aprovat per la Secció Filològica el 2021, avalen el canvi.

El Regne Unit sanciona dos oligarques més

El govern del Regne Unit ha sancionat Igor Shuvalov i Alisher Usmanov, dos oligarques més. Tots dos amics del president rus, Vladímir Putin, tenen conjuntament uns actius valorats en uns 19.000 milions de dòlars. Londres congela qualsevol accés a aquests bens, inclosa la possibilitat d'accedir a les mansions que tenen, valorades en milions de lliures. Tots dos, a més, no podran entrar al Regne Unit. Des del 2017, Usmanov era patrocinador de l'Everton, club que ahir va rescindir un contracte vigent des del 2017, i que s'acabava aquest any.

33 morts i destrucció total de Txerníhiv

Les autoritats ucraïneses han elevat a 33 el nombre de morts per atacs aeris a la població de Txerníhiv, situada a 140 quilòmetres al nord de Kíiv. A partir de primera hora de la tarda, els equips de rescat han pogut començar a treballar en la retirada de les víctimes. Les tasques de rescat s'han interromput perquè ha començat un "fort bombardeig", segons han informat els serveis d'emergència.

La Guerra Freda s'ha tornat "calenta", diu el cap de la intel·ligència exterior russa

El cap de la intel·ligència exterior de Rússia ha reaccionat a les comparacions amb la Guerra Freda de l'actual enfrontament entre el món occidental i Rússia. Citat per l'agència Interfax, ha dit que això ja no era una guerra freda, sinó una "guerra calenta".

Zelenski: "Si cau Ucraïna, Lituània, Letònia, Estònia seran els següents"

A la conferència de premsa que Volodímir Zelenski ha ofert aquesta tarda des de Kíiv, el president ucraïnès ha expressat els pitjors temors si els russos aconsegueixen esclafar el seu país. "Podeu apostar-hi: si nosaltres ja no hi som, llavors Lituània, Letònia i Estònia seran els següents. I després Moldàvia, Geòrgia, Polònia, etc. Desfilaran fins al Mur de Berlín, creieu-me".

L'ONU tem que la xifra de desplaçats arribi als 10 milions de persones

Stéphane Dujarric, portaveu de l'ONU, ha afirmat que, segons les seves projeccions, més de 10 milions de persones fugiran de casa seva si s'allarga la invasió russa d'Ucraïna. També es preveu que, d'aquestes persones, 4 milions busquin refugi en altres països.

La sèrie de Volodímir Zelenski, comprada per cadenes de televisió de tot el món

Menys a Rússia i els seus països satèl·lit, la sèrie Servidor del poble, protagonitzada per Volodímir Zelenski durant la seva etapa d'actor i abans d'esdevenir president d'Ucraïna i una icona mundial, està sent adquirida per emetre's en cadenes de televisió de gairebé tot el món, assegura el diari The Wall Street Journal.

Rússia i Ucraïna acorden establir corredors humanitaris

Les delegacions negociadores d'Ucraïna i de Rússia han acordat aquest dijous establir corredors humanitaris per evacuar civils i entregar medicaments i aliments als punts amb combats més intensos, han informat les dues parts. En un comunicat conjunt, afirmen que podria haver un "alto el foc temporal" en aquests corredors, però només quan s'estiguin produint les evacuacions. "Per desgràcia, no hem aconseguit els resultats esperats", ha dit el negociador i assessor presidencial ucraïnès Mikhaïlo Podoliak. Segons la part ucraïnesa, a principis de la setmana que ve hi haurà una tercera ronda de negociacions.

Ucraïna: "No hem obtingut els resultats que esperàvem"

D'acord amb la delegació ucraïnesa, "no hem ontingut els resultats amb què comptàvem", en les negociacions que han tingut lloc a la frontera bielorussa. Amb tot, han acordat una nova ronda "aviat", informa AFP, en un primer flash que no anuncia gens optimisme. Amb tot, Ucraïna i Rússia han acordat la creació de corredors humanitaris per evacuar els civils, segons ha dit el conseller presidencial ucraïnès, Mykhailo Podolyak.

La Xina nega que demanés a Putin frenar la invasió a Ucraïna fins que s'acabessin els Jocs Olímpics d'Hivern

La Xina ha negat haver demanat a Rússia frenar la invasió d'Ucraïna fins que no s'acabessin els Jocs Olímpics d'Hivern de Pequín. Ha respost així a alts càrrecs dels EUA, consultats per la CNN, que afirmaven que funcionaris xinesos van demanar al Kremlin que deixés l'operació militar per a després dels Jocs.

Putin assegura que la invasió d'Ucraïna avança tal com estava previst

El president rus, Vladímir Putin, ha assegurat en un discurs televisat que l'operació per envair Ucraïna avança tal com estava previst i ha lloat els soldats russos, que ha qualificat d'herois.