La invasió russa d’Ucraïna, en directe (28 de març de 2022)

Donem per acabat el seguiment del 33è dia d’invasió a Ucraïna. Podeu seguir el directe de la 34a jornada aquí

Bloomberg suspèn les seves operacions a Rússia i Bielorússia per la guerra

Bloomberg LP, la companyia de programari financer i matriu de l'agència de notícies Bloomberg News, ha decidit suspendre les seves operacions a Rússia i Bielorússia en resposta a la invasió d'Ucraïna.

Segons ha comunicat la mateixa agència, els clients en aquests dos països no podran accedir a cap dels productes financers de l'empresa, incloses les bases de dades, molt utilitzades pels professionals de les finances.

A més, també s'han desactivat les opcions per comerciar a través de les plataformes amb diversos valors russos en compliment de les sancions imposades pels Estats Units i altres països, i s'han retirat les accions de companyies russes dels índexs globals de Bloomberg.

Biden diu ara que no defensa un canvi de règim a Rússia

El president dels Estats Units, Joe Biden assegura ara que no defensa un canvi de règim a Rússia, i ha explicat que la referència a la sortida del poder del president rus, Vladímir Putin, que va fer dissabte en un discurs des de Varsòvia expressava “indignació moral” davant la invasió russa contra Ucraïna. “Estava expressant la indignació moral que sentia [...]. No estava articulant un canvi en la política” respecte a Rússia, ha volgut deixar clar Biden en un acte a la Casa Blanca en què ha presentat la seva proposta pressupostària, un dia després de tornar de la seva gira europea.

En aquesta peça podeu llegir què va dir el president dels Estats Units sobre les capacitats de Putin per continuar dirigint Rússia.

El Pentàgon envia a Alemanya sis avions especialitzats en la guerra electrònica

El Pentàgon ha enviat avui sis avions E/A-18G Growler de la Marina –coneguts per les seves capacitats per conduir la guerra electrònica des de l'Estació Aèria Naval de Whidbey, a l'estat de Washington, fins a la base aèria de Spangdahlem a Alemanya–. Aquest desplegament s'acompanya d'uns 240 tripulants, pilots i personal de manteniment. Aquests aparells s'utilitzen principalment per dur a terme tasques de guerra electrònica, inclosa la inutilització de radars per ajudar a anul·lar suprimir les defenses antiaèries. "S'hi despleguen d'acord amb els nostres esforços per reforçar les capacitats de dissuasió i defensa de l'OTAN al llarg del flanc oriental", ha dit John Kirby, responsable de premsa del Pentàgon.

Borrell destaca l'"eficàcia" de l'ajuda militar donada per la UE a Ucraïna

L'alt representant comunitari per Afers Exteriors, Josep Borrell, ha dit que el suport militar que la Unió Europea està donant a Ucraïna per defensar-se de la invasió russa és "molt gran", ha assenyalat que s'està invertint en el segon tram de l'assistència de fins a 1.000 milions d'euros assignada per a la qüestió. "L'eficàcia d'aquesta ajuda militar està sent molt gran", ha recalcat en una compareixença davant la Comissió d'Afers Exteriors del Parlament Europeu, en què ha valorat especialment les armes de defensa antitancs i antiavions subministrades per països de la UE a Ucraïna, informa Efe.

Els Estats Units consideren que la intoxicació d'Abramóvitx pot haver sigut per causes ambientals

Un funcionari de l'administració nord-americana ha suggerit que el multimilionari rus Roman Abramóvitx i els negociadors de pau ucraïnesos podrien haver emmalaltit a causa de factors ambientals i no per enverinament. La informació, revelada per l'agència Reuters, ha tingut lloc després que The Wall Street Journal i el mitjà d'investigació Bellingcat informessin que Abramóvitx i els negociadors havien patit símptomes d'una presumpta intoxicació a principis d'aquest mes després d'una reunió a Kíiv, on intentaven establir converses de pau entre Moscou i Ucraïna. L'oficial nord-americà va dir: "La intel·ligència suggereix altament que [els problemes de salut han tingut una causa] mediambiental, per exemple, no d'enverinament". Reuters, però, no n'ha donat més detalls.

Amb tot, el fet que l'opositor al Kremlin Aleksei Navalni i que l'exespia rus Serguei Skripal i la seva filla Júlia resultessin enverinats amb Novitxoc és prou per aixecar una ombra de dubte sobre la versió de la intel·ligència nord-americana.

Els presidents dels Parlaments de la UE, reunits, expressen el seu suport a Ucraïna

Els presidents dels Parlaments d'estats de la Unió Europea (UE) han iniciat aquest dilluns a Eslovènia una conferència de dos dies en què han expressat la seva solidaritat amb Ucraïna. El president de la cambra legislativa eslovena, Igor Zorcic, ha inaugurat la conferència amb una condemna de la invasió russa a Ucraïna, i ha exigit el cessament immediat de la guerra, recull l'agència STA. També la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha recordat la resolució de l'Eurocambra que reclamava la fi de la guerra.

Eren presents a l'acte la presidenta del Congrés de Diputats, Meritxell Batet, i el president del Senat, Ander Gil. Batet ha assenyalat el perill de la "polarització i el populisme" durant la seva intervenció, mentre que Gil ha instat a la "unitat" davant la invasió russa: "La pau no es construeix sola i la indiferència no és una posició legítima".

Soldats russos, per una zona de Txernòbil molt contaminada sense cap protecció contra la radiació

Els soldats russos que van prendre part en la presa de central nuclear de Txernòbil van conduir els seus vehicles blindats per una zona altament tòxica anomenada Bosc Vermell sense portar cap protecció contra la radiació, han informat els treballadors de la tristament famosa nuclear, segons informa l'agència Reuters. L'acció ha sigut qualificada de "suïcida" pels mateixos empleats. Mentre conduïen, els soldats van aixecar núvols de pols radioactiva. Txernòbil va ser un dels primers llocs que les forces russes cap capturar després de la invasió.

Biden presenta un nou pla pressupostari per destinar quasi 7.000 milions de dòlars a Ucraïna

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha donat a conèixer avui un nou pla pressupostari que permetrà destinar milers de milions de dòlars d'ajuda a Ucraïna. La proposta de Biden, que ha de ser aprovada pel Congrés, inclou 6.900 milions de dòlars per a Ucraïna i 1.000 milions de dòlars per als esforços de Washington per contrarestar la influència de Moscou. En el moment de presentar el paquet de mesures econòmiques, Biden ha dit: "Els pressupostos són declaracions de valors. [Aquest pressupost] envia un missatge clar que valorem la responsabilitat fiscal, la seguretat i la seguretat a casa i arreu del món, i les inversions necessàries per continuar el nostre creixement equitatiu i construir una Amèrica millor". En principi, el finançament per a Ucraïna "millorarà les capacitats i la preparació de les forces nord-americanes, els aliats de l'OTAN i els socis regionals davant l'agressió russa", creu la Casa Blanca.

El pressupost fa sol·licitud rècord per a defensa en temps de pau de 813.000 milions de dòlars. En principi, i si finalment passa el filtre del Congrés, es destinarien 773.000 milions de dòlars al Pentàgon, 40.000 milions de dòlars addicionals per a programes relacionats amb la defensa de l'FBI, el departament d'Energia i altres agències. L'any passat el pressupost de defensa va ser de 778.000 milions de dòlars.

La meitat dels 3,8 milions de refugiats són nens

La meitat dels 3,8 milions de refugiats d'Ucraïna que han arribat a la Unió Europea des de la invasió russa són nens, ha informat aquesta tarda la comissària d'Afers Interiors de la UE, Ylva Johansson. "El nombre d'arribades està baixant. En el punt àlgid, en teníem 200.000 al dia, ara s'han reduït a 40.000 al dia". Johansson, que ha parlat després d'una reunió dels ministres d'Interior de la Unió a Brussel·les, ha afegit que 800.000 dels 3,8 milions de persones ja han sol·licitat protecció temporal a la Unió.

Els ministres de l'Interior de la UE han acordat també l’establiment d’una plataforma per a tots els 27 per registrar els refugiats que arriben i sol·liciten protecció temporal, amb una coordinació "a nivell comunitari" per als centres de transport i informació. Els ministres de la UE havn aprovat una orientació comuna per a l'acollida i el suport dels nens, inclosos els menors no acompanyats, així com un pla contra el tràfic de persones.

Representants russos i ucraïnesos es reuniran demà presencialment per cinquena vegada a Turquia

Les delegacions russa i ucraïnesa viatgen aquest dilluns a Istanbul, on es trobaran de nou en una nova ronda de negociacions per acordar un alto al foc a Ucraïna. Ja fa més d'un mes des que Rússia va envair el país. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha dit que "les delegacions es dirigeixen a Turquia". Ha dit que "espera" que demà es produeixi la trobada, encara que ha deixat oberta la possibilitat que es retardi.

Fins ara, les dues delegacions s'han reunit tres vegades en territori bielorús -28 de febrer, 3 de març i 7 de març-, mentre que el passat 10 de març es va produir una reunió d'alt nivell a Antalya (Turquia) amb els ministres d'Exteriors de Rússia i Ucraïna, Serguei Lavrov i Dmitro Kuleba, respectivament. Amb tot, el diàleg s'ha mantingut obert també en format de videoconferència i a través dels grups de treball.

La UE assegura que el pic d'arribada de refugiats ucraïnesos ja ha passat i descarta quotes d'acollida

Malgrat que l'arribada de refugiats per la guerra a Ucraïna està sent superior a la del 2015, els països de la Unió Europea descarten aquesta vegada la necessitat d'establir quotes d'acollida. Abans d'aquest conflicte, socis com Polònia o Hongria eren els més reticents a acollir persones arribades per exemple des de Síria, però en aquest cas han obert les portes a centenars de milers de persones i no exigeixen compartir l'acollida amb altres governs de la UE, sinó que demanen finançament europeu per assumir-ne el cost. A més, entre els diferents membres de la UE s'han ofert a acollir refugiats de manera voluntària, sense necessitat d'aquestes quotes. La comissària europea de l'Interior, Ylva Johansson, ha explicat que ja no ens trobem en un "pic" d'arribades, sinó que s'han reduit a unes 50.000 persones les que arriben diàriament a territori europeu, a diferència de les 200.000 del màxim registrat. Polònia, Àustria i la República Txeca són els que han rebut més persones, però també Moldàvia, que no forma part de la UE, es troba en una situació complexa –n'ha rebut 350.000– i per això la UE es compromet a donar-li suport financer de manera immediata.

Tot i això, la UE ha acordat aquest dilluns crear plans de contingència de cara a futurs pics d'arribades i també crear una plataforma per coordinar les arribades de persones. Es tracta d'un registre que permetria no només garantir que les persones que arriben i volen desplaçar-se dins la UE poden tenir els mateixos drets arreu després que s'hagi activat una directiva de protecció temporal que els atorga dret de residència i de treball automàticament, sinó que també se centrarà en el seguiment i protecció de les dones i nens, que són el col·lectiu majoritari de persones que arriben i són especialment vulnerables al tràfic de persones, per exemple.

Finalment, aquest dilluns la Comissió Europea també ha fet una crida als vint-i-set governs de la UE perquè retirin els visats daurats de russos i bielorussos que estan sancionats arran del conflicte. L'executiu comunitari els insta a estudiar els anomenats "passaports daurats" que ja s'han concedit i que atorguen permisos de residència a canvi d'inversions. Per exemple, Malta o Xipre atorguen la nacionalitat del país a canvi d'una certa quantitat de diners en inversions.

La delegació negociadora russa arriba a Istambul

L'avió amb la delegació russa, que participarà en les negociacions amb Ucraïna a partir de demà, i que en principi s'allargarà fins dimecres, tot just ha aterrat a Istanbul, informa l'agència Tass, citant fonts del diari local Sabah. La primera ronda de les negociacions va tenir lloc el 28 de febrer, quatre dies després de la invasió, a la regió de Gomel, a Bielorússia, país aliat del règim de Vladímir Putin. Posteriorment, s'han fet dues rondes presencials més, així com reunions en format virtual, i una més, de més alt nivell, entre els caps de la diplomàcia russa i ucraïnesa. De moment, però, no s'ha aconseguit cap acord d'alto el foc, i encara que avui mateix el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha assegurat que hi podria haver algun progrés properament, també ha dit que no creu que Occident hagi d'estar implicat –una petició que fa Kíiv– en cap acord a què es pugui arribar i també ha continuat parlant d'objectius de "desmilitarització" i "desnazificació". Potser per aquesta raó, pel manteniment d’exigències de màxims, la ministra d’Exteriors britànica, Lizz Truss, ha assegurat aquesta tarda a la Cambra dels Comuns que “Putin no és seriós sobre les converses de pau”.

En aquest sentit, a més, Truss ha assegurat que "hem de garantir que les converses futures no acabin venent Ucraïna ni repetint els errors del passat. Recordem l'incòmode acord del 2014 que no va donar a Ucraïna una seguretat duradora. Putin acaba de tornar perquè vol més. Per això no podem permetre que surti guanyant d'aquesta terrible agressió".

5.000 persones han mort a Mariúpol per la guerra

Un portaveu de l'ajuntament de la ciutat ucraïnesa de Mariúpol ha informat aquest dilluns que des que va començar la guerra han mort 5.000 persones, inclosos 210 nens, en aquesta localitat. L'exèrcit rus està sotmetent Mariúpol a un intens setge que ha deixat els residents sense electricitat i amb pocs subministraments, i que ja s'ha emportat milers de vides. El consistori, liderat per Vadim Boitxenko –que ja no és a Mariúpol–, ha fet aquest càlcul de víctimes mortals, encara que Reuters ha advertit que no ha pogut contrastar. L'oficina de Boitxenko ha publicat a més que el 90% dels edificis de Mariúpol estan danyats i un 40% destruïts, inclosos hospitals, escoles, llars d'infants i fàbriques.

Unes 140.000 persones van fugir de la ciutat abans que comencés el setge rus i 150.000 ho han fet des d'aleshores. Queden prop de 170.000 persones a la ciutat, segons les dades. "La situació a la ciutat segueix essent difícil, va més enllà de la línia de la catàstrofe humanitària –ha dit Boitxenko–. Hem d'evacuar completament Mairúpol".

Kíiv no està disposada a renunciar als territoris del Donbass o Crimea en un acord de pau

Aleksandr Rodnianski, assessor del president ucraïnès Volodímir Zelenski, ha assegurat que Kíiv s'oposa a "dividir el nostre país" en qualsevol acord de pau, per exemple lliurant formalment la regió oriental del Donbass i Crimea a Rússia. Ho ha assegurat en declaracions al programa de BBC Radio 4 World at One: "Certament no estem disposats a renunciar a cap territori ni a parlar de la nostra integritat territorial". Les declaracions tenen lloc després que el cap de la intel·ligència militar d'Ucraïna, Kirilo Budanov, digués ahir que Rússia intenta dividir el país i crear-ne dos, seguint el patró de Corea o Vietnam durant la Guerra Freda. Rodnianski ha afegit que Ucraïna està oberta a signar un pacte de neutralitat, però caldrien garanties de seguretat d'altres estats, possiblement membres de l'OTAN, per intervenir en cas que "la nostra seguretat o integritat territorial estigués amenaçada". En aquest sentit, el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha assegurat avui que, si bé un possible acord de pau es podria albirar en l'horitzó, la intermediació de cap país occidental no seria benvinguda.

Abramóvitx i dos negociadors ucraïnesos haurien estat enverinats, segons el 'Wall Street Journal'

L'oligarca rus Roman Abramóvitx, l'encara propietari del Chelsea, hauria estat víctima d'un "presumpte enverinament juntament amb els negociadors ucraïnesos" en les converses de pau, segons denuncia aquest dilluns el periodista del Wall Street Journal Max Colchester, que ha publicat la primícia a Twitter abans que surti l'article que ho detalla en el seu diari. Segons aquesta informació, tant el multimilionari com dos negociadors ucraïnesos han desenvolupat símptomes que podrien respondre a un enverinament "després d'una reunió a Kíiv" on van participar tots ells, entre els quals hi havia "ulls vermells, llagrimeig constant dolorós i pell escamada a la cara i a les mans".

Tots tres, però, ja estan fora de perill. Abramóvitx ha anat de Moscou a Kíiv i també a Lviv per participar en nom del Kremlin en les converses de pau obertes entre els dos països. També s'ha reunit amb el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, però el mandatari no ha resultat afectat.

Abramóvitx, considerat un dels membres del cercle més proper a Putin, ha estat objecte de les sancions econòmiques occidentals, que li impedeixen, de fet, poder vendre el club de futbol britànic, i després de les sancions va retirar també el seu iot de luxe del port de Barcelona, on estava amarrat fins ara.

Si en vols saber més: ves aquí.

Espanya i cinc països busquen com reunir proves de crims de guerra a Ucraïna

Els ministres de Justícia de França, Alemanya, Països Baixos, Itàlia, Espanya i Luxemburg, integrants de l'anomenat Grup Vendôme, han analitzat avui les formes de cooperar per reunir proves que permetin que els responsables de crims de guerra a Ucraïna retin comptes. També volen confiscar els béns d'aquells que facilitin la invasió militar russa en aquest país. El Grup Vendôme es va reunir per primer cop el 7 de novembre del 2018 a París, i s'ha reunit per novena vegada aquest dilluns, en una trobada on també ha assistit el comissari europeu de Justícia, Didier Reynders. S'han centrat en afers relacionats amb la "despietada" agressió de Rússia a Ucraïna.

L'alcalde d'Irpin afirma que la ciutat ha estat alliberada de les tropes russes

La ciutat ucraïnesa d'Irpin, als afores de Kíiv, ha estat alliberada de les tropes russes, segons ha afirmat el seu alcalde, Oleksandr Markuixin, al seu compte de Telegram. "Irpin està lliure de l'horror rus. Glòria a Ucraïna", ha dit, segons informa el portal de notícies ucraïnès Ukrinform. No obstant això, Markuixin ha advertit els ciutadans que no intentin tornar a la ciutat de moment, perquè "la situació continua essent molt perillosa". Aquesta ciutat ha estat escenari de combats molt durs entre l'exèrcit ucraïnès i les tropes russes, que intentaven accedir a la capital. Segons informa Efe, l'avanç rus es va estancar en aquesta zona a finals de la setmana passada. Poc després Moscou va anunciar que la primera fase de l'operació militar havia acabat i ara concentraria els seus esforços en l'"alliberament" del Donbass.

Ucraïna recupera alguns pobles al voltant de Khàrkiv

Les forces ucraïneses han recuperat un petit poble als afores de Khàrkiv, informa l'agència France Press. Membres de l'exèrcit ucraïnès estaven "netejant" i assegurant les cases que havien estat destruïdes en els combats al poble de Malaia Rohan, uns tres quilòmetres del centre de Khàrkiv. Els reporters de FP van veure el que semblaven els cossos de dos soldats russos als carrers del poble, que ha estat en gran part destruït pels combats. Les restes de dos soldats més havien estat llençades a un pou proper. "Hi ha cadàvers russos per tot arreu", ha dit un soldat ucraïnès, que asegurava que més de dues dotzenes havien mort en la lluita pel poble. La informació d'AP també assegura que havien pogut veure diversos vehicles blindats russos abandonats als jardins de les cases del poble.

D'altra banda, Irpin, al nord-oest de Kíiv, ja hauria estat totalment recuperada pels ucraïnesos.