La invasió russa d’Ucraïna, en directe (29 de març de 2022)

Donem per acabat el seguiment del 24è dia d’invasió a Ucraïna. Podeu seguir el directe de la 35a jornada aquí.

L'exprimer ministre rus entre el 2000 i el 2004 tampoc no confia en la voluntat negociadora de Putin

Mikhaïl Kassiànov, primer ministre de Rússia entre els anys 2000 i 2004 i ara un crític del president Vladímir Putin, tampoc no confia gens en la possibilitat que el president de la Federació aixequi el peu de l'accelerador. En declaracions a Sky News, Kassiànov ha dit: "No crec que tinguem cap indici que el senyor Putin estigui preparat per fer cap concessió. No crec que aquestes negociacions donin fruits per aquesta senzilla raó: el senyor Putin està boig per Crimea, i el poble ucraïnès mai acceptarà reconèixer Crimea com a part de la Rússia de Putin". Preguntat sobre la declaració de Rússia que "reduirà dràsticament" la seva activitat militar centrada a Kíiv i Txerníhiv, ha afegit: "No veig cap connexió entre les negociacions a Turquia i la reducció de les operacions al voltant de Kíev i Txerníhiv".

Zelenski espera fets més que no pas paraules de Rússia

En un nou vídeo penjat al seu canal de Telegram aquesta nit, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha assegurat que "els senyals que ens arriben de la plataforma de negociació es poden qualificar de positius". Amb tot, també ha recordat que "aquests senyals no ofeguen el soroll ni la trencadissa dels obusos russos". El president, conscient que, fins ara, Moscou ha dit una cosa i ha fet la contrària, no ha volgut enganyar els ucraïnesos i ha afirmat: "Per descomptat, veiem tots els riscos. Per descomptat, no veiem cap raó per confiar en les paraules de certs representants d'un estat que continua lluitant per la nostra destrucció. Els ucraïnesos no som ingenus. Els ucraïnesos ja hem après durant aquests 34 dies d'invasió i durant els últims vuit anys de la guerra al Donbass que només es pot confiar en un resultat concret".

Els pròxims dies, un cop Rússia respongui a l'oferta que Kíiv ha dut fins a Turquia, es podran tenir més certeses sobre la possibilitat d'un alto el foc. De moment, si Ucraïna i Zelenski no es refien de Moscou, qui tampoc no ho fa són els aliats occidentals, amb els Estats Units i el Regne Unit al capdavant.

La Casa Blanca adverteix que Rússia està redistribuint les seves tropes a Ucraïna però no les retira

La portaveu de la Casa Blanca, Kate Bedingfield, ha explicat aquest dimarts que Rússia està redistribuint les seves tropes a Ucraïna però que no les retira. Aquesta tarda el president dels Estats Units (EUA), Joe Biden, s'ha mostrat molt escèptic sobre l'anunci de Rússia de reduir dràsticament les seves activitats militars a prop de Kíiv i Txerníhiv.

Explosions als afores de la ciutat russa de Belgorod, a prop de la frontera amb Ucraïna

Aquesta nit s'han sentit una sèrie d'explosions als afores de la ciutat russa de Belgorod, a prop de la frontera amb Ucraïna, segons ha anunciat el governador local, que ha afegit que no havien causat víctimes. Vyacheslav Gladkov ha informat a través de les xarxes socials que les explosions s'han produït prop del poble de Krasny Oktyabr, a uns 30 quilòmetres al sud-oest de Belgorod. Un vídeo publicat en línia des de dos mitjans locals de Belgorod sembla mostrar munició que esclata a la distància, però l'agència Reuters no ha pogut confirmar immediatament que aquest fos el cas. Belgorod es troba a 80 quilòmetres al nord de la ciutat ucraïnesa de Khàrkiv, que les forces russes han martiritzat sense descans des de l'inici de la invasió.

Putin admet que s'han fet "avenços" en les negociacions amb Ucraïna en una conversa amb Macron

El president rus, Vladímir Putin, ha admès aquest dimarts que s'han fet "avenços" en les negociacions amb Ucraïna en una conversa telefònica amb el seu homòleg francès, Emmanuel Macron. Tot i això, manté la seva voluntat de continuar amb l'ofensiva al país. N'han informat fonts de l'Elisi, que assenyalen que Putin no vol renunciar als seus objectius militars, en particular Mariúpol, i consideren "molt prematurs" els possibles punts d'acord.

La trucada ha durat una hora. El president s'havia reunit prèviament per videoconferència amb el president dels Estats Units (EUA), Joe Biden, juntament amb els caps de govern del Regne Unit, Boris Johnson; Alemanya, Olaf Scholz, i Itàlia, Mario Draghi. En les pròximes hores, Macron tindrà una conversa amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, per escoltar la seva versió sobre els contactes amb Rússia que van tenir lloc dimarts a Turquia.

Segons l'Elisi, la negociació implica donar a Ucraïna un estatut de neutralitat, però assenyala que el diàleg està encallat pel que fa a la definició de les fronteres, mentre que la guerra està activa. Putin ha rebutjat la petició de Macron de fer una treva a Mariúpol per permetre la sortida de 160.000 civils.

Per què Moscou no acceptarà la proposta ucraïnesa?

Amb independència del molt més que relatiu optimisme amb què han acabat les converses d'avui a Istanbul entre Rússia i Ucraïna, Mihailo Podolyak, conseller del cap de l'oficina del president Volodímir Zelenski, un home que ha estat present a totes les rondes de negociació des la primera, que va tenir lloc el 28 de febrer, ha publicat en el seu canal de Telegram una interessant valoració sobre el que realment hi ha en joc.

Diu així: "Istanbul ha permès fixar una sèrie de les posicions contractuals més importants que ha acceptat per a la consideració la Federació Russa. El Tractat de Garanties de Seguretat, de fet, no pressuposa, en teoria sinó a la pràctica, una eina eficaç per protegir el nostre territori i la nostra sobirania. Els països garants són, per dir-ho d'alguna manera, els principals exèrcits del món, inclosos els [que tenen] poder nuclear, que assumeixen obligacions legals específiques: intervenir en qualsevol conflicte a Ucraïna, per al subministrament immediat d'armes. Cal dir que aquest tractat també permet iniciar una revisió de l'antic model de seguretat global, que no ha mostrat eficàcia en la situació actual, i passar a models més efectius. Ucraïna sembla fort com a iniciadora de la reforma de l'arquitectura de seguretat global. A més, Ucraïna rep garanties d'entrada obligatòria al mercat únic de la Unió Europea com a membre de ple dret: el que és extremadament important tant pel que fa al finançament de programes a gran escala com la modernització de l'economia, i pel que fa a evitar tràmits burocràtics excessius en el camí d'adhesió a la UE. Per separat, la presència juntament amb els Estats Units, Gran Bretanya, Turquia, Alemanya i altres països russos [es refereix a Bielorússoa] com a signants de l'acord multilateral imposa moltes càrregues addicionals als russos i ens permet no passar a un format bilateral complicat. Només en el marc d'un acord multilateral es pot evitar la naturalesa tradicional russa de no respectar els acords vinculants. Vull destacar especialment la secció relativa a Crimea. [S'estableixen] converses bilaterals directes sobre la qüestió de Crimea i [un període de temps per arreglar la situació actual] de 15 anys. És una proposta revolucionària. Ja que això significa, almenys, el retorn de la qüestió de Crimea a l'agenda de negociacions. Abans d'això, els russos s'havien negat rotundament a fer-ho. A més, ens permet preservar les interpretacions legals actuals de Crimea, ja que per a nosaltres Crimea, per descomptat, forma part d'Ucraïna. La negativa a l'escalada militar mútua sobre la qüestió de Crimea és la clau per a un final general de la guerra".

Els negociadors russos han dit que respondran properament a la proposta. Però alguns elements del resum que n'ha fet Podolyak fan pensar que el Kremlin no accedirà a donar-ne el vistiplau, llevat que Vladímir Putin faci un gir de 180 graus en la seva política i en les seves ambicions, circumstància més aviat poc probable.

Encara que fos amb un termini de 15 anys per resoldre la situació, incloure Crimea com un punt a discutir en el futur en un hipot]etic acord de pau no entra dins dels càlculs de Moscou. Podolyak diu que "això significa, almenys, el retorn de la qüestió de Crimea a l'agenda de negociacions". Però per a Putin, Crimea és Rússia i no admet discusions possibles. I el fet que Kíiv digui "almenys" implica una acceptació de mínims i, a la pràctica, l'assumpció de l'estatu quo posterior a l'annexió il·legal. En qualsevol acord de pau, però, la redacció de les clàusules és fonamental i es podria entrar en un estira i arronsa.

Avui, les borses, especialment a Moscou, han reputat lleugerament perquè s'ha albirat una possible pau. Però atès el que de moment hi ha negre sobre blanc a la taula de negociacions, es podria dir que és molt més fruit més del desig que no pas de la realitat.

D'altra banda, aquesta tarda, la portaveu del ministeri d'Exteriors rus, Maria Zakharova, ha tornat a la retòrica habitual de Putin, la del 24 de febrer: "desnazificació i desmilitarització" d'Ucraïna. A Occident, a més, ni el Regne Unit ni els Estats Units confien en Rússia; a Ucraïna encara menys. La guerra encara s'allargarà setmanes sinó mesos i l'anunci d'avui del Kremlin sembla poc més que una tàctica dilatòria per guanyar temps i tornar a la càrrega sobre la capital des don Volodímir Zelenski dirigeix la resistència.

Biden, molt escèptic davant l'anunci rus de "reduir dràsticament" l'activitat militar a Kíiv i Txerníhiv

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha assegurat aquesta tarda que no "interpretarà res" sobre l'anunci de Rússia de reduir dràsticament les seves activitats militars a prop de Kíiv i Txerníhiv. "Anem a veure si fan el que suggereixen", ha afirmat, en una compareixença de premsa a la Casa Blana després d'una reunió amb el primer ministre de Singapur, Lee Hsien Loong. A mesura que avaluen les accions de Rússia, els EUA i els seus aliats continuaran "aplicant sancions, proporcionant a Ucraïna ajuda letal i supervisant les discussions diplomàtiques en curs", ha dit també el president.

Un astronauta nord-americà pren el comandament de l'Estació Espacial Internacional de mans d'un rus

Mentre a la Terra la situació no para de complicar-se, a l'espai les relacions entre els Estats Units i Rússia semblen, malgrat tot, una mica menys tibants. Així, l'astronauta de la NASA Thomas Mashburn ha assumit temporalment el comandament de l'Estació Espacial Internacional (ISS), segons informa Tass. El membre de la tripulació russa Anton Shkaplerov ha lliurat una clau simbòlica de l'ISS a Mashburn en una cerimònia especial. "Tom, et conec bé, ets un professional i seràs un comandant professional de la ISS", li ha dit Shkaplerov. Mashburn ha desitjat als membres de la tripulació de la nau espacial Soiuz MS-19 un aterratge perfecte. Abans de tornar a la Terra a finals d'abril, Mashburn lliurarà la clau a Oleg Artemiev, que avui ha assumit la responsabilitat del segment rus de l'estació. Els ocupants actuals de la ISS són, per part de Roscosmos, l'agència espacial russa, Anton Shkaplerov , Piotr Dubrov, Oleg Artemiev, Denis Matveiev i Serguei Korsakov; Mark Vande Hei, Raja Chari, Thomas Mashburn i Kayla Barron de la NASA, i Matthias Maurer de l'Agència Espacial Europea. La invasió d'Ucraïna i totes les conseqüències que n'han derivat han posat en qüestió el futur de la ISS.

Demà a les 10.19, hora de Moscou, la càpsula Soiuz MS-19 s'haurà separat del mòdul Rassvet del segment rus de la ISS. Tornen a la Terra Shkaplerov, Dubrov i Vande Hei. L'aterratge es preveu cap a les 14.29, hora de Moscou, al sud-est de Jezkazgan, al Kazakhstan.

Putin diu a Macron que els "nacionalistes" de Mariúpol han de deposar les armes

El president rus, Vladímir Putin, ha informat el seu homòleg francès, Emmanuel Macron, "detalladament" de les mesures que està duent a terme l'exèrcit rus per proporcionar ajuda "humanitària urgent i garantir l'evacuació segura dels civils, inclosos els de Mariúpol", ha assegurat en un comunicat el Kremlin, transmès per l'agència Interfax. Putin ha recordat a Macron que per resoldre la situació humanitària d'aquesta ciutat, els "militants nacionalistes ucraïnesos" han de deixar de resistir i deposar les armes.

Els EUA, França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit desconfien de la disminució de l'activitat russa al voltant de Kíiv

Els líders dels EUA, el Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia han acordat aquest dimarts fer una crida conjunta a la resta d'aliats occidentals a no abaixar la guàrdia contra Rússia. Avui, després de la reunió que hi ha hagut entre les delegacions de Moscou i Kíiv a Istanbul, els representants del Kremlin han indicat que reduiria els combats al voltant de la capital ucraïnesa i la ciutat de Txerníhiv. D'acord amb Downing Street, Joe Biden, Emmanuel Macron, Olaf Scholz, Mario Draghi i Boris Johnson han acordat que "no hi hauria cap relaxació de la determinació occidental fins que s'acabi l'horror infligit a Ucraïna".

De fet, fonts de la intel·ligència dels EUA han ofert aquesta tarda una valoració pessimista de l'anunci del règim de Putin. Qualsevol moviment de les forces russes al voltant de Kíiv és un "redesplegament, no una retirada". El funcionari, esmentat per la CNN, ha advertit que el món ha d'estar preparat per veure com continua l'ofensiva sobre Ucraïna.

El líder de la república autoproclamada de Donetsk diu que es podrien plantejar unir-se a Rússia

El líder de la república autoproclamada de Donetsk, Denís Puixilin, ha dit que es podrien plantejar unir el seu territori a Rússia, informa Reuters. Amb tot, ha comentat que la qüestió es posaria damunt la taula un cop hagin aconseguit unificar la resta de la regió.

Macron diu a Putin que Europa no pagarà el gas en rubles

Citant fonts del Palau de l'Elisi, l'agència Reuters assegura que al llarg de la conversa que han mantingut aquesta tarda el president francès, Emmanuel Macron, i el seu homòleg rus, Vladímir Putin, el primer li ha comentat que Europa no pagarà el gas en rubles. Aquest matí, en la seva compareixença diària amb els mitjans de comunicació, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, havia assegurat que no hi havia alternativa i que no hi hauria enviaments de gas de franc. Putin va donar com a termini aquest dijous. Els contractes amb les proveïdores, però, indiquen que s’han de satisfer en euros o dòlars.

Londres confisca un iot de 58 metres d'eslora perquè es creu que és de propietat russa

El ministeri de Transports del Regne Unit ha confiscat avui el primer superiot rus en aigües britàniques com a part de les sancions contra el Kremlin. El Phi, de 58 metres d'eslora i un valor estimat de 38 milions de lliures esterlines (45 milions d'euros), no ha pogut sortir de Canary Wharf a migdia, tot i que ho tenia programat. La propietat està "deliberadament ben amagada", però es creu que està vinculada a un empresari rus no identificat encara. El iot es va identificar per primera vegada com a propietat de Rússia el 13 de març. El iot pot allotjar fins a 12 persones i compta amb sis cabines.

Rússia adverteix que respondrà a les expulsions de diplomàtics a Bèlgica, Irlanda, els Països Baixos i Txèquia

"Els respondrem a tots". Aquesta és la resposta de Moscou a les expulsions de diplomàtics russos de Bèlgica, Irlanda, els Països Baixos i Txèquia. Ho ha dit la portaveu del ministeri d'Exteriors de Rússia, Maria Zakhàrova, com recull l'agència oficial Tass. Rússia ha sortit al pas de l'expulsió de 17 diplomàtics russos dels Països Baixos, i la declaració de persones no grates a 21 funcionaris de Bèlgica i quatre a Irlanda. Txèquia, per la seva banda, ha expulsat un diplomàtic.

Irlanda expulsa quatre diplomàtics russos

Irlanda ha expulsat avui quatre alts funcionaris de l'ambaixada russa perquè "les seves activitats no han estat d'acord amb els estàndards internacionals de comportament diplomàtic". L'ambaixador rus a Irlanda, Iuri Filatov, va ser cridat al departament d'Afers Estrangers de Dublín per comunicar-li la decisió. Amb tot, no se li ha demanat que abandoni el país, perquè el govern irlandès creu "que els canals diplomàtics entre Irlanda i la Federació Russa haurien de continuar oberts". Dublín no ha proporcionat més detalls sobre el motiu de l'expulsió dels funcionaris, però el primer ministre Micháel Martin ha comentat que havia rebut "assessorament de seguretat" i que la mesura s'havia fet d'acord amb l'article 9 de la Convenció de Viena sobre Relacions Diplomàtiques del 1961. Avui s'ha sabut també l'expulsió de diplomàtics russos dels Països Baixos (17) i de Bèlgica (21). I, anteriorment, la República Txeca havia expulsat un altre representant rus.